Les noces d'En Caín (1)

                        Les noces d’En Caín (1)

     El relat bíblic sobre  el casament d’En Caín ens és especialment útil per fer palesa la intencionalitat oculta de l’obra de la major part dels filòsofs cristians (En concret, al costat de N’Agustí d’Hipona i d’En Tomàs d’Aquino, i els autor medievals, podem citar a Kant, Fichte, Hegel, però també Heidegger; i també els pragmatistes ianquis).

    El cas d’En Kant, com exemple.  Els llibres de text oficials i les enciclopèdies situen a Immanuel Kant amb relació amb En David Hume, afirmant que el pensador alemany també va sostenir que la Metafísica no era possible com a ciència. Però allò que pretenia el beat pietista era introduir de nou la idea de Déu com a fonament necessari de la Moral (Moral pietista, és clar), segons desenvolupa a la ‘’Crítica de la raó pràctica’’.

     Aclarint la qüestió: Els teòlegs cristians, al estudiar la Bíblia, no s’ocupen en descriure les contradiccions i mancances del llibre sagrat, sinó de justificar-les, d’ignorar-les o d’amagar-les.

    Dit ras i curt: La Bíblia és una interminable  acumulació de disbarats i d’històries impossibles.

      Vegeu el textos bíblics sobre el que faré els comentaris:

Descendents de Caín

    ¹⁷ Caín es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d’Hanoc, el seu fill. 
    ¹⁸ Hanoc va ser el pare d’Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec. 
    ¹⁹ Lèmec es va casar amb dues dones; una es deia Adà i l’altra Sil·là. ²⁰ Adà va donar a llum Jabal, l’avantpassat dels pastors nòmades. ²¹ El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l’avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol. 
    ²² També Sil·là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà. 

D’Adam a Noè

 ³ Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill a semblança seva, a imatge seva i li va posar el nom de Set. ^* 4 Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. 

      Vegem la cosa. Diu el text ‘’Caín es va unir a la seva dona’’. No té sentit que el narrador del text no digui res sobre la dona d’En Caín. Ni tan sols diu quin era el seu nom.

     No cal ésser un expert per deduir que aquesta dona d’En Caín era una germana seva.

    L’espant dels teòlegs i dels filòsofs beats: s’ha de deduir forçosament que aquesta primera humanitat   era fruit de les relacions incestuoses entre els fills i filles de N’Adam i N’Eva.

    A considerar: Donada una suposada longevitat d’aquests primers humans (de prop de  mil anys), s’hauria de preveure la possibilitat d’una il·limitada pràctica incestuosa entre persones de diversa relació familiar (Per exemple, entre pares i filles, mares  i fills, avis i netes, oncles i nebodes, nebots i ties, etc.

    A destacar: No surt ni un sol nom de les filles de N’Adam i N’Eva. Tampoc no diu res sobre el nombre, ni de quines eren les seves activitats.  

      Ja embalat, el  narrador no s’està de dir amb quatre paraules que  ‘’Caín va fundar una ciutat’’ . Vaja, per Déu! Per fundar una ciutat - encara  que només tingués uns pocs centenars d’habitants – s’hauria de suposar que En Caín hauria de ‘’produir’’ aquests ciutadans; o sigui, que En Caín s’hauria d’haver ajuntat a un munt de dones (50? 80? 100?), totes elles familiars seves.