Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Nit amb boira i cavalls, de Raymond Carver

0
0

 

 

Diumenge pasqual amb poemàs (com n’ha dit un bon amic que l’ha llegit) de Raymond Carver.

 

 

Nit amb boira i cavalls

 

 

Eren a la sala d’estar. Dient-se

adéu. La pèrdua els ressonava a les orelles.

Havien passat moltes coses junts, però ara

ja no podien fer una altra passa. A més, per a ell

hi havia una altra persona. Queien llàgrimes

quan un cavall va aparèixer d’entre la boira

i va anar al jardí de davant. Després, un altre, i

un altre. Ella va sortir i va dir,

“D’on heu sortit, cavallets guapos?”

i va caminar entre ells, plorant,

tocant-los el llom. Els cavalls van començar

a pasturar en el jardí de davant.

Ell va fer dues trucades: una va anar directament

al xèrif: “Hi ha algú que té els cavalls per fora.”

Però també hi va haver aquella altra trucada.

Després va anar amb la seva dona al jardí

de davant i allà van parlar i mormolar

als cavalls, junts. (Passés el que

passés, passava en un altre temps.)

Els cavalls tallaven l’herba del jardí,

aquella nit. Un llum vermell d’emergència

va llampeguejar mentre un cotxe sortia de la boira.

Veus que arribaven des de la boira.

Al final d’aquella llarga nit,

quan van acabar per passar-se els braços

un al voltant de l’altre, l’abraçada era plena

de passió i memòria. Cadascú recordava

la joventut de l’altre. Ara alguna cosa havia acabat,

alguna cosa corria per ocupar el seu lloc.

Va arribar el moment del comiat.

“Adéu, endavant”, va dir ella.

I l’allunyament.

Molt més endavant,

ell recordava haver fet una trucada desastrosa.

Una trucada que s’aferrava i s’aferrava,

una maledicció. Era bàsicament

això. La resta de la seva vida.

Maledicció.

 

Raymond Carver

 

traducció mallauger

 

 


 

 

 
 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images