Ciutadella, un poble en decadència

Ja fa temps que Ciutadella ha perdut aquella embranzida i aquell dinamisme que la van caracteritzar i que van permetre, a la segona meitat des segle passat, crear una potent indústria de calçat i bijuteria, i va permetre a principis dets anys 70 iniciar es seu desenvolupament turístic.

Avui poca cosa hi queda d’aquella empenta empresarial, d’aquella iniciativa emprenedora que va convertir Ciutadella en una potència industrial i que va ser capaç de crear un sector turístic modern i dinàmic. S’indústria, avui, està completament desmantellada. De fet, només alguns valents encara resisteixen, fent miracles per no tancar. En quan a s’activitat turística, esteim oferint lo mateix de fa trenta anys, no hi ha noves ofertes que mos diferenciïn dins un mercat cada vegada més competitiu. Tenim lo mateix, més envellit i més car.

Hi podríem trobar diferents causes a aquesta situació d’esgotament. Per una banda, ja no està tant ben vist ser empresari. Per determinats sectors fins i tot és equivalent a ser un explotador o un corrupte. És més, avui, sa immensa majoria dets estudiants universitaris tenen com a objectiu ser funcionaris. No és atractiu fer feina 24 hores cada dia, arriscar es patrimoni i si va malament no aixecar es cap mai més.

Un altre motiu, encara més decisiu, és es progressiu intervencionisme de s’administració i s’excessiva burocratització de qualsevol tramitació administrativa. I en aquest aspecte, Ciutadella és es municipi més restrictiu de tota Menorca. Qualsevol iniciativa, qualsevol idea, sempre ve acompanyada des “no” de s’administració, quan no d’un procés burocràtic etern, lent i farragós que desmotiva a qualsevol.

I si a aquesta manca d’impuls des sector privat hi afegim sa inactivitat municipal, que no ha fet res per posar al dia ses urbanitzacions, ni per augmentar es nombre d’aparcaments en es centre de Ciutadella, ni per tenir una estació d’autobusos, o posen tots ets impediments possibles a s’ocupació de via pública perquè un bar pugui posar quatre taules, o mil pegues per poder aprofitar un pati interior, llavors tenim un còctel explosiu d’imprevisibles conseqüències.

Quants d’anys duim parlant des Teatre des Born, de Can Saura cultural, des quiosc des Born, de ses coves de Cala Blanca? I ja no en parlem des jutjats, una qüestió que dur anys infinits sense trobar-hi una solució. Quin projecte de ciutat tenim?

Tots es partits polítics que es van presentar a ses darreres eleccions, van dur en es seu programa electoral sa peatonalització des Born. M