Ogden Nash, en versió llaugera, i llegit per Llavina

El poeta Jordi Llavina va tenir l'amabilitat de fer-me una entrevista, per al seu programa de ràdio L'última troballa (La Xarxa), sobre El mussol i el mixet. I a més de permetre'm que m'explicàs sobre què és, això del light verse i del nonsense verse, i sobre les meves versions, en va llegir un grapat, esplèndidament.

Us en vull oferir un, de record. Ja em perdonareu el modestíssim know-how tecnològic. I les imatges no són cap prodigi d'estètica innovadora, no. Són només un fons per al que m'interessa proposar-vos: el poema i la veu.

Li tinc una estimació especial, a aquest poema. Amb l'excusa que la traducció d'aquesta mena de poesia requereix conservar efectes de mètrica i rima, i que això dóna llicència fins i tot per canviar els noms propis que hi surten, vaig gosar canviar el nom de la protagonista. Ho vaig fer, això sí, agranant una mica pro domo mea.