El passat dissabte 15 es va constituir el nou Ajuntament sorgit de les passades eleccions municipals i, especialment, sorgit dels nous pactes de govern fermats després d’aquestes eleccions. No entraré en perquè s’ha mogut amunt o avall cada regidor, ja que semblaria poc objectiu i cada partit ha de fer-ne les seves pròpies reflexions.
El que sí farem és analitzar les claus que haurien de tenir en compte els nous regidors (tots, els 17, no només els del govern), per fer que els ciutadans surtin beneficiats d’aquesta legislatura.
Els partits nítidament de dretes PP i Tots, varen sumar 2.543 vots (exactament els mateixos que al 2015) i 7 regidors (també com al 2015); els d’esquerres, Junts Avançam, Alternativa i Podem, en sumaren 2.997 (3.079 al 2015) i 7 regidors (al 2015 foren 8). Finalment els partits de «centre» o que diuen que no son ni de dretes ni d’esquerres, UMP i El Pi, sumaren 1.119 vots aconseguint 3 regidors (al 2015 feren 1.135 vots i 2 regidors). Per tant els partits d’esquerres foren els que, en bloc, aconseguiren major nombre de vots tant al 2015 com al 2019. Hagués estat ben legítim que s’hagués repetit un govern progressista amb un pacte amb el centre d’UMP i El Pi, però no va ser així. Els partits que podien inclinar la balança cap a un costat o cap a l’altre varen triar donar el govern a la dreta amb la batlia de Tomeu C. Ochogavia. Ben legítim, discutible políticament, però res a objectar.
Però el dia 26 els pollencins també votarem a les eleccions autonòmiques i al Consell. A les autonòmiques els vots als partits d’esquerres -PSOE, MÉS, Podem- sumaren 3.453 (el 53.2%). En canvi els de dretes -PP i Cs- en sumaren 1.451 (el 22.4%) i els de centre -El Pi- 1.156 (17.8%). Per tant majoria absoluta per l’esquerra.
Al Consell els pollencins votaren esquerres amb 3.214 vots (54.87%), dreta amb 1.301 vots (22.2%) i centre amb 1.003 vots (17.1%). Altra cop majoria absoluta per l’esquerra.
Que n’hem d’extreure de tot això? Que el nou Ajuntament té prou majoria, amb 10 vots a favor i al manco 9 regidors governant, per dur endavant les polítiques locals que trobin convenients i que s’ajustin al pacte de govern (que ja cal que facin públic íntegrament), però això no significa carta blanca per passar «el rodillo», com es diu habitualment, i imposar les seves decisions. L’esquerra que ha quedat a la oposició, tant pel nombre de pollencins que representen, com per la majoria absoluta de confiança atorgada en matèries que son competència del Govern i del Consell, ha de ser necessàriament un actor principal a la política pollencina.
La oposició pollencina està absolutament legitimada i obligada a defensar el mandat dels seus votants que li donaren 2.997 vots municipals i la majoria absoluta a nivell de Govern i Consell.
El nou batle i el seu equip de Govern té la obligació de dialogar i cercar els consensos amb els partits de la oposició per tal de dur endavant el màxim de iniciatives, però molt especialment aquelles que depenguin de les altres administracions. La col·laboració d’Ajuntament, Consell i Govern és molt necessària i la lleialtat institucional imprescindible, però en totes les direccions, tant d’anada com de tornada. Lleialtat institucional no significa que des del Govern i el Consell hagin de dir «amen» a totes les exigències del nou batle, sinó la predisposició d’asseure’s i pactar-les cadascú des de la seva responsabilitat i competències.
L’èxit o el fracàs de la legislatura dependrà de la capacitat del nou equip de govern, i en especial del batle, de cercar i trobar aquests consensos i pactes amb la oposició que permetin dur endavant els projectes que Pollença necessita.
