La novel·la històrica i la restauració borbònica (la transició) -
El franquisme més espavilat i la novel·la-testimoni a Mallorca: Joc d´escacs (Llibres del Segle) -
Jaume Vicens (dBalears)
En el llibre que presentam, López Crespí insisteix a descriure facetes pròpies del moment històric, gairebé supeditat als esdeveniments succeïts a Mallorca durant el darrer trimestre de 1976. Lestada a la presó de Palma, labnegació i eficàcia dels companys de lluita, el judici previ al posterior empresonament podríem dir que un moviment tàctic, el patiment de la família o la descripció dalguns personatges certament estrambòtics, com és el cas del capellà de la penitenciaria o el seu director. Llegint les peripècies que descriu López Crespí és difícil devitar la comparació, per mor de la compunció actual, amb els personatges que són protagonistes de la política avui en dia, posem per cas el jutge Pablo Llarena o la jutgessa Carmen Lamela; precisament perquè el relat de lescriptor de Sa Pobla ens transporta partint duna transició política que mai no va significar cap ruptura democràtica. (Jaume Vicens)
Joc descacs, volum editat per Llibres del Segle, també ens ha permès conèixer el paper que tengueren algunes persones, ben populars, de la política mallorquina. Hi són amb noms figurats, encara que alguns dells fàcilment identificables, en Mateu Morro, en Josep Capó, en Jaume Obrador, en Domingo Morales, nIsidre Fortesa, en Toni Mir o nAndreu Ferret, periodista i literat que López Crespí al llibre identifica com a « un home dordre. Un conservador desquerra moderada». (Jaume Vicens)
«Només en situació de gran dificultat i risc podem mesurar la capacitat de resistència que tenim» Aquesta opinió la trobam al llibre Joc descacs que acaba de publicar Miquel López Crespí i que és la continuació de lobra Allò que el vent no sendugué. Aquest volum complementari acaba duna manera una mica brusca, la qual cosa fa pensar que, potser, el serial tendrà continuïtat. Segons la nostra impressió, Joc descacs és un poc diferent, el redactat, del primer lliurament. Verbigràcia, aquesta segona part és menys literària perquè la marca distintiva té més caràcter dassaig, aquest pic és més memorialista o de mena realista.
En el llibre que presentam, López Crespí insisteix a descriure facetes pròpies del moment històric, gairebé supeditat als esdeveniments succeïts a Mallorca durant el darrer trimestre de 1976. Lestada a la presó de Palma, labnegació i eficàcia dels companys de lluita, el judici previ al posterior empresonament podríem dir que un moviment tàctic, el patiment de la família o la descripció dalguns personatges certament estrambòtics, com és el cas del capellà de la penitenciaria o el seu director. Llegint les peripècies que descriu López Crespí és difícil devitar la comparació, per mor de la compunció actual, amb els personatges que són protagonistes de la política avui en dia, posem per cas el jutge Pablo Llarena o la jutgessa Carmen Lamela; precisament perquè el relat de lescriptor de Sa Pobla ens transporta partint duna transició política que mai no va significar cap ruptura democràtica.
Efectivament, Joc descacs se centra més a clarificar les causes que varen impedir que, després de la mort del dictador Franco, la denominada ruptura democràtica no fos possible; els mecanismes de control de la burgesia del règim, la mera voluntat reformista que va permetre lhomologació democràtica dEspanya, supeditada a la restauració monàrquica que desitjava el dictador, a lentrada a la CEE i al seu braç armat, lOrganització del Tractat Atlàntic. La dictadura acabava, sí, però els representants del franquisme intel·ligent, el més perillós, el que va saber reciclar Fraga, Fenández Miranda, Gutiérrez Mellado o Suárez, filaren prim. López Crespí ho diu sense manies: «... les regles que shan fet seves Felipe González i Alfonso Guerra són una fantasmada». Una fantasmada que va rebre molt de suport duna Internacional Socialista que ja havia abraçat definitivament el model del sistema capitalista.
Lestigmatització duna esquerra, la de López Crespí, etiquetada com a extremista, va ser part duna operació perfectament orquestrada, amb el paper de cadascú molt ben repartit. A laltre costat, una esquerra dòcil i pactista, la de Santiago Carrillo, que, segons López Crespí, havia de donar legitimitat a la transició política controlada pel potentats del règim dictatorial, renunciant a lautodeterminació de Catalunya i Euskal-Herria i renunciant a modificar el capitalisme consolidat durant la dècada dels anys cinquanta, que va ser quan Franco va pactar lestabilitat del règim amb les administracions USA, model definitivament consagrat en el redactat de la Constitució de 1978. Impressiona un poc la duresa amb què lescriptor López Crespí descriu el paper que va tenir llavors el PCE.
És cert que avui en dia els defectes que va arrossegar la denominada transició espanyola ja shan divulgat molt, mai a bastament, però el mèrit de López Crespí és que sendinsa en els detalls que ens incumbeixen a nosaltres, la gent de Mallorca. Després de llegir els llibres Allò que el vent no sendugué i Joc descacs sentén millor el motiu pel qual lEstat espanyol encara es nega a jutjar els responsables dels crims franquistes. Sentén que les sentències dels judicis fets durant el franquisme, encara siguin vigents o que la legislació internacional no empari la llei damnistia de lEstat com una llei vàlida de punt i final. Sentenen les canòcies que encara ara han de passar els descendents dels republicans assassinats i desapareguts. El defecte és en origen, de fabricació defectuosa, antidemocràtica.
Les obres de López Crespí, no sols les darreres publicades, també ens permeten entendre millor lactualitat, el motiu pel qual Podemos o Izquierda Unida han renunciat a plantejar al Congreso de diputados el dret a decidir que tenen els espanyols, si volen una monarquia o una república, i permeten entendre millor que els partits del bloc monàrquic hagin activat larticle 155 de la Constitució. En fi, comprendre millor que hi hagi presos polítics catalans que estan tancats perquè, pacíficament, han volgut donar al poble el dret que té a decidir si vol una república i la independència.
Joc descacs, volum editat per Llibres del Segle, també ens ha permès conèixer el paper que tengueren algunes persones, ben populars, de la política mallorquina. Hi són amb noms figurats, encara que alguns dells fàcilment identificables, en Mateu Morro, en Josep Capó, en Jaume Obrador, en Domingo Morales, nIsidre Fortesa, en Toni Mir o nAndreu Ferret, periodista i literat que López Crespí al llibre identifica com a «... un home dordre. Un conservador desquerra moderada».
dBalears (1-V-2018)