La literatura catalana de Mallorca - JOC DESCACS (Llibres del Segle)
Per Eduard Riudavets Florit, mestre i polític menorquí, diputat al Parlament de les Illes (VI i VII lesgislatures)
Si abans he dit que les bones novel·les explicaven la societat, ara em cal afegir que aquest llibre de López Crespí ens ajuda a entendre el que estem vivint ara mateix. Ens dóna les claus per comprendre tot el que ha passat els darrers anys. Ens presenta les preguntes fonamentals per analitzar allò que ens ha pertocat viure. Així, després de llegir Joc descacs, em deman: Quina mena de democràcia és la que sha construït sobre el silenci i la renúncia? Quin estat és aquell que ha nascut dun pacte per preservar la seguretat dels botxins? Què podem esperar dun estat que ha mantingut incòlume laparell repressiu duna dictadura ferotge? (Eduard Riudavets Florit)
Fa temps vaig llegir, no sé on, que una bona novel·la ens explica la societat i lèpoca en que transcorre millor que un tractat dhistòria. Llavors posava lexemple dStendhal i els anys de limperi napoleònic.
Estic convençut que és així. La història no té sentiments, ens calen les històries, la novel·la, per entendre la vida de la gent, els seus patiments i esperances, els dolors i les il·lusions.
Tot llegint Joc descacs de Miquel López Crespí mhe reafirmat en aquesta convicció. A ligual que en Allò que el vent no sendugué, de la que també he parlat en aquesta secció, lautor ens immergeix en els darrers anys del franquisme quan ja es preparava allò que sha anomenat mal anomenat al meu parer- transició democràtica.
Hi ha molt de López Crespí en aquesta novel·la. Moltes vivències autobiogràfiques que aporten autenticitat a una obra que des dun bon principi ens atrapa, ens manté en tensió, ens engresca amb el desig de saber-ne la conclusió. Talment com una veritable partida descacs les peces van fent els seus moviments, omplen el tauler, i malgrat conèixer la indefugible jugada final no perdem en cap moment lesperança que lescac i mat no sigui definitiu. Que encara sigui possible, malgrat les traïcions, redreçar els nostres somnis.
Així a Joc descacs podem viure, de la mà del protagonista, la veritable lluita antifeixista, la persecució política, el treball esgotador dels militants fidels a les seves idees...mentre a despatxos ocults sanava teixint la que seria la gran mentida: un aparent estat democràtic bastit sobre la impunitat dels criminals.
Però, si més no, cal esmentar que a la novel·la no tan sols hi trobem la narració dels atzucacs polítics. Lamor, les relacions familiars, lamistat també hi tenen el seu lloc. Un lloc que, sens dubtes, es veu però sacsejat en tot moment per la situació dun país sota un règim dictatorial. Aquí rau, al meu humil entendre, un dels grans mèrits daquesta novel·la: ens trasllada de cap i peus a aquells anys, ens els fa viure, ens força a obrir els ulls a fi desguardar allò que va ser i allò que no van permetre que fos.
He de confessar que Joc descacs mha fet pensar en tots aquells que deixaren la vida en la lluita contra la dictadura i que han estat silenciats. Encara ara és llarga la llista dels que romanen a loblit sense cap mena de reconeixement, sense que la pretesa democràcia els atorgui el lloc que mereixen en la història.
Si abans he dit que les bones novel·les explicaven la societat, ara em cal afegir que aquest llibre de López Crespí ens ajuda a entendre el que estem vivint ara mateix. Ens dóna les claus per comprendre tot el que ha passat els darrers anys. Ens presenta les preguntes fonamentals per analitzar allò que ens ha pertocat viure. Així, després de llegir Joc descacs, em deman: Quina mena de democràcia és la que sha construït sobre el silenci i la renúncia? Quin estat és aquell que ha nascut dun pacte per preservar la seguretat dels botxins? Què podem esperar dun estat que ha mantingut incòlume laparell repressiu duna dictadura ferotge?
A vint anys no es podia estar conforme en la podridura del passat, reencarnada en el present, avançant, com una serp verinosa, per fer niar més misèria a linterior del cor de les noves generacions.
Malauradament la serp no es va aturar, va seguir avançant i avui en paguem les conseqüències.
Hi ha novel·les que shan de llegir perquè, com deia Ernesto Sábato, el primer deber de la literatura es contar la verdad...i el primer deure dels ciutadans és, afegiria jo, fer el possible per conèixer-la. Aleshores, Joc descacs.
Revista Iris (Menorca, Març 2018)