23
I sabeu una altra cosa?
Vaig debutar a la Real
en la improvisació oral
amb els bons, i això s’imposa.
Però la primera glosa,
quan sents que tothom te mira,
hi ha una primera espira
que l’incendi encomana...
dins la Sala Mariana
un any abans, per Sa Fira.
Glosadors a l’escenari
i noltros a baix mirant,
i en Planisi, tot glosant
va dir:ara és necessari
que si hi ha cap adversari
del públic canti prou bé!!
S’aixeca un montuïrer,
canta de forma sincera…
I entre nervis i sordera,
l’homonet no m’entengué.
25
He crescut, he treballat,
he sonat a Montuïri,
i si hi ha qui escolti i miri
hi farem qualque combat.
Però per anar aviat
vaig a la trentena entrada.
si heu vist mil i una vegada
la nostra dansa ancestral..
just darrere, hi ha un pardal
amb sa càmera penjada.
.
26
Un any per Sant Bartomeu
vaig fer unes fotografies
i llavor, en Joan Socies
va bravejar el mirar meu.
me cridaren en temps breu
“les publicarem, si et plau”
“clar, que sí, feis com trobau”
i del contacte que sorgí
he fet gloses, fins aquí
cada mes a Bona Pau.
27
Dues dècimes mensuals,
vint versos per resumir
el ràpid esdevenir
o les rutines locals;
Les notícies puntuals,
un pensar o un sentiment;
el que em fa arribar la gent
d’un fet civil o polític;
a pics puc haver estat crític,
punyint però dolçament
28
Ho faig des del dos mil nou
és a dir, deu anys rodons,
dos-centes quaranta cançons,
de rimes, ni ho sé...un ou!!
Intent trobar allò que cou
dins el cor montuïrer
sempre cerc, com un bomber
investiga cada flama,
vull glosar si balla dama,
cossiera o cossier.
29
Glos den “Banyeta” a l’estiu
i a l’hivern del nou dimoni,
que celebra Sant Antoni,
força antiga que reviu.
Una vetlada amb empriu
que un grup de gent esperona,
cada fogueró s’hi afona
amb gloses fins al deliri.
És ben modern, Montuïri
que, en banyes, desestaciona.
30
Cada festa que reneix,
partint de l’arrel antiga,
té en mí una mà amiga
que l’alimenta com creix.
El poble no és el mateix,
i jo tampoc sóc qui era
cada passa a la sendera
vital marca el tarannà;
però, sense abandonar
l’essència montuïrera.
31
Tornam al principi a posta:
“d’on ets Macià Ferrer?”
clar que sóc montuïrer,
cada carrer, cada costa
és pregunta i és resposta
dins el trajecte vital.
Sóc animal cultural,
sóc infermer i sóc pare
i la meva tasca, ara
és que ho estimin igual.
32
Per ventura aquest pregó
qualcú no l’ha trobat bo,
jo hi he posat tot el cor
d’infermer i de glosador,
de pare i somiador
i tot pobre saber meu.
Esper que s’hagi fet breu,
ple de records, sense planys,
ja sols queda dir: “Molts d’anys
i visca Sant Bartomeu”