La novel·la històrica a les Illes -
Els convulsos 70 segons Miquel López Crespí -
El polifacètic escriptor de sa Pobla publica una novel·la testimoni sobre les lluites de la Transició Joc d´escacs (Llibres del Segle) -
Per PERE ANTONI PONS (Ara Balears)-
Miquel López Crespí va viure intensament els anys 70, va participar en la lluita clandestina des de les files de lesquerra revolucionària.
Amb la seva nova novel·la, Joc descacs (Llibres del Segle), Miquel López Crespí sha proposat recuperar les lluites, les il·lusions, els fracassos i el cinisme daquells anys. Ho fa amb les eines de la ficció, però a partir duna base històrica i autobiogràfica. En aquest sentit, molts personatges són identificables amb persones reals, tot i aparèixer amb el nom canviat. En conjunt, lobra funciona com un homenatge a la gent amb qui lescriptor pobler va fer política des de la clandestinitat i, també, com una esmena a la totalitat duns temps i uns fets que shan mitificat duna manera acrítica i tendenciosa des daleshores. (Pere Antoni Pons)
Varen ser uns anys desperança i dexpectatives, però també de decepcions i de por. Uns anys de grans paraules, però també de lluites subterrànies i callades. Uns anys en què tot havia de canviar per sempre, però en què ja es veia que algunes coses -potser les més centrals i transcendents- en realitat no arribarien a canviar mai. A Mallorca, igual que arreu de lestat espanyol, la dècada dels 70 va estar marcada per la llarga agonia del franquisme, primer, i després per les maniobres -ben intencionades i amb unes ànsies autèntiques de progrés en uns casos, reaccionàriament maquiavèl·liques i conspiratives en altres- de la Transició.
Miquel López Crespí, el polifacètic escriptor de sa Pobla (1946), va viure intensament els 70. Va participar en la lluita clandestina des de les files de lesquerra revolucionària, va estar tancat uns mesos a la presó, va esmerçar moltes hores i energies en la causa de lantifranquisme i del socialisme i, a la fi, es va sentir desconcertat i traït pels pactes a què els principals partits de lesquerra espanyola (PSOE i PCE) arribaren amb les elits del franquisme per dur a terme el que ell qualifica de restauració borbònica, en la qual encara vivim.
Recuperació
Amb la seva nova novel·la, Joc descacs (Llibres del Segle), Miquel López Crespí sha proposat recuperar les lluites, les il·lusions, els fracassos i el cinisme daquells anys. Ho fa amb les eines de la ficció, però a partir duna base històrica i autobiogràfica. En aquest sentit, molts personatges són identificables amb persones reals, tot i aparèixer amb el nom canviat. En conjunt, lobra funciona com un homenatge a la gent amb qui lescriptor pobler va fer política des de la clandestinitat i, també, com una esmena a la totalitat duns temps i uns fets que shan mitificat duna manera acrítica i tendenciosa des daleshores.
La meva voluntat inicial era literaturitzar unes experiències dels anys 70 i, a la vegada, fer un homenatge a tota la gent de Mallorca i dels Països Catalans que va militar en lantifranquisme, resumeix lescriptor. El punt de partida de la novel·la és una anècdota que, vista amb perspectiva, té una certa gràcia, però que en la grisa i convulsa Espanya del postfranquisme era greu i seriosa. Jo militava a lOrganització dEsquerra Comunista i, tot i que érem pertot arreu, als barris, als instituts, a les fàbriques, ningú parlava de nosaltres als mitjans. Per solucionar-ho -diu López Crespí-, convocàrem una roda de premsa clandestina, a la qual només vingueren l Última Hora i el Diario de Mallorca. Sabíem que ens la jugàvem i, en efecte, lendemà ens detingueren. Passàrem uns dos mesos a la presó. Era a finals del 1976 i ja es veia -segons lescriptor- que la Transició era una estratègia de la burgesia espanyolista per controlar els moviments populars. Nosaltres ja vèiem que més que una lluita per la llibertat -argumenta-, tot allò era una reforma del règim per continuar amb lessencial, que era la unitat dEspanya, els Borbons i el capitalisme.
Joc descacs té un interès documental evident. Hi surten personatges molt representatius de lèpoca. Hi ha, per exemple, una comunista tan sectàriament proletària que considera que els llibres i tota forma de cultura són imperdonablement burgesos. Curiosament, el personatge en qüestió -una dona- va ser de les primeres militants que, a finals dels 70, va abandonar la causa de la revolució i es va apuntar, des de les files del PSOE, a la política institucional. Aquest personatge no està basat en una persona concreta, sinó en desenes!, exclama López Crespí. També hi ha escenes que retraten amb exactitud el món de la clandestinitat. Per exemple, les interminables reunions secretes, espesses de fum de tabac i de retòrica ideològica inflamada. Les reunions eren molt llargues perquè ho discutíem tot. Cada pàgina que redactàvem era debatuda paraula per paraula, línia a línia, paràgraf a paràgraf -explica lautor-, perquè no ens podíem desviar del que era correcte. Fèiem les reunions en pisos llogats, o en esglésies i seminaris.
Un altre aspecte interessant de la novel·la és que mostra les interioritats duna esquerra revolucionària poc tractada des del món de la cultura. El nostre objectiu, com a OEC, era el socialisme, però veníem de lherència del POUM i no tinguérem mai contacte amb lesquerra estalinista, és a dir, amb el PCE. A diferència dells -continua López Crespí-, que només llegien material oficial (Dolores Ibarruri, Carrillo, documents de la Tercera Internacional), nosaltres érem uns heterodoxos que llegíem de tot, des de Gramsci i Marcuse fins a Wilhelm Reich, passant per Rosa Luxemburg, el Che, Sartre i Andreu Nin.
Vinculació
Per López Crespí, un fet clau va ser la vinculació amb la cultura catalana de Mallorca i darreu dels Països Catalans, que, segons diu, els diferenciava del neoestalinisme i dels grups maoistes, en general més espanyolistes. Per a mi i per a molts altres, lEditorial Moll, Josep Maria Llompart i lObra Cultural Balear varen ser determinants. Ens varen fer obrir els ulls. Per a uns autodidactes que no havíem posat un peu a la universitat, poder disposar dels seus llibres era com tenir una fàbrica darmament.
Palma 30/06/2018