Anarcoefemèrides
del 15 de juliol
Esdeveniments
Cap
a Nova Caledònia
- Nou judici contra Charles Gallo:
El 15 de juliol de 1886 l'anarquista
Charles Gallo compareix de bell nou davant els jutges francesos pel seu
atemptat frustrat del 5 de març de 1886 a la Borsa de
París i va expressar el
seu pesar per no haver tingut èxit i no haver matat cap
agent de borsa. Va ser
condemnat a 20 anys de treballs forçats i enviat, primer, a
Avinyó i a Saint-Martin-de-Ré,
i després al presidi de Nova Caledònia. Va sortir
de la metròpoli el 6 de
desembre de 1886 i va desembarcar a Nova Caledònia el 29 de
març de 1887, on el
10 de setembre de 1887 es rebel·larà contra un
dels seus carcellers.
***
Almanaque
de La Questione
Sociale (1902)
- Surt La Questione Sociale:El 15 de
juliol de 1894 l'anarquista italià Fortunato Serantoni
reedita a Buenos Aires
(Argentina) la publicació «socialista
anàrquica» La Questione Sociale.
Rivista mensile di studi sociali,
títol publicat abans per
Errico Malatesta a la mateixa ciutat entre 1885 i 1886. Editat en
italià amb
periodicitat mensual, també a partir del mes de setembre
tindrà un suplement en
castellà. Aquest periòdic, considerada d'alt
nivell intel·lectual, publicà
textos d'Élisée Reclus, Piotr Kropotkin, Mikhail
Bakunin, Pietro Gori, Augustin
Hamon, Molina y Vedia, Ferdinand Pelloutier, Joan Montseny, Josep Prat,
Ricardo
Mella, Anselmo Lorenzo, Teresa Claramunt i Soledad Gustavo, entre
d'altres. Donaren
a llum un bon grapat de fullets i els seus almanacs anuals van ser molt
populars i es distribuïren arreu del món.
Representava el corrent pro
organització i antiviolent de l'anarcocomunisme
argentí, juntament amb El
Oprimido i La Protesta Humana, i
mantingué agres polèmiques amb El
Perseguido, publicació defensora del corrent
antiorganitzatiu i de
l'anarcoindividualisme. A partir del número 22, d'agost de
1896, la paginació es
reduí a vuit pàgines --abans en publicava entre
16 i 30-- i començà a editar-se
com a un suplement literari bisetmanal del periòdic El
Oprimido. L'últim
número sortí el 30 d'octubre de 1896.
***
Portada
de La Questione
Sociale
- Surt La Questione Sociale: El 15 de juliol de 1895 surt a Paterson (Nova Jersey, EUA) el primer número del periòdic socialista-anarquista italià bimensual La Questione Sociale. Publicat pel grup «Diritto all' esistenza» (El dret a l'existència) de Paterson, que també tenia l'editorial Era Nuova (Era Nova), n'editarà una mitjana de 15.000 exemplars. Entre els principals redactors tenia l'escriptor anarquista Giuseppe Ciancabilla (fins al setembre de 1899), Errico Malatesta (1899), Carlo Tresca (1901), Aldino Felicani, Luigi Galleani, Pietro Gori i el català Pere Esteve, entre altres. Víctima de l'odi antianarquista, se'n prohibirà la difusió postal el maig de 1908, però continuarà publicant-se fins a 1924.
***
Capçalera
del primer número de Libre Concurso
- Surt Libre Concurso: Pel juliol de 1902 surt a Maó (Menorca, Illes Balears) el primer número del setmanari anarquista Libre Concurso. Revista mensual de sociología, ciencia y pedagogía. Pretenia publicar els últims avanços del pensament progressista. El comitè de redacció estava format pels mestres racionalistes Sebastià Suñé i José López Montenegro –ambdós patiren represàlies durant el procés de Montjuïc. Era gratuït i es publicava gràcies als donatius. D'antuvi la intenció era publicar-lo en 1901 a Barcelona per la Biblioteca d'Orientació Sociològica. Del primer número es publicaren 20.000 exemplars, del segon 10.000 i del tercer, i últim (setembre de 1902), 8.000. Estava fortament influenciada pel pensament racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia. El periòdic anarquistaEl Corsario, de València, l'acusà d'«espiritista». En 1903 els mateixos promotors van publicar la mateixa capçalera a Barcelona.
***
Capçalera
del primer número de L'Anarchiste
- Surt L'Anarchiste: Pel juliol de 1907 surt a Saint-Germain-en-Laye (Illa de França, França) el primer número del periòdic L'Anarchiste. Aquest primer número va ser administrat per Jean Goldsky. Només sortí un altre número, l'agost de 1907 a París (França), que va ser administrat per Malterre. Les úniques signatures que apareixen són Biscuit, Juvenal, E. G. Marc, Natur, Oivrony, Jean Puree i Vulcain. En els dos números publicats, la lletra N de la capçalera està impresa a l'inrevés segons la grafia eslava.
***
Portada
del primer número d'En
Marge
- Surt En Marge: Pel juliol de 1912
surt al
barri de Laeken de Brussel·les (Bèlgica) el
primer número del periòdic literari
anarquista En Marge. Publication
mensuelle. Posteriorment portà el
subtítol «Cahier paraissant
irrégulièrement». En foren editors
gerents Léon De Roos i Abel Gerbaud. Publicà
textos de Léon Bloy, Léon De Roos, Georges
Eekhoud, Abel Gerbaud, Paul
Grosfils, Gustave Hervé, Albert Libertad, Errico Malatesta,
Fernand Pelloutier,
Rhillon, Romain Rolland, Paul Ruscart, Lev Tolstoi i Oscar Wilde, entre
d'altres. En sortiren, sembla, cinc números fins el 1913.
***
Capçalera
de L'Émancipateur
- Surt L'Émancipateur: Pel juliol de 1921
surt
a Flémalle-Grande (Flémalle, Lieja,
Valònia) el primer número del periòdic
bimensual L'Émancipateur. Organe
communiste-anarchiste révolutionnaire. Va ser
publicat per l'obrer miner
Camille Mattart i administrat per Ernest Noël. Més
tard esdevingué l'òrgan de
la Federació Comunista Llibertària (FCL). Hi
trobem textos d'Antoine Antignac,
Charles d'Avray, Émile Bans, Julien Boland, René
Chaughi, André Colomer, Hem
Day, J. Denis, Ernestan, Fernand, Francesc Ferrer i Guàrdia,
Michel Frankar,
André Girard, Jean Grave, L. Heinsch, Charles Keller, Pierre
Kropotkin, Jules
Labuche, Bernard Lazare, Errico Malatesta, Camille Mattart, Louise
Michel,
Paule Mink, Erich Mühsam, Ernest Noël, A. Pioton,Élisée Reclus, Victor
Rousselle, Han Ryner, Georges Thonar, Julia Trigalet, Lise Vaillant,
Gerges
Vidal, Zo d'Axa, etc. Després de 68 números,
deixà de sortir el desembre de
1925, canviant de nom per Le Combat
(1926-1928), arran de la decisió del Congrés
d'Amay (Lieja, Valònia) celebrat
el 25 de desembre d'aquell any. Reaparegué amb la
capçalera L'Émancipateur
entre 1928 i 1936, però
la manca de fons va fer que progressivament reduís la seva
aparició, que passà
a ser mensual. També edità fullets, algunes
vegades amb textos publicat al
periòdic, de diversos autors, com ara Charles Alexandre, E.
Armand, R. Bernard,
Léo Campion, Hem Day, Ernestan, Fernand, André
Girard, Stephen Mac Say, Errico
Malatesta, Charles Malato, etc.
***
Capçalera
de Le Semeur
- Surt Le Semeur de Normandie: Pel juliol de 1923 surt a Caen (Baixa Normandia, França) el primer número del periòdic Le Semeur de Normandie. Organe de Libre Discussion, títol que canviarà a partir de novembre de 1925 per Le Semeur contre tous les tyrans. Organe de culture individuelle. A partir de 1927 es publicarà a Falaise, a prop de Caen. El periòdic tindrà una certa influència, especialment en el camp antimilitarista i de suport als objectors de consciència, i comptarà amb nombrosos col·laboradors (André Durry, Saïl Mohamed, Julien Le Pen, Georges Cheve Richard, Pierre-Valentin Berthier, Henry Poulaille, Han Ryner, Gérard de Lacaze-Duthiers, etc.), però deixarà de publicar-se després de 281 números, el 28 novembre de 1936 quan el gerent, Alphonse Barbé, marxà a Perpinyà per ajudar la Revolució espanyola. En 1933 va portar la campanya de defensa i suport a França de Marinus van der Lubbe, acusat de l'incendi del Reichstag alemany. Va publicar una col·lecció de fullets d'autors diversos, especialment biografies. A part de Barbé, en van ser gerents Émile Poulain, E. Grégoire, Lucien Bernizet i Émile Bauchet.
***
Portada
d'un número de Vértice
- Surt Vértice: El 15 de juliol de
1925 surt a
Barcelona (Catalunya) la publicació anarquista Vértice. Revista quincenal
il·lustrada. Dirigida per Hermós Plaja
Saló, comptà amb els dibuixos de Ramón
Acín Aquilué, Rafael Barradas, Ramon Segarra
Vaqué i Alfons Vila Franquesa (Shum),
i les col·laboracions de Barriobero, Cimadevilla,
Cordón, Esgleas, García
Birlán, Ghiraldo, Leval, Maymón, Enrique Prado i
Segarra, entre d'altres.
Aquesta publicació se sufragà amb les
enciclopèdies de l'Editorial Sopena que Plaza
venia a terminis i que mai no pagava a la casa editorial. Per la
impossibilitat
d'assumir les despeses d'impressió i per
suspensió governativa amb
empresonament de Plaja, només en sortiren quatre
números, l'últim publicat el
setembre de 1925, i fou substituïda per Crisol,
publicada a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya). La
revista creà la
important «Editorial Biblioteca
Vértice», que publicà entre 1925 i 1939
un gran
número de llibres i de fullets llibertaris i esquerrans–uns seixanta llibres i
un centenar de fullets– de diferents autors (Alaiz, Bakunin,
Barcos, Bulffi,
Converti, Faure, Flammarion, Gardeñas, Gori, Hamon,
Ingenieros, Kropotkin,
Lidia, Lorenzo, Magre, Makho, Malatesta, Mangado, Mella, Merlino,
Lamennais,
Michel, Morris, Most, Paraf, Plató, Reclus, Rey, Robin,
Ryner, Salvochea,
Tarrida, Zola, etc.). També l'editorial publicà
col·leccions de postals,
làmines i cartells. Després del triomf
franquista, l'editorial continuà la seva
tasca a Mèxic. Tant per a la revista com per a l'editorial,
Plaja comptà amb la
importantíssima col·laboració de la
seva companya Carme Paredes Sans i de sos
fills (Acràcia, Camèlia i Germinal) i en ambdues
ciutats, a més de servir-se de
altres impremtes, comptà amb taller propi.
***
Portada
del número 7 de la segona època de Timón
- Surt Timón: Pel juliol de 1938 surt a Barcelona (Catalunya) el primer número de la revista mensual anarquista Timón. Síntesis de orientación político-social. Publicada per l'editorial barcelonina Tierra y Libertad, va ser fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán. Pretenia aglutinar matisos ideològics distints de l'antifeixisme i entaular una discussió sobre el moviment anarquista en plena guerra civil. Hi trobem textos de Diego Abad de Santillán, Luis Araquistain, Carlos de Baraibar, Rudolf Berner, George Büchner, Pedro G. Campón, Francisco Carmona Nenclares, Bartholomeus de Ligt, Andrés Francés, Emma Goldman, Manuel González Prada, Antonio de Hoyos y Vinent, Juan Lazarte, Josep Llunas, Jacobo Maguid, Horacio Martínez Prieto, Erich Mühsan, Max Nettlau, Solano Palacio, Joan Peiró, Pablo Polgare, Jorge Rocalta, Rudolf Rocker, Augustin Souchy, Jacinto Toryho, etc. Horacio Martínez Prieto publicà articles molt conflictius, reivindicant el politicisme i a favor d'una Federació Anarquista Ibèrica (FAI)«partido». En sortiren sis números, l'últim el desembre de 1938. Entre el novembre de 1939 i el juny de 1940 sortiren a Buenos Aires (Argentina) set números d'una nova època dirigida per Diego Abad de Santillán i Carlos de Baraibar. En aquesta segona època, on un dels cavalls de batalla fou l'antiestalinisme, hi trobem textos d'Alvaro de Albornoz, José Asensio, Francisco Carmona Nenclares, Wenceslao Carrillo, John Dos Passos, Enrique Espinoza, León Felipe, José Gabriel, José García Pradas, Judith Grinfeld, Julio César Jobet, Gustav Landauer, Jorge F. Nicolai, Gonzalo de Reparaz, Rudolf Rocker, Walt Whitman, etc., i les il·lustracions de George Grosz. En 1978 Diego Abad de Santillán intentà refundar a Barcelona, senseèxit, aquesta capçalera.
***
Capçalera
de La Palestra
dei Ribelli
- Surt La Palestra dei Ribelli: Pel juliol de
1952 surt a Florència (Toscana, Itàlia) el
número únic de La
Palestra dei Ribelli. Giornale anarchico edito a cura del Gruppo«Albatros» Firenze-Pistoia (La
Gimnàstica dels Rebels. Periòdic anarquista
editat a cura del Grup «Albatros»
Florència-Pistoia). En realitat es tracta
d'una carta oberta escrita per Tito Eschini i Lato Latini dirigida a la
redacció del periòdic anarquista Umanità
Nova en resposta a uns articles polèmics d'Umberto
Consiglio sobre els
anarquistes individualistes. Altres números únics
amb aquesta capçalera
aparegueren a Florència abans (6 de febrer de 1946) i
posteriorment (març de
1953).
***
Portada del primer número de Reconstruir
- Surt Reconstruir: Pel juliol de 1959 surt a Montevideo (Uruguai) el primer número de la bimestral Reconstruir. Revista libertaria. En 1964, a partir del número 28, es va publicar a Buenos Aires (Argentina). Se’n van editar 101 números fins a març de 1976. De l’administració, se'n feia càrrec Roberto Cúneo i en el consell de redacció hi participaven Gerardo A. Andújar, Jorge Ramón Ballesteros, Carlos de la Reta i Jacobo Prince. Fernando Quesada en va ser el cap de redacció.
***
Portada
del primer número de Simiente Libertaria
- Surt Simiente Libertaria: Pel juliol de 1959
surt a Caracas (Veneçuela) el primer número del
periòdic anarquista i
anarcosindicalista Simiente Libertaria.Órgano del grupo libertario «Errico
Malatesta». Publicat pel«purista» grup
llibertari «Errico Malatesta», era afí a
la Confederació Nacional del Treball
(CNT) d'Espanya i contrari a la reunificació confederal. El
director fou Juan
Verde Odón i l'administració la portà
Alberto Espies. Aquesta publicació, i el
seu grup editor, fou una de les promotores de la FederaciónÁcrata
Latino-Americana (FALA, Federació Àcrata
Llatinoamericana). Trobem textos de
Pablo Bercero, Benjamín Cano Ruiz, Raul Carballeira, Viola
Espero, Alberto Espiés,
Serafín Fernández Paúles, Juan Ferrer,
Julián Floristán, M. Gustavo, José
Joseph, Eusebio Larruy C., José Leiva, E. A. Lisenko, Jaime
R. Magriñá, Justo
Montero, Francisco Olaya, Cristóbal D. Otero, Cosme Paules,
Bernardo Pérez, Juan
Pérez Guzmán, Hermoso Plaja, Víctor
Rico Galán, Rudolf Rocker, Edgar Rodrigues,
Pedro Rufas, A. Sanmartí, Vicente Sierra, Solano Palacio,
Liber Tarrida, José
Tato Lorenzo, Javier de Toro, Juan Verde Odón, Luis Felipe
Villegas, etc. En
sortiren 17 números, l'últim el setembre de 1961.
***
Exemplars
de La Lanterne
Noire
- Surt La Lanterne Noire: Pel juliol de 1974 surt a Meudon-La-Forêt (Illa de França, França) el primer número de la revista trimestral La Lanterne Noire. Revue de critique anarchiste. Realitzada per antics militants del grup «Noir et Rouge» i d'Informations et Correspondances Ouvrières (ICO). Jean-Pierre Duteuil en serà el director. Luis Andrés Edo, Juan Gómez Casas, John Olday, Eduardo Colombo, Luis Burro, Hélène Ellenbogen, P. Lepeintre, Dubois Adjiakhmet, Bélial, Consort, Les Moutons Enragés, Israël Renoff, Sabadell, Syrs, Martin Zemliak, etc., en seran col·laboradors. Publicarà 11 números i alguns suplements fins al juliol de 1978.
***
Portada
del primer número de Niet@s del Pueblo
- Surt Niet@s del
Pueblo:
Pel juliol de 2007 surt a València (València,
País Valencià) la
revista anarcosindicalista en castellà Niet@s
del Pueblo. Órgano de expresión de l@s niet@s de
l@s obrer@s que nunca
pudisteis matar. Estava editada per la
Confederació General del Treball
(CGT) del País Valencià. La temàtica
va ser diversa: anarcosindicalisme,
història llibertària, antiracisme,
repressió, llibertat d'expressió, esperanto,
etc. Trobem textos de Miguel González Urien, Tomá
Ibáñez, Christian Spillmann,
Francisco Gabriel Tamayo Vacas, entre d'altres. En sortiren quatre
números,
l'últim el maig de 2008.
***
Portada
del primer número de Verbo Libertario
Naixements
Foto policíaca d'Aimé Bligny (2 de març de 1894)
- Aimé Bligny:
El 15 de juliol de 1835 neix a Vincennes
(Illa de França, França) l'anarquista
Aimé Eugène Bligny –a vegades el primer
nom citat erròniament André.
Sos
pares es deien Hilaire Charles Bligny, serraller, i Madelaine Virginie
Defrance. Seguí la professió de son pare,
però el 7 d'agost de 1883 declarà la
seva empresa de serralleria en estat de fallida. Militant anarquista
des de
1884, el 6 de juliol d'aquell any organitzà a Montreuil
(Illa de França,
França) una reunió pública. El
març de 1886 presidí un míting de
Louise Michel
i Joseph Tortelier a Saint-Denis (Illa de França,
França) i el 18 d'abril un
altre de Louise Michel a Nogent-sur-Marne (Illa de França,
França), al qual va
seguir una baralla que el deixà ferit d'una pedrada. L'agost
de 1887 acompanyà
Jean Grave al Congrés Internacional de Londres (Anglaterra).
Segons la policia,
assistia a reunions de diversos grups (Grup del Faubourg Saint Antoine,«Les
Insurgés», Grup Cosmopolita, «Syndicat
des Hommes de Peine», La
Révolution Sociale, Grup de Pictus,
Grup de Montreuil, etc.). En 1888 sembla que es retirà
momentàniament del
moviment llibertari. En 1892 reprengué les seves activitats
i assistí a les
reunions del Cercle Anarquista Internacional. L'estiu d'aquell any
participà
activament en una campanya abstencionista per a les eleccions al
consell de
districte del cantó de Vincennes. En aquestaèpoca militava en la «Joventut
Comunista del XX Districte» i fou un dels fundadors el juny
de 1892 del «Grup
Abstencionista Revolucionari de Montreuil», que a partir de
novembre de 1893 es
reunia al seu taller. En aquesta època assistia a les
reunions del Grup de
Propaganda, de «Les Egaux du XXèmme», de«L'Autonomie Individuelle», de «Les
Sociologues» i de «La Commune
Anarchiste», i mantingué contacte amb destacats
anarquistes
(Barthélémy, Bernard, Bondoux, Delique, Jean
Grave, Hivon, Mathias Hourt, Gustave
Leboucher, Jean-Baptiste Louiche, Migeon, Joseph Tortelier, etc.). A
finals de
febrer de 1893, el seu domicili, al número 61 del carrer de
Vincennes de
Montreuil, on vivia amb sa companya Françoise Pauline
Bezouar, que feia de
cartomàntica i quiromàntica, i son nebot Henri
Herouard, va ser escorcollat per
la policia i va ser detingut sota l'acusació
d'«associació criminal». L'1 de
març de 1894 el seu domicili i el seu taller, al
número 120 del carrer Fontenay
de Montreuil, van ser novament escorcollats i va ser detingut sota la
mateixa
acusació. En aquesta ocasió la policia
trobà correspondència de Jean Grave i de
Charles Leprête, un cartell («Aux trois vaches,
Rotschild, Carnot, Léon XIII, A
mort!») i quatre exemplars de l'imprès Défense
du compagnon Faure. Durant el seu interrogatori afirmar haver
cessat des de
1893 tota relació amb el moviment anarquista. Internat
l'endemà, 2 de març de
1894, a la presó parisenca de Mazas, el 8 de maig de 1894 va
ser posat en
llibertat provisional i el juny de 1895 el seu cas va ser sobresegut.
Durant la
primavera de 1895, segons informacions de confidents, tingué
la intenció de
crear un grup abstencionista per a les eleccions de 1896. Desconeixem
la data i
el lloc de la seva defunció.
***
Camillo Di Sciullo
- Camillo Di
Sciullo: El 15 de juliol de 1853 neix a Chieti
(Abruços, Itàlia) el periodista,
impressor, editor i propagandista anarquista Camillo Di Sciullo. Sos
pares es
deien Sante Di Sciullo i Domenica Tavano, i eren originaris se Fara San
Martino
(Abruços, Itàlia) d'on s'havien traslladat amb
cinc fills davant la impossibilitat
de continuar amb el seu ofici de teixidors de llana al qual s'havia
dedicat sa
família durant generacions. Durant sa vida laboral, que
començà quan era un
infant, treballà en els oficis més diversos, com
ara teixidor, barber, pintor,
fuster, cambrer, cuiner, tapisser, matalasser, negociant, contractista,
propietari, periodista, etc. El 29 de maig de 1869, quan encara no
tenia 16
anys, va ser condemnat a cinc dies d'arrest per «apallissar
violentament els
guàrdies de la seguretat pública en l'exercici de
les seves funcions». D'educació
autodidacta, començà les seves primeres
col·laboracions periodístiques en 1887
amb Ettore Croce en el setmanari satíric La
Mosche. Membre de la junta directiva de la Societat Obrera de
Socors Mutus
de Chieti, creada en 1861, ben aviat polemitzà amb la resta
de socis per les
actituds clericals. En 1889 fou
un dels
creadors del Cercle «Giordano Bruno», que
arreplegava els lliurepensadors de la
ciutat, i que el 15 d'agost de 1890 publicà el primer
número del periòdic
anticlerical Il Pensiero, del qual
era el «soci responsable». En 1892 aquesta
publicació passà a ser propietat
seva alhora que s'acostava al moviment anarquista gràcies
als contactes directes
establerts amb Galileo Palla, que aleshores feia el servei militar a
Chieti, i
amb els epistolars amb Pietro Gori. Il
Pensiero, que perdé el subtítol de«Òrgan del Cercle "Giordano
Bruno"», esdevingué el fòrum anarquista
on col·laboraren multitud de
corresponsals d'arreu Itàlia i començà
a tenir els primers problemes amb les
autoritats, patint dos segrests (agost de 1893 i 26 de febrer de 1894)
i
diverses censures. Amb Antonio Rubbi, tipògraf anarquista
que havia arribat de
Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), obrí
la seva pròpia impremta, la «Tipografia
del Popolo», on a partir del 18 de febrer de 1894
s'imprimí Il Pensiero.
Aquesta impremta, a més del
periòdic, estampà nombroses publicacions i
fullets d'autors anarquistes (Errico
Malatesta, Pietro Gori, Louise Michel, Piotr Kropotkin, Mikhail
Bakunin,
Charles Malato, Élisée Reclus, etc.). El 6
d'abril de 1894 va ser jutjat per«insults a les institucions monàrquiques
constitucionals, provocació a l'odi entre
les diverses classes socials, provocació contra l'ordre
familiar i ofensa al
dret de la propietat»; defensat per Pietro Gori, va ser
absolt i immediatament
després va fer una conferència a Chieti i a
Pescara (Abruços, Itàlia). Mesos
més tard, el 9 de juny de 1894, va ser novament jutjat per«incitació a la
guerra civil, menyspreu i difamació pública de
les institucions monàrquiques
constitucionals i atemptat al dret de la propietat»;
també defensat per Pietro
Gori, va ser novament absolt. L'11 de juliol de 1894 74 exemplars del
fullet Fra contadini, d'Errico
Malatesta,
publicats en la «Biblioteca del Popolo», van ser
segrestats per les autoritats.
L'assassinat del president de la República francesa Sadi
Carnot i el fracassat
atemptat de Paolo Lega contra el president del Consell de Ministres
italià
Francesco Crispi, que immediatament (19 de juliol de 1894) donaren lloc
a
l'aplicació de les Lleis d'Emergència contra el
moviment anarquista, foren la
causa d'una denúncia del ministeri fiscal el 25 de juliol
per «instigació al
delicte» arran de la publicació d'uns articles on
es comentaven aquests
magnicidis, i el 22 d'agost de 1894 va ser jutjat i condemnat a tres
anys de
presó i a set mesos d'arrest domiciliari a l'illa de
Pantelleria. El 12 de
setembre de 1894 va ser novament jutjat arran del segrest dels
números 14 i 15
(12 i 19 d'agost) d'Il Pensiero i
condemnat a quatre mesos i 10 dies de presó. Quan
reprengué la llibertat
després del seu empresonament a Oneglia (Ligúria,
Itàlia) el 10 d'abril de
1898, continuà amb la seva activitat
propagandística en la «Tipografia del
Popolo» en plena època insurreccional a causa de
la manca de subsistències,
imprimint la major part dels periòdics subversius de la
província i donant un
nou impuls als seus projectes editorials. En 1903 Luigi Fabbri
publicà a Roma
la revista Il Pensiero, on
reté
tribut a Di Sciullo. En 1905 la «Tipografia del
Popolo» edità Lettere ad
una donna sull'Anarchia, que
arreplegava articles publicats per Luigi Fabbri en diversos
periòdics. El desembre
de 1905 allotjà Pietro Gori i l'any següent
creà una Biblioteca Popular
Circulant. Entre el 16 i el 20 de juny de 1907 assistí al
Congrés de Roma
proposant la creació d'un únic
periòdic per al moviment anarquista, L'Alleanza
Libertaria. El març de 1908
s'establí a Castellammare Adriatico (actual Pescara), on
traslladà la seva
editorial, però mantenint a Chieti la «Tipografia
del Popolo». El 19 de febrer
de 1911 publicà un número especial de dedicat a
Giordano Bruno. El 2 de gener
de 1912 un paquet postal dirigit a ell contenint exemplars del llibre La grande rivoluzione de Piotr Kropotkin
va ser segrestat. El 12 de febrer de 1912, en ocasió de
l'aniversari de la mort
de Pietro Gori, publicà un número especial d'Il Pensiero. L'1 de febrer de 1914
assistí al Congrés Subversiu
dels Abruços, que se celebrà a Castellammare
Adriatico. En plena Gran Guerra,
el 7 de febrer de 1915, organitzà a Chieti una
manifestació contra la guerra i
aferrà als carrers un manifest pacifista. Durant la
postguerra, s'adherí a la
Secció d'Ancona (Marques, Itàlia) de la
Unió Comunista Anarquista Italiana
(UCAI), que s'havia creat l'abril de 1919 al Congrés de
Florència (Toscana,
Itàlia). El 20 de maig de 1920, en un congrés
anarquista regional, es creà la
Federació Anarquista dels Abruços (FAA) i es
constituïren grups a diverses
localitats de la regió. Poc després d'aquest
congrés, tingué lloc un congrés
regional de la Pulla, on foren
presents
delegats de la Federació de la Campània i de la
FAA, i on es proposà la creació
de la Federació Anarquista Meridional (FAM), formada per les
tres federacions
regionals. El juliol de 1920 tingué lloc a Bolonya el
Congrés de l'Unió
Anarquista Italiana (UAI), que aprovà un Pacte
d'Aliança que reivindicava els
principis del «Programa» d'Errico Malatesta; en
aquest congrés van ser presents
grups de Sulmona (Abruços, Itàlia) i de
Castellammare Adriatico. Per parlar
sobre les deliberacions del Congrés de Bolonya, el 15
d'agost de 1920 se
celebrà un Congrés de la Federació
Regional a Castellammare Adriatico.
Posteriorment, el 23 d'octubre de 1921, se celebrà el
següent congrés de la FAA
a Sulmona. El III Congrés de l'UAI se celebrà
entre el 2 i el 4 de novembre de
1921 a Ancona, on participà activament. Amb l'arribada del
feixisme va ser
detingut en diverses ocasions i se li va confiscà material
propagandístic en
diferents escorcolls. En 1922, quan va visitar son fill a
Milà (Llombardia,
Itàlia), va ser sotmès a vigilància
especial i vexatòria, patint cops per part
de la policia. Arran d'una perquisició el 6 de novembre de
1926, on es van
trobar centenars de fullets i de llibres anarquistes, va ser condemnat
a dos
anys de confinament a l'illa de Tremiti, però dos mesos
després la pena va ser
commutada per dos anys d'amonestació. El 28 de desembre de
1929, amb gairebé
vuitanta anys, va ser detingut tres setmanes arran de les noves del
príncep
hereu. L'11 de juliol de 1930, en consideració a la seva
avançada edat, va ser
esborrat de la llista de persones a detenir en
circumstàncies especials, però
l'octubre d'aquell any en un escorcoll al seu domicili es trobaren
fullets i
periòdics subversius. En 1931 el seu nom va ser esborrat del
registre de la
policia de fronteres al ser considerat «no
perillós». Camillo Di Sciullo va
morir el 29 de maig de 1935 a Chieti (Abruços,
Itàlia); el seu funeral va ser
prohibit, el seu domicili vigilat i totes les persones que s'acostaren
a donar
el condol a sa família van ser identificades. En 1996 Fabio
Palombo publicà la
biografia Camillo Di Sciullo, anarchico e
tipografo di Chieti. A Chieti existeix un Centre d'Estudis
Llibertari«Camillo Di Sciullo» per honorar la seva
memòria.
Camillo Di Sciullo
(1853-1935)
***
Ernestan
- Ernestan: El 15 de juliol de 1898 neix a Gand (Flandes, Bèlgica) el militant i teòric del socialisme llibertari, figura important de l'anarquisme belga, Ernest Tanrez, més conegut com Ernestan. Nascut en una família burgesa de mare flamenca i pare való, durant la Gran Guerra es véu obligat a deixar els estudis i és mobilitzat en 1918. Després s'instal·larà a Brussel·les on obrirà un antiquari. Des de 1921 va participar en LeBulletin Libertaire i va esdevenir un apreciat orador i un lúcid teòric. Va escriure moltíssims articles en la premsa anarquista internacional. Va militar activament en suport de Sacco i Vanzetti, per l'ampliació del dret d'asil, i, en 1933, en el Comitè pels alliberaments d'Hem-Day i de Léo Campion. En 1937, per fer costat a la Revolució espanyola, va crear amb Léo Campion el periòdic Rébellion. Refugiat a França en 1940, va ser detingut després d'una delació al govern de Vichy i internat durant tres mesos al camp de Vernet. De tornada a Brussel·les, va ser detingut l'any següent per la Gestapo per «comunista» i enviat al camp de concentració de Breendonck, a prop de Malines, d'on sortirà molt afeblit després de vuit setmanes de fam i de treballs forçats. Malalt, Ernestan va morir el 17 de febrer de 1954 a Brussel·les (Bèlgica). A més de la seva col·laboració en la premsa llibertària internacional (L'Émancipateur, Haro, Contre-courant,Rebelle, Reconstruire, Le Rouge et le Noir, Le Combat,Le Libertaire, Le Combat Syndicaliste, Volontà, CNT) i especialment en la revista Pensée et Action, d'Hem-Day, és autor de nombroses obres, com ara Démocratie, capitalisme et démocratie ouvrière (1933), Le socialisme contre l’autorité (1934), Renaissance du socialisme (1936),La fin de la guerre (1938),Socialisme et humanisme (1946),La contre-révolution étatiste (1948), Tu es anarchiste (1949),Valeur de la liberté (1952),Le socialisme libertaire (1955).
***
![Lashortes (ca. 1930) [militants-anarchistes.info]](http://www.estelnegre.org/documents/lashortes/lashortes01.jpg "Lashortes (ca. 1930) [militants-anarchistes.info]")
Lashortes
(ca. 1930) [militants-anarchistes.info]
- Lashortes: El 15
de juliol de 1898 neix a Levallois-Perret (Illa de França,
França) el mestre,
sindicalista i anarcopacifista Maurice Catalogne, més
conegut com Lashortes. Fou fill
d'un destacat
empleat de correus. Després de militar una breu temporada en
la Section
Française de l'Internationale Communiste (SFIC,
Secció Francesa de la
Internacional Comunista, nom d'aleshores del Partit Comunista de
França), a
partir de 1929 entrà a formar part del grup del 18 Districte
de París de la
Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR).
En aquesta època també
militava en el sindicalisme i era secretari de Propaganda del Grup de
Joves de
l'Ensenyament del Sena, col·laborant també en Le Libertaire. Entre el 19 i el 21
d'abril de 1930 assistí al
congrés de l'UACR celebrat a París, i
entrà a formar part de la Comissió
Administrativa d'aquesta organització. El 3 d'abril de 1932
participà en el
congrés de la Federació Anarquista (FA) de
París, on llegí un informe sobre la
situació sindical i va ser encarregat d'organitzar una
escola de propaganda.
Entre 1931 i 1939 col·laborà
assíduament en Le
Libertarie, especialment en la pàgina de
temàtica internacional, de la qual
era el responsable. Durant el congrés de l'UACR celebrat
entre el 20 i el 21 de
maig de 1934 («Congrés de la Unitat»),
que rebatejà l'organització sota el nom
d'Unió Anarquista (UA), va ser elegit membre de la
comissió de redacció de Le
Libertaire. Entre el 12 i el 13
d'abril de 1936 assistí al congrés de l'UA
celebrat a París, on presentà un
informe sobre la guerra. Pacifista radical, en 1938 declarà
que l'Acord de
Munic era preferible a la guerra i col·laborà,
sota el pseudònim de Lazorthe,
en el periòdic anarcopacifistaLa Patrie Humaine. Professor de
filosofia a Ortès (Aquitània,
Occitània), en 1935 fou un dels animadors de la
Joventuts Cooperativistes de la «Coopérative des
Hirondelles» i del grup
teatral de del centre de l'Ensenyament Primari Superior (EPS) i de
l'institut
local. En 1936 participà en la fundació de la
Unió Local de la Confederació
General del Treball (CGT) i amb altres militants sindicalistes i
ensenyants
creà el Centre Local d'Educació Obrera (CLEO),
per lluitar contra
l'analfabetisme i per la integració dels emigrants
(espanyols, italians,
portuguesos, etc.). Durant les eleccions d'abril i setembre de 1936
prengué
part en la campanya socialista contra la candidatura dretana de
Jean-Louis
Tixier-Vignancour. Quan esclatà la guerra civil a Espanya,
el setembre de 1936
marxà a Catalunya, participà en les emissions de«Ràdio CNT-FAI» a Barcelona i
romangué un temps amb la comunitat francesa de
Puigcerdà. Col·laborà en l'Encyclopédie anarchiste de
Sébastien
Faure i el seu article«Prolétaire-Prolétariat»,
sota el títol Qu'est ce que le
prolétariat?, va ser publicat
en fullet independent en diverses edicions. El juny de 1939
establí contactes
amb Giovanna Berneri, la qual li havia demanat que visités
els companys
internats al camp de concentració de Gurs.
Després de la II Guerra Mundial es
decantà pel cristianisme, encara que es mostrà
fidel a les idees de justícia i d'emancipació
obrera i mantingué contactes amb el sindicalisme
revolucionari, especialment
amb el grup editor de La
Révolution
Prolétarienne. Durant els anys cinquanta va
escriure un article defensant
els capellans obrers. Lashortes va morir el 18 de maig de 1984 a Pau
(Aquitània, Occitània).
---
