Anarcoefemèrides de l'1 de maig
Esdeveniments
Capçalera del primer número de Le Travailleur
- Surt Le Travailleur: Pel maig de 1877 surt a Ginebra (Ginebra, Suïssa) el primer número del periòdic mensual anarquista Le Travailleur. Revue socialiste révolutionnaire paraissant tous les mois. S'estampà a l'impremta del periòdic rus bakuninista Rabotnik (1875-1876). Van ser membres del comitè de redacció Nicolas Joukowsky, Alexander Oelsnitz, Charles Perron i Élisée Reclus, i, encara que els articles anaven sense signar, hi van col·laborar Arthur Arnould, Augustin Avrial, Mikhail Dragomanov, Gérard Gérombou, Léon Hugonnet, Nicolas Joukowsky, D. Klementz, Gustave Lefrançais, Léon Metchnikoff, Alexander Oelsnitz, Charles Perron, Élie Reclus,Élisée Reclus i A. Rogeard, entre d'altres. En sortiren 12 números, l'últim l'abril-maig de 1878, i deixà de publicar-se per manca de mitjans. Piotr Kropotkin es mantingué allunyat de la revista, ja que pensava que feia la competència al Bulletin de la Fédération Jurassienne (1872-1878) en el qual col·laborà.
***
Portada
de l'últim número de L'Autonomie Individuelle
- Surt L'Autonomie Individuelle: Pel maig de
1887 surt a París (França) el primer
número de la publicació
anarcoindividualista L'Autonomie
Individuelle. Revue mensuelle des idées an-archiques.
Es pot considerar la
primera revista de la tendència individualista anarquista
francesa, encara que en
1882 havien sortit dos números de la revista L'Individu
Libre, però que no tingué cap
influència. Els principals
redactors de L'Autonomie Individuelle
van ser André Carteron, Georges Deherme, Jean-Baptiste
Louiche i Charles
Schaeffer. Hi van col·laborar Colline, Alain Gouzien, C.
Henry, Joris-Karl
Huysmans, Julendré, Némo, Paul Paillette,
Patrick, Lucien Pemjean, Jean
Richepin, A. Rougé, Henri Riocreux, Aurélien
Scholl, Alexandre Tennevin i Émile
Zola, entre d'altres. En el primer número Lucien Pemjean
publicà un article
reclamant un congrés per definir l'estratègia que
devia seguir el moviment
anarquista davant una guerra europea. Tingué una forta
polèmica amb Jean Grave
i la seva publicació Révolté;L'Autonomie Individuelle defensava
que
el comunisme era l'antítesi de l'anarquia i que,
contràriament, l'individualisme
n'era el seu corol·lari, la seva quintaessència.
En sortiren nou números,
l'últim el març de 1887. Georges Deherme i
Charles Scaeffer fundaran posteriorment
la revista La Coopération des
Idées i
el moviment de les «Universitats Populars».
***
Un exemplar de L'International
- Surt L'International: Pel maig de 1890 surt al Soho de Londres (Anglaterra) el primer número del bimensual en francès L'International. Aquesta publicació clandestina, realitzada amb una impremta manual i de la qual s'editaven 2.000 exemplars, no va donar cap indicació sobre els responsables ni sobre els col·laboradors, però estava editada per G. A. Bordes, Luigi Parmeggiani i Molas, i va col·laborar-hi Henry Dupont. Publicà una carta de Jean Grave on expressava el seu desacord amb els promotors del periòdic i els seus mitjans revolucionaris (expropiació, robatori, assassinat, incendi, etc.). El darrer número, el novè, apareixerà el gener de 1891, i portarà un fulletó que serà reimprès l'any següent en un opuscle que portarà per títol «L'indicateur anarchiste», i que consistia en un llibre de receptes i consells útils molt precisos sobre la fabricació de dinamita, nitroglicerina i càpsules de fulminant; també s'hi indicaven els diferents objectes a destruir prioritàriament el dia de la revolució, i donava diverses tècniques per dur la correspondència secretament.
***
Capçalera de Le Potà Colle
- Surt Le Pot à Colle: L'1 de maig de
1891 surt
a Bagnolet i a Montreuil (Illa de França, França)
el primer número del periòdic
llibertari Le Pot à Colle. Organe
corporatif. D'antuvi mensual, a partir del número
5 passarà a publicar-se
cada quinze dies. Portà diversos subtítols:«Organe corporatif mensuel»,«Organe corporatif paraissant tous les quinze
jours» i, a partir del número 6,«Organe corporatif publié par les soins de l'Union
Syndicale de l'Ébénisterie
et du Meuble esculpté». Va ser fundat per
l'ebenista i propagandista anarquista
Lucien Guérineau i comptà amb el suport
d'ebenistes i de fusters que treballaven
als tallers de mobles del raval parisenc de Saint Antoine, com ara
François
Briens, Eugène Villaret, Pl Phalip, Boulot, Ludovic
Bertrant, Fraisse, etc. El
articles i poemes es publicaren anònimament, però
trobem col·laboracions de
Jean Ajalbert, Aristide Bruant, Eugène Chatelain, Jahn,
Jules Jouy, Ernest Lecocq,
Paul Paillette, Marius Réty i Tchernychewsky, entre
d'altres. Dos dels seus
gerents (Villaret i Bertrand) van ser condemnats per diversos delictes.
En
sortiren 19 números, l'últim el 26 de
març de 1892. En sortí a París una
segona
sèrie entre el 20 de juliol de 1898 i l'11 de febrer de 1899
que publicà 10
números, sota la gerència d'Henri Cler (Biffin),
el qual va ser assassinat posteriorment, el juny de 1910, per la
policia durant
una vaga. Aquesta vegada els
articles
anaven signats, però només amb inicials o amb
pseudònims. Hi trobem
col·laboracions de P. Bagault, E. Chenaut, Henri Cler, Henri
Couthier, Henry
Curel, Amédée Denéchère,
André
Girard, Lucien Guérineau, Pierre Lachambeaudie,
Bernard Lazare, Louise Michel, Thenevin, etc. Encara es va publicar,
amb
l'epígraf «Ni Déu, ni Amo.
Educació i
Revolució», una tercera sèrie a
París
entre l'1 de maig de 1901 i el desembre d'aquell any que
publicà
sis números,
sota la gerència de Louis Protat. En tirà 4.000
exemplars
i cap article va anar
signat.
***
Capçalera de L'Insurgé
- Surt L'Insurgé: L'1 de maig de
1896 surt a
Brussel·les (Bèlgica) el primer número
del periòdic bimensual L'Insurgé.
Organe anarchiste paraissant tous
les quinze jours. Portava els epígrafs«Si Déu existís, caldria
abolir-lo»
i «El nostre enemic és el nostre
patró». La gerència va ser portada perÉmile
Chapelier. Trobem articles de Bigne, Émile Chapelier, Jules
Pigeon, René Praet
i Georges De Behogne (Georges Thonar).
El segon número, del 15 de maig, critica durament el
refús que aquesta
publicació tingué entre els socialistes que la
prohibiren als seus locals. Es
publicaren tres números, l'últim el 28 de maig de
1896.
***
Capçalera de Ribelliamoci!
- Surt Ribelliamoci!: L'1 de maig de 1906 surt a Zuric (Zuric, Suïssa) el primer iúnic número del periòdic Ribelliamoci! Numero unico pubblicato dal Comitato Socialista di Agitazione contro la reazione in Svizzera. Publicat en trilingüe (italià, francès i alemany) per Fritz Brupbacher, és una crida als treballadors europeus perquè s'oposin a la repressió exercida per les autoritats helvètiques que aleshores intentaven expulsar els companys italians refugiats a Suïssa.
***
![Capçalera de "L'Exploitée" [CIRA - Lausana]](http://www.estelnegre.org/documents/premsa/lexploitee.jpg "Capçalera de \"L'Exploitée\" [CIRA - Lausana]")
Capçalera de L'Exploitée [CIRA - Lausana]
- Surt L'Exploitée: L'1 de maig de 1907 surt a Berna (Berna, Suïssa) el primer número del periòdic mensual L'Exploitée. Organe des femmes travaillant dans les usines, les ateliers et les ménages. Editat per Margarethe Faas-Hardegger, tindrà una gran influència en la sindicació de les obreres, especialment en les «faiseuses d'aiguilles» (artesanes de les agulles, cosidores) i per això esdevindrà el seuòrgan de premsa a partir del número 6 d'octubre de 1907 sota el subtítol«Organe officiel de la Fédération des faiseuses d’aiguilles» --a partir del número 8 de desembre de 1907 portarà com a subtítol «Organe officiel de la fédération ouvrière des aiguilles». A més de tractar temes sindicals, lluitarà per les reivindicacions feministes, neomaltusianes i antimilitaristes. Margarethe Faas-Hardegger en fou la principal redactora i hi van col·laborar, entre d'altres, Émilie Baader, Beranger, Léon Chillarbes, A. Dodel, Valentin Grandjean, Joséphine Hedelin, Jeanne Longfier, Maurice Marchin, Joseph Meckler, Octave Mirbeau, Michel Petit, Ida Reymond, Adhémar Schwitzguebel, A. Sinner, Madeleine Vernet i Léa Wullschleger. El tiratge passà dels 10.000 exemplars del primer número als 2.400 dels darrers. En sortiran 18 números, l'últim el de setembre-octubre de 1908. En 1977 les Éditions Noir de Ginebra en publicà una edició facsímil.
***
Un moment del míting al Teatre Iris
- Míting de
Solidaritat
Obrera: L'1 de maig de 1908 se celebra al Teatre Iris del
barri de Sant Martí
de Provençals de Barcelona (Catalunya) un míting
organitzat per l'organització
Solidaritat Obrera. A part de la commemoració del Primer de
Maig, es parlà en
contra de l'aprovació de la llei antiterrorista, sorgida
arran del muntatge
policíac de la «Banda Rull», i sobre la
preparació del primer congrés de
Solidaritat Obrera per al setembre d'aquell any. També es
van celebrar mítings
d'aquesta organització a les localitats catalanes de
Badalona i Sabadell.
***
Capçalera del primer número de Liberación
- Surt Liberación: L'1 de maig de 1912 surt a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià) el primer número de Liberación. Periódico anarquista y de propaganda sindicalista. Aquesta publicació fou l'òrgan d'expressió dels tres grups llibertaris que existien aleshores a la ciutat d'Elx i s'imprimí en la tipografia de José Agulló Sánchez. D'antuvi mensual, a partir del número 4 (21 de juliol de 1912) passà a ser quinzenal. Els editors es declaraven anarquistes, en política; socialistes, en economia; i ateus, en religió. Apareixen articles d'Anselmo Lorenzo, Soledad Gustavo, Josep Prat, Ángeles Martínez, Antonio García Birlán, Rafael Soler, C. Botella, Manuel Hernández, etc. Van realitzar una rifa el premi de la qual fou El hombre y la tierra, d'Élisée Reclus. En sortiren 11 números, l'últim el 30 de novembre de 1912.
***
Capçalera de Der Freie Arbeiter
- Surt Der Freie Arbeiter: L'1 de maig de 1920 surt a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil) el primer número del periòdic anarquista en llengua alemanya Der Freie Arbeiter. Wissen und Wollen. Publikationsorgan der Sozialistischen Arbeitervereine (El Treballador Lliure. Coneixement i Voluntat. Publicació de les societats obreres socialistes). Els membres fundadors d'aquesta publicació dels treballadors alemanys al Brasil foren Peter Maier, J. Köppen, J. van der Bruck, G. Burchhard, H. Damian, Franz Guttmann i Fr. Kniestedt. Els editors responsables van ser Franz Guttmann, Friedrich Kniestedt i Jorge Geiser. El principal redactor, sota diversos pseudònims (Isegrimm,Spartakus,Weltenbummler, Echte Homo, Capitao Satanaz), fou Friedrich Kniestedt, i també col·laboraren Alfons Kauer, Fritz Linow, Errico Malatesta, William C. Owen, Fritz Oerter, Karl Scholz, Paul Robin, Pierre Ramus, Hyronimus, Carolus, Zigeuner, entre d'altres. D'antuvi apareixerà quinzenalment, però passarà a publicar-se irregularment --amb una prohibició entre març i juny de 1925-- fins esdevenir mensual en 1927. En sortiren 214 números, l'últim en 1930, i serà continuat per Aktion en 1933.
***
Capçalera
de Le
Réveil de l'Esclave
- Surt Le Réveil de l'Esclave: L'1 de maig de 1920 surt a Pierrefitte (Illa de França, França), el primer número de Le Réveil de l'Esclave. Contre l'ignorance, conte la vie laide, contre toute les tyrannies --a partir del número 3 portarà el subtítol Organe mensuel de propagande, d'éducation et de combat i a partir del 16 Organe mensuel d'Éducation individualiste et libertaire. Dirigit per André Lorulot, serà substituït a partir del número 16 per Manuel Devaldès. Entre els seus nombrosos col·laboradors podem citar Albin, Émile Armand, Banville d'Hostel, E. Bizeau, P. Bergeron, Pierre Bonniel, Léon Bombary, G. Butaud, V. Coissac, J. L. Delvy, M. Devaldès, R. Fontanieu, E. Hureau, M. Imbard, C. L. James, G. De Lacaze-Duthiers, Lambert, A. Libertad, A. Lorulot, Marestan, Marcel Michaud, Pierre Morin, N. Minsky, P. Nautre, Dr. Pelletier, E. Petit-Strix, Robert Peyronnet, Dr. R. Proschowsky, Léon Prouvost, Rimbault, Bertrand Russel, O. A. Shrobsole, Herbert Spencer, Stephen Mac Say, Tailhade, Han Ryner, Charles Vaulet, Henry Zisly, etc. Es van publicar 42 números, l'últim l'abril de 1925.
***
Capçalera del número 5 de Germinal, l'únic que es conserva
- Germinal: L'1 de maig de 1922 surt a Danville (Illinois, EUA) el número 5, únic conegut, del periòdic mensual en llengua francesa Germinal. Organe d'éducation ouvrière et d'émancipation pour les travailleurs français des Etats-Unis. Era l'òrgan d'expressió de la Federació Socialista de Llengua Francesa dels Estats Units d'Amèrica i simpatitzava amb les idees anarquistes. Portava l'epígraf «L'emancipació dels treballadors només és possible per l'educació». El responsable de la redacció fou A. Champion des de Danville i l'administració la portà Félix Clément des de Johnston City. Hi van col·laborar, entre altres, Julia Trigalet i Anna Lecomte.
***
Capçalera de La Voix Libertaire
- Surt La Voix Libertaire:L'1 de maig de 1928 surt a París (França) el primer número del periòdicLa Voix Libertaire, òrgan mensual de l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA). La redacció la portà Pierre Lentente i la gerència Maurice Langlois. En van sortir 10 números fins al febrer de 1929. L'1 de març de 1929 l'administració (Adrien Perrissaguet i L. Chabaudie), la gerència (Maurice Langlois, Camille Laberche, Martin Navarini i André i R. Lansade) i la redacció (René Darsouze) del periòdic seran transferides a Llemotges on van aparèixer 394 números fins al juliol de 1939 amb periodicitat setmanal. Va ser una tribuna oberta a totes les tendències de l'anarquisme i comptarà amb nombrosos col·laboradors: Aigueperse, Élie Anconin, A. Antignac, Émile Armand, A. Bailly, Zephyr Ballenghein, Alphonse Barbé, L. Barbedette, N. Bartoschelch, Bastes, Henri Bauer, Benoît-Perrier, Benoît-Pradier, Pierre-Valentin Berthier, Pierre Besnard, E. Bizeau, Jacques Bonhomme. Élisée Borsot, Boucharel, H. Bouye, Luc Bregliano, Max Bruno, Georges Burgat, Henri Catalu, Chapoton, L. Charbonneau, Raoul Corcelle, Fernand Damaye, René Darsouze, Hem Day, F. Denegry, Marguerite Deschamps, Martial Desmoulins, Fernand Despres, H. Didaret, Jacques Dinzin, M. Dubois, Georges Duchemin, Rémy Dugne, Paul Dujardin, E. G. Dupre, Rauoul Dutilleul, Georges Engerrand, Luigi Fabbri, Sébastien Faure, H. Forbin, Valentin Gabriel, H. Geuffroy, G. Goujon, E. Grandguillotte, Serge Grégoire, L. Guerineau, E. Guillot, L. Huart, Maurice Imbard, Th. Jean, Piotr Kropotkin, Camille Laberche, G. De Lacazé-Duthiers, A. Lansade, Aristide Lapeyre, Lehavrey, H. Lemonnier, Julien Le Pen, G. Lencontre, Marcel Levy, J. Lion, Louis Loreal, Alfred Loriot, Henry Mackay, Errico Malatesta, Jean Marestan, François i Marie Mayoux, Brutus Mercereau, Pierre Nouge, Aurèle Patorni, Marcel Pepin, Adrien Perrissaguet, Jean Peyroux, Fernand Planche, Louis Radix, Paul Ramus, Louis Rimbault, Rudolf Rocker, F. Rondelet, Edouard Rothen, Victor Rousselle, Han Ryner, André Sabatini, Alex Sadier, Roland Sajine, René de Sanzy, Sakuntala, Alexander Schapiro, Marguerite Sepsa, Jean Souvenance, V. Spielmann, F. Stackelberg, E. Tetard, M. Theureau, Tisseuil, Germain Tracol, H. Tricot, Élise Tortelier, Madeleine Vernet, Volin, Georges Withoutname, G. Yvetot, Henri Zisly, etc. La capçalera serà represa després de l'Alliberament.
***
Capçalera del primer número d'El Libertario
- Surt El Libertario: L'1 de maig de
1931 surt
a Madrid (Espanya) el primer número del periòdic El
Libertario. Semanario anarquista, òrgan
d'expressió de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Dirigit per Benigno Mancebo, en
van ser
administradors José Fuentes i Serafín
González. Entre agost i novembre de 1931
i entre gener i maig de 1932 hagué d'interrompre la
publicació a causa de la
repressió desencadenada pel govern de la II
República espanyola. A més de les
suspensions governatives, patí denúncies i
confiscacions de les edicions. A part
d'articles sobre sindicalisme, temes d'actualitat, feministes i de
crítica
política, publicà un full de les Joventuts de la
FAI. Trobem col·laboracions de
Miguel Bayón, Floreal Campo, Francisco Crespo,
José España, Santiago A.
Fuentes, N. González, Guede, Luzón, A.
Martínez, Antonio Morales, Sánchez
Saornil, M. Sanz Jiménez, J. Rodríguez, Antonio
Serrano, Vega Álvarez, etc.; i
molts articles sortirem publicats sota pseudònims. En
sortiren 68 números,
l'últim el 10 de maig de 1933.
El Libertario (1931-1933)
***
Portada del primer número de Tierra Libre
- Surt Tierra Libre: L'1 de maig de 1935 surt a Sueca (Ribera Baixa, País Valencià) el primer número de Tierra Libre. Semanario anarquista.Òrgan de la Federació de Grups Anarquistes de la comarca de Sueca, va ser dirigit per Lluís Sanz Alcañiz. Trobem articles d'Aristogitón, Clinio Carrasco, Toni Debe, Estoico, Frederic Grau, Joan Baptista March, Miguel Martínez, J. Pallarés, Prometeo, Trent i Gonzalo Vidal, entre d'altres. Per manca de mitjans econòmics només sortiren quatre números, l'últim el 25 de maig de 1935.
***
Diversos exemplars de Mujeres Libres
- Surt Mujeres Libres: L'1 de maig de 1936 surt a Madrid (Espanya) el primer número de la revista Mujeres Libres: cultura y documentación social, òrgan d'expressió del les militants anarcofeministes espanyoles del grup «Mujeres Libres», emmarcades dins del Moviment Llibertari. La revista, nascuda dos mesos abans de l'esclat de la Revolució, s'imposarà ràpidament per la qualitat dels seus textos --escrits exclusivament per dones (les col·laboracions de Hernández Domenech, Morales Guzmán o Mariano Gallardo, van ser rebutjades) i dirigits exclusivament a dones-- i l'esperit revolucionari que l'animarà durant els 13 números que van publicar fins a l'octubre de 1938. La redacció la portaven Mercedes Comaposada Guillen, Amparo Poch y Gascón i Lucía Sánchez Saornil, i entre les seves col·laboradores figuren Emma Goldman, Nita Nahuel, Frederica Montseny, Ada Martí, Pilar Grangel, Carmen Conde, Suceso Portales, Etta Federn, Mary Giménez, Carmen Gómez, Aurea Cuadrado, Ilse, entre altres. Aquesta publicació també va editar uns fulletons molt elementals dirigits a un públic amb poca preparació. La revista va rebre escàs suport de determinats sectors llibertaris, com ara Solidaritad Obrera, que ni tan sols va publicar la propaganda, o de Frederica Montseny, que la titlla de«projecte separatista». L'arxiu de la revista Mujeres Libres es troba a la Secció Guerra Civil de l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca.
***
Emma Goldman parlant al Hyde Park (1 de maig de 1937)
- Emma Goldman per la CNT-FAI: L'1 de maig de 1937 al Hyde Park de Londres (Anglaterra) durant la gran manifestació de 60.000 persones per commemorar el«Primer de Maig», primera vegada en trenta anys que hi participaran anarquistes, Emma Goldman, sota els auspicis del Comitè de Londres de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), parla sobre l'experiència revolucionària i col·lectivista que s'estava portant a terme a la Península Ibèrica. Aquest parlament serà fruit de les vivències sorgides per aquesta militant anarcosindicalista en el seu primer viatge a aquestes terres.
***
- Surt Germinal: L'1 de maig de 1946 surt a Trieste (Friül) el primer número del periòdic Germinal. Giornale anarchico, editat pel grup anarquista«Germinal» a instàncies d'Umberto Tommassini. Era continuació de la publicació sorgida en 1907 i que durant el feixisme fou prohibida. El periòdic encara es publica quatrimestralment.
***
Portada
de Solidaridad
Proletaria
- Surt Solidaridad Proletaria: L'1 de maig de
1947 surt a, probablement, Madrid (Espanya) el primer i únic
número del
periòdic anarcosindicalista Solidaridad
Proletaria. Órgano de la Confederación Regional
del Trabajo de Andalucia.
Aquesta publicació clandestina, òrgan de la
Confederació Nacional del Treball
(CNT), reté un homenatge als seus militants caiguts.
***
Càrrega de flics contra estudiants
- París (01-05-68): L'1 de maig de 1968 a París (França) desenes de milers de persones, convocades per la Confederació General del Treball (CGT), el Partit Comunista Francès (PCF) i el Partit Socialista Unificat (PSU) es manifesten des de la Plaça de la República fins a la Bastilla. És la primera vegada des de feia 14 anys que les organitzacions obreres es manifestaven per celebrar el Primer de Maig seguint la tradició. La Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT), la Fédération de la Gauche Démocrate et Socialiste (FGDS, Federació de l'Esquerra Democràtica i Socialista), la Federació de l'Educació Nacional (FEN) i Força Obrera (FO) no havien convocat manifestació perquè no entrava en la seva línia i perquè la presència comunista no era del seu grat. Quan els trotskistes, els comunistes proxinesos i els grups anarquistes, que eren presents a ambdues bandes de la manifestació, intenten penetrar en la comitiva, l'impressionant servei de l'ordre de la CGT s'hi oposa. Es van produir baralles en torn de la bandera negra, ja que els comunistes volien eliminar-la de la manifestació, amb el resultat de 17 ferits lleus. Aquest mateix dia, el dirigent estudiantil anarquista Daniel Cohn-Bendit es cridat a comparèixer el 6 de maig davant la Comissió d'Afers Contenciosos i Disciplinaris de la Universitat de Nanterre. Davant el rumor que les forces armades i la policia atacaran Nanterre l'endemà gràcies als reforços que han vingut d'altres bandes de l'Estat, els estudiants, amb el suport dels «Comitès Vietnam» ocuparan les facultats en massa des del vespre i es prepararan per a l'autodefensa.
***
Portada
del número pilot de Ruta
- Surt Ruta: L'1 de maig de
1979 surt a
Barcelona (Catalunya) el número pilot de la revista Ruta. Órgano de orientación y
combate de la F. Comarcal de las Juventudes
Libertarias de Barcelona. Era una nova època del
portaveu de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Hi van
col·laborar Octavio Alberola,
Josep Castells, Nikos Kariotis, Danielle Mazzonis, Josep Peirats, Pere
Solà i
Gussinyer i Verena Stolke. En total es publicaren 16 números
i l'últim, el 15,
sortí l'abril-maig de 1982.
Naixements
Fitxa policíaca d'Eugène Dieudonné
- Eugène Dieudonné: L'1 de maig de 1884 neix a Nancy (Lorena, França) l'anarquista individualista, membre de la Banda Bonnot, Eugène Dieudonné, també conegut com Aubertin. Fuster de professió, va freqüentar el cercle anarcoindividualista de Romainville, a prop de París, on s'edita el periòdic L'Anarchie. En aquesta colònia llibertària és on coneixerà els membres de la Banda Bonnot. Detingut el 29 de febrer de 1912 i inculpat per l'atracament del cobrador de la Societat General del carrer parisenc Ordener el 21 de desembre de 1911, va ser condemnat a mort el 28 de febrer de 1913, malgrat les protestes d'Octave Garnier, de Raymond Callemin, i d'una carta de Jules Bonnot escrita abans de morir, que intentaren exculpar-lo. La pena va ser finalment commutada en una cadena perpètua a treballs forçats. Dieudonné, que sempre va declarar la seva innocència, intentarà nombroses vegades evadir-se del presidi. En 1924 va ser assignat a Caiena (la Guaiana Francesa) al servei d'un antic comandant de l'administració. El 6 de desembre de 1926, en el seu tercer intent de fuga, aconseguirà fugir de l'illa de Saint-Joseph, a la Guaiana Francesa. Després de 12 dies lluitant contra les ones en una petita barca que sotsobra i s'enfonsa sovint, va arribar a l'Orinoco. Amagat a Rio de Janeiro (Brasil), va ser detingut arran de la seva participació en una reunió a favor de Sacco i de Vanzetti, empresonat a Para Belen i alliberat a començaments d'agost de 1927 abans de ser extradit a França. Gràcies a les campanyes del conegut periodista Albert Londres i de Louis Roubaud, va aconseguir la llibertat. A París, esdevindrà fabricant de mobles, instal·lat al raval de Saint-Antoine. En 1928 assistirà al catorzè banquet de la revista llibertària del Dr. Pierrot, Plus Loin, i aquest mateix any participarà en la campanya per l'alliberament de Louis-Paul Vial, que havia estat condemnat el març de 1919 a 10 anys de treballs forçats i que havia participat, com ell, en una de les seves temptatives d'evasió del presidi. És autor del llibre La vie des forçats (1930). Albert Londres li dedicarà el llibre L'homme qui s'évada (1928) i en 1933 Jean Vigo intentarà sense èxit a causa de problemes econòmics portar-ne l'aventura al cinema sota el títol Évadé du bagne. Eugène Dieudonné va morir el 21 d'agost de 1944 a l'hospital d'Eaubonne (Illa de França, França).
***
Necrològica
de Julio López apareguda en el periòdic
tolosà Cenit
del 20 de novembre de 1990
- Julio López:L'1 de maig –algunes fonts citen erròniament el 2 de maig– de 1904 neix a O Páramo (Lugo, Galícia) l'anarcosindicalista Julio López, a vegades citat erròniament com Juan López. Sa mare es deia Flora López. Quan era molt jove emigrà a Barcelona (Catalunya). Entrà a treballar com a ferroviari i s'afilià al Sindicat de Transports de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El juliol de 1936 participà en la resposta contra el cop militar feixista i destacà en la reorganització de la indústria ferroviària col·lectivitzada. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i fou reclòs als camps de concentració. Després de la II Guerra Mundial s'instal·là a Bordeus (Aquitània, Occitània) i milità en la CNT i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Sa companya fou Lucia Ruiz. Julio López va morir el 10 de setembre de 1990 a Senon (Aquitània, Occitània).
***
Joaquim Penina Sucarrats
-
Joaquim Penina
Sucarrats: L'1 de maig de 1905 –algunes fonts
citen 1901– neix a Gironella
(Berguedà, Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista
Joaquim Penina
Sucarrats. De formació autodidacta, era
vegetarià, no fumava ni bevia i es
declarava anarquista tolstoià. A Catalunya es
guanyà la vida fent feina de
paleta i milità en la Confederació Nacional del
Treball (CNT) al costat de Josep
Viladomiu Viñoles i Joan Pey. Cap al 1923, fugint del servei
militar, s'exilià
a Amèrica amb el seu amic el gironellenc Pau Porta i
s'instal·là a Rosario
(Santa Fe, Argentina), on visqué col·locant
rajoles i venen llibres i diaris
anarquistes, integrant-se en la «Guilda de Amigos del
Libro». S'afilià a la
Federació Obrera Local Rosarina (FOLR), adscrita a
l'anarcosindicalista
Federació Obrera Regional Argentina (FORA). El 12 d'agost de
1927, durant la
campanya internacional en suport dels anarquistes italoamericans Nicola
Sacco i
Bartolomeo Vanzetti, va ser detingut per distribuir
Joaquim Penina Sucarrats (1905-1930)
***
- Libero
Roncoroni: L'1 de maig de 1910 neix a Zuric (Zuric,
Suïssa) l'anarquista i
lluitador antifeixista Libero Roncoroni, citat a vegades com Liberto Roncoroni. Sos pares es deien
Saverio
Roncoroni, militant anarquista, i després socialista,
propietari d'una botiga
de delicadeses a Brussel·les (Bèlgica), i Eugenia
Panozzo. L'octubre de 1936
marxà cap a Espanya i s'enrolà com a
milicià voluntari en el Batalló Francobelga
de la XIII Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II
República espanyola. Destinat
al front de Madrid com a oficial, posteriorment passà a la
XIV Brigada. El 13
de gener de 1937 va ser ferit greument a Majadahonda (Madrid, Castella,
Espanya). Libero Roncoroni va morir el 29 de març de 1937 a
l'Hospital de Sang
de Madrid (Espanya) i va ser enterrat al cementiri madrileny de
Fuencarral.
Algunes fonts el citen com a comunista.
***
- Gabriel Neira Espejo: L'1 de maig de 1913 neix a Arcos de la Frontera (Cadis, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Gabriel Neira Espejo. Estudià amb els salesians del seu poble. Fuster de professió, fou secretari de la Secció de Fusters del Sindicat de Construccions i Afins de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Arcos de la Frontera, on desenvolupà tasques orgàniques en la seva junta directiva. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, feia poc que havia acabat el servei militar i hagué de fugir pels camps davant la possibilitat de ser militaritzat per l'exèrcit franquista. Lluità en la guerra civil com a comissari de companyia en el II Batalló«Ascaso» de la 149 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, companyia coneguda com «La Pana», ja que tots els milicians anaven vestits amb aquest teixit. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat als camps de concentració de Sant Cebrià i de Barcarès; posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». Durant la primavera de 1940 va ser fet presoner per les tropes alemanyes i enviat a l'Stalag XI-B a Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya). El 8 de setembre d'aquell any va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (AltaÀustria, Àustria) amb la matrícula 4.387. El 5 de maig de 1945 el camp va ser alliberat i repatriat a França s'instal·là a Izeaux (Delfinat, Arpitània), on milità en la Federació Local de CNT. Poc després es casà i treballà d'ebenista a la fàbrica Allimand de Rives (Delfinat, Arpitània). Tingué dos infants. Diabètic, Gabriel Neira Espejo va morir el 27 de gener de 1988 a l'hospital de Grenoble (Delfinat, Arpitània) a causa d'una crisi cardíaca.
---
