El protagonista

A l’escola on els meus fills aprenen les primeres lletres, cada setmana hi ha un nin, o una nina, que és “el protagonista”. La classe es decora amb fotografies seves, i no sé ben bé quines altres coses. Deu tenir un sentit pedagògic encertat, encara que sigui inevitable l’eco de l’empleado del mes d’Ikea. El més curiós és trobar-se un dia a casa i presenciar una brega entre dos bessons de tres anys i mig, que es disputen un peluix mentre profereixen els crits que us transcric literalment:
- Jo som es protagonista!
- No! Jo som es protagonista!
Una manera ben crua de fer explícites les bregues dels adults.