Per una nova llei de finançament de les comunitats autònomes

Moltes gràcies senyora presidenta. Senyores i senyors diputats.

I no podia ser més actual, perquè ahir mateix van entrar al Congrés dels diputats els pressuposts generals de l’estat. Uns pressuposts que ens tornen deixar a la cua en inversió. Si en els pressuposts de 2013, que ja els vam considerar injustos i negatius pels nostres interessos, es van preveure 78,4 milions d’euros, pel 2014 només n’hi ha pressupostats 74,02 milions, un 5,69% menys. Una passa enrere que significa seguir sent els darrers d’Espanya en inversió per càpita. Una demostració més de menyspreu cap a noltros.

La inversió prevista a Balears per l’any que ve de només 74,02 milions d’euros és una burla. Suposa una inversió per persona de 66,12 euros, molt enfora de la mitjana nacional, que és de 207,10 euros.

Balears està fent ses coses molt bé i, per açò, no és comprensible i és indignant que es govern central no tengui en compte tots aquests esforços realitzats.

És per açò, que des d’aquesta tribuna deman al Govern i als nostres diputats i senadors, a redoblar esforços per millorar aquesta partida d’inversió. Deman a tots el presents aquí, que aixequem unànimement sa nostra veu per exigir un tracte més just. No volem que siguin generosos amb noltros, volem justícia. Volem allò que mos correspon.

Però avui no és el moment de retreure res a ningú. És el moment de fer un front comú per reivindicar un millor finançament per sa nostra comunitat i perquè ses inversions territorialitzades tenguin un repartiment molt més just i equilibrat. I per dir a Madrid que no pot ser que Balears sigui sempre la més perjudicada. Hem de dir prou. I hem de dir prou a un model de financiació de ses comunitats autònomes que també és injust amb Balears. És injust perquè ens segueix deixant a la coa en el finançament. Som dels que més donam i els que menos rebem.

En un estudi fet pel catedràtic del IESE Eduardo Martínez Abascal mos diu que Balears, juntament amb Madrid i Catalunya, són les comunitats que donen més del que reben i que Balears és la que més esforç fiscal fa de totes les comunitats. En la classificació de les comunitats segon un índex de solidaritat, Balears és la primera amb diferència sobre la segona. Som els més solidaris d’Espanya i som, també, els més maltractats de tots.

I aquesta injustícia es visualitza quan veus que mentre noltros hem hagut de pujar determinats imposts, hem hagut de fer retallades importants en sanitat i educació, hem fet esforços importants per reconduir els comptes públics, altres comunitats s’estiguin plantejant davallar els impostos.

Si noltros tinguessim el mateix finançament que Extremadura, per posar un exemple, avui no tindríem dèficit. El problema de Balears, es problema de fons, no és tant el dèficit, com és el finançament. És per açò que insistim, una i altra vegada, en la necessitat de reivindicar i negociar un nou model de finançament de ses comunitats autònomes. Es sistema de finançament aprovat a l’any 2009 ha resultat ser insuficient i no ha aconseguit que Balears deixi de ser la darrera d’Espanya en finançament. Seguim estan els darrers i açò és inadmisible.

Sembla que si es sistema de finançament ens perjudica, que som els que més aportam i els que menos rebem. Sembla que aquesta anomalia, aquesta diferència, s’hauria de compensar, d’una manera o altra, per exemple amb unes inversions per damunt de sa mitjana nacional. Idò no. Ni una cosa ni s’altra. Ni inversions ni finançament.

Jo crec que hem de reclamar lo que mos correspon. Lo que és just. No amb victimismes inútils, i sí amb els nombres clars damunt sa taula. Es Govern central no pot mirar cap a una altra banda davant aquesta situació històrica. No podem ser permanentment els humiliats de la classe.

Moltes gràcies.