Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia

Per quart any consecutiu, en Ramon i jo hem viatjat a Chamonix Mont Blanc per viure novament la gran setmana de l'ultra trail internacional. Aquesta vegada ha estat especial, perquè ens han acompanyat n'Olatz i en Dani. Amb n'Olatz ens vàrem iniciar al món del trail running ara fa 7 anys i hem compartit inoblidables viatges: Camí de Cavalls Menorca 2012, Tenerife Blue Trail 2012, Cavalls del Vent Open 2017...

Enguany, la nostra setmana a Chamonix també ha estat diferent perquè hem compartit moments entranyables amb els companys del Club Sa Milana i les seves famílies. Entre ells, en Roman Morell, finisher UTMB per quarta vegada, una proesa que només han assolit alguns corredors d'elit i potser algun altre corredor popular com ell, potser cap.

A més de les grates diferències d'enguany per la bona companyia, la gran diferència d'aquest 2018 ha estat que en comptes de córrer la mítica cursa UTMB, hem corregut la TDS, una cursa que és coneguda per la seva duresa tècnica. Els organitzadors la classifiquen com a DIFÍCIL i la descriuen així:

• TIPUS DE TERRENY: camins poc marcats; ascensos i descensos molt llargs; passatges exposats assegurats amb cordes; grimpades que requereixen de les mans per equilibrar-se; recorregut aïllat; altitud 2.700mts; pocs avituallaments.
• EXIGÈNCIES: requereix experiència elemental en muntanya; capacitat d'autonomia durant 5 a 6 hores; saber afrontar condicions difícils (pluja, vent, fred per sota de 0 graus, neu) tant de dia com de nit.

El cas és que arribem a Chamonix amb un temps immillorable, sol i fresqueta, però les previsions per al dia de la cursa són força dolentes. Tant és així que unes hores abans de la sortida, els organitzadors ens notifiquen un canvi en el recorregut i l'hora de sortida. Els canvis no ens agraden, però sortim força il·lusionats i decidits a recórrer 125km, ascendir un desnivell positiu acumulat de +6.791 i un desnivell negatiu acumulat de -6.988, més o menys la distància i desnivell que ja estava previst, però sense passar pel Passeur de Pralognan, per mor de la tempesta elèctrica pronosticada. En Ramon i jo sortim plegats, juntament amb n'Olatz i en David Consuegra, a qui trobam casualment a la línia de sortida, i anam compartint alguns km, ara amb un, ara amb l'altre. Però els ritmes són diferents, hi ha moltíssims corredors i és fa molt difícil continuar plegats, així que cadascú fa la cursa pel seu compte. Després de moltes hores d'esforç, incloent tota una nit de pluja, fang, vent, fred... tots arribem a la meta sans i estalvis. En Ramon completa el recorregut en 32 h i 38 minuts, a ritme conservador, assegurant la jugada, més d'una hora per sota del temps de tall. I jo en 27:04 h, arriscant un poc més, amb la seguretat que dóna haver completat la UTMB l'any anterior.

La cursa ens ha deixat bé, sense lesions i amb ganes de més, així que després d'una sessió de recuperació a la piscina de Chamonix, i de veure la sortida i l'arribada dels nostres amics mallorquins que participen a d'altres curses de la UTMB, completam la nostra setmana a Chamonix fent algunes sortides MÉS, gaudint dels extraordinaris recorreguts i paisatges de l'entorn.

L'any que ve hi tornarem, encara ens queda molt per explorar a Chamonix Mont Blanc i amb un poc de sort correrem una altra vegada la UTMB!