uns trons enfora

dia dos a l'illa

la travessia va ser llarga i plàcida. potser també, una mica avorrida. amb tot, va ser agradable. temps per a llegir, per a dormir, per desconnectar, per a mirar la mar sense fer res, per xerrar... el dinar familiar va ser una meravella amb tota aquella gent que veus poc però que saps que són dels teus, que no fallen... als majors els has vist fer-se grans i als més joves els veus créixer com a persones sanes i honestes.

el primer fosquet a la platja va ser una mervella. aquella aigua tan transparent. tots els peixos. el sol al seu lloc per a posar-se allà on toca... al cap, però, l'inevitable pensament que aquesta mateixa aigua neta, plana, transparent és la tomba de tanta i tanta gent a poquíssims quilòmetres de distància. pensament recurrent i atzucac.

avui el dia es desperta amb uns trons llunyans i una mica de pluja. probablement serà un episodi breu i tornaran el sol i la mar blava