Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

En Tomeu Fons de Galivança...

0
0

...ens conta com han viscut això de sonar a l'altre costat del mediterrani:

 

Madò Llúcia: Com ha anat el viatge Tomeu?

Tomeu: Bé, el viatge en general ha anat molt bé. Des del moment que vaig saber que estaven interessats en que Galivança fos el grup convidat a les festes de Gràcia, ja va començar un sentiment de que havia de sortir tot bé.

Hi havia tantes coses a fer abans d'agafar aquell avió, que els tres mesos que teníem per davant no varen bastar per res. Hem anat a Gràcia, ja som tornats i, fent balanç, ha estat una passada. Ha anat molt millor del que esperava.

Actuar al CAT pels mallorquins és un luxe. No deixa de ser un micro-teatre gairebé sense lloc per ballar, però és una porta d'entrada a moltes oportunitats i a que la nostra música s'escolti fora de les Illes. Si tens un disc enregistrat el pots deixar allà per que la gent que no hagi pogut venir pugui accedir a la música illenca, i també la dels diferents músics i grups que han hi han passat. Es mateix divendres de 19 a 21h un dels nostros mitg-components, en Nando de Luque, va impartir un parell de classes de ball de bot bàsics. Vendria a ser una petita iniciació al que es fa una plaça, i com a gran ballador que és ho va fer de lo millor. Des de aquí li vull donar ses gràcies.

El dissabte, actuar a l'enorme Plaça de la Virreina va ser... indescriptible! Per als musics és un somni, però entenc que per als balladors no ho sigui. Mai havia vist, des de damunt el cadafal, tres rotllanes de Bullanguera. Mai. Ja sabem que la gran majoria de persones que hi havia no eren balladors, però eren allà. Ens miraven, ens enregistraven amb mòbils, càmeres, taral·lejaven qualque cançó popular i semblava que hagués travessat la mar i hagués arribat allà com una cosa nostra.

I per acabar les festes, el diumenge per celebrar el 10è aniversari de Va de Bot, es va fer una ballada que sempre se celebra a La Casa de Menorca. Enguany es va fer damunt un cadafal al carrer, va venir una gentada a acomiadar les festes amb el nostre grup i amb Raixa tradicional, de la nostra gran amiga Joana Maria Mayol, que és qui tanca el cercle de ball de bot en aquestes festes.



Madò Llúcia: Com a Manacorí d'adopció com veus la festa de Manacor i la de Gràcia?

Tomeu: [Riu] Bono, jo som de Ciutat, però la veritat és que per Sant Sebastià no tenc el sentiment que tenc per Sant Antoni. He après a esperar dia 16 de gener com a festa gran; a saber que a les 14:15 obrin la porta del baciner (que és ben davant la porta de ca els meus sogres); a veure el carrer ple de jovent des de les 12 del migdia per tenir bon lloc; i a veure sortir el Dimoni Gran amb els dos dimonis petits i Sant Antoni. També a veure obrir les finestres des d'on els més petits de la casa tiren caramels a la gent que abaix espera, i sentir tots els crits i xiulades perquè els dimonis surtin aviat... Em posa la pell de galina, just abans de començar a sentir el parapapatxim, que és ja “lo més gran”.

Actuar a Manacor, maldament la pluja ens deixàs com a pollets, la nostra solista Laura Cardell s'enrampàs dues vegades, i no hi hagués tota la gent d'altres anys; també ha estat increïble. Una actuació que els manacorins esperam cada any amb ànsia. Enguany, l'Ajuntament i el Patronat de Sant Antoni ens han donat l'oportunitat a nosaltres, i els hi agraesc de tot cor.

Les Festes de Manacor i de Gràcia no deixen de ser festes a on tota la joventut beu, encara que no tenguin set. Són festes en què la gent s'escalfa, enlloc de davant el foc, amb unes bones herbes dolces o pomades, i això fa ballar al més tímid del món. Són festes d'hivern, i són així...



Madò Llúcia: Què tal l'organització de les festes de Sant Antoni al barri barceloní?

Tomeu: L'organització al barri de Gràcia ha estat bastant bé. No hi ha hagut res dolent destacable, però sabem que es molt complicat tenir a tothom content. Ens hagués agradat estar més a prop a les habitacions de l'hotel, perquè jo estava a la 5a planta, el baixista a la 3a, el guitarrista a la 1a i no ens trobàvem més que per berenar. Però pel que fa a la resta, molt bé. Al CAT ens convidaren a sopar de menjar català! Perquè una cosa us he de dir... No vull anar a Barcelona a menjar ensaïmada! M'estim més coses d'allà. Ensaïmada en tenim aquí (i molt més bona!). Vull fuet, mandonguilles, i les coses que ens varen donar per sopar al CAT.

I un altre cosa volia comentar: els equips de so són massa bons pel que estam acostumats, però els tècnics no estaven avesats a la nostra música i, bé, sorgeix qualque problema a l'hora d'equilibrar els instruments. Nosaltres vàrem dur la sort que en Pere Barceló (músic de Sarau, d'Abeniara, i també ha fet col·laboracions amb Galivança) venia amb nosaltres. Va haver de donar una mà als tècnics que ens equilibraven i gràcies a ell varen poder fer millor la seva feina.



Madò Llúcia: Tenc entés que vos cuiden molt bé, heu estat a gust?

Tomeu: Hem estat bastant a gust. Ens vengueren a cercar amb un gran autobús a l'aereoport, ens deixaren a l'hotel i ja des d'aquell moment tot molt bé. Home, dinàvem a les 17h i cadascú pel seu compte, però bono, són coses que passen. Pel que fa a la resta hem estat molt a gust, molt ben atesos, i tot bé... hi podríem anar cada any (Riu)



Madò Llúcia:Enguany heu tengut actuacions grosses a sa Revetla de Sant Antoni a Manacor i heu passat es bassiot. Que se sent havent aconseguit tot això amb un grup tan jove?

Tomeu: Orgull, moltíssim d'orgull. Hem actuat a dues festes molt grosses només començar l'any, per jo no hi pot haver cosa més gran. Ha estat una passada, és increïble per jo, que només volia fer un grupet de gent que ens ho passàssim bé i qualque actuació qualque dia, ara amb un any i mesos ja haguem fet tot això.

Els meus al·lots, bé, n'hi ha que també estan molt orgullosos, n'hi ha que tenen moltes feines a fer i això encara és una feinada més. Per exemple, el nostre violinista ara ens deixara 3 mesos, que es la baixa per paternitat que li don. Però ni un dia més! (Riu) Li envii l'enhorabona a ell i a la seva dona, na Cèlia, que en no res seran pares per primera vegada.

Hi ha moltíssimes coses a fer encara. Hem tret cinc cançons pròpies ja. En tenim més, però poc a poc... Volem gravar un cd, estam cercant patrocinadors (qualcú ens vol patrocinar?). I res, bromes a part, ens queda moltíssima feina a fer. Com tu dius som un grup jove, i jo som el més vell i només en tenc 33, o sigui que si Déu vol ens queda molt de temps per fer coses, gaudir, i fer gaudir a la gent amb la nostra feina. Només em manca agrair a tots els balladors/es que no només han vengut a Gràcia, sinó que vénen a les nostres ballades i ens fan passar un guster de veure la plaça plena de bons balladors, i de bona gent.



Salut i molta Música.

Madó Llúcia: Moltes gràcies a tu i a Galivança per fer tan bona feina.






Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images