Ara, Catalunya Ràdio, per Empar Marco

El text que teniu més avall és de la meua amiga Empar Marco. Ara és la delegada de TV3 al País Valencià, però va ser la primera corresponsal de Catalunya Ràdio a aquest territori. El tancament sobtat dels reemeissors de la ràdio pública catalana fa més àrid el desert cultural en que preten submergir-nos el Partit Popular. D'això parla Empar.

Internet s’ha convertit en el refugi dels mitjans catalans. TV3 en la web. I ara també Catalunya Ràdio. L’aparell de ràdio a la vora de la dutxa ja no parla català, ni el del cotxe, ni cap altre. Ni tampoc parla en valencià. En la majoria de cases encara està sintonitzat Canal 9, i apareix el negre, i el Nou 24, i torna a aparèixer el negre, i Punt 2, i torna el negre. Tot fosc. I tot en castellà. Però el País Valencià parla valencià. El parlen a Castelló i a Gandia i a Sueca i a Burjassot...i el govern valencià arrabassa els drets de tots els valencianoparlants. Expedients, sancions, advertències. Tot per obligar, per fer caminar la gent cap al barranc. A base de decrets, de lleis inútils i insòlites. No estem en els anys cinquanta. Hem lluitat per les llibertats, per l’autonomia, per la cultura. Per la nostra cultura. La que compartim amb els catalans de Reus, de Figueres, amb els menorquins de Ciutadella. Ningú no es pot quedar indiferent.

Alberto Fabra ha passat de ser el defensor dels mitjans de comunicació: -Sembla mentida que en el segle XXI es limite la possibilitat que les persones elegim el mitjà que desitgem sintonitzar- , deia al seu Facebook quan Francisco Camps va tancar TV3, a ser el botxí de Canal 9, de Ràdio 9 i ara de Catalunya Ràdio. Darrere les excuses de legalitat, s’amaguen velles estratègies electorals que juguen amb els sentiments de les persones. Ràbia, és l’expressió que més hem escoltat avui. Desemparança és el que tindrem demà. Li furte les paraules a una amiga: Cavalquem de derrota en derrota fins a la victòria final. Tant de bo puguem dir Amén