Independentisme i espanyolisme

Independentisme i espanyolisme

Les paraules signifiquen. Per exemple, dir, com s’ha dit fins a la nàusea, “Això no va d’independència; va de democràcia”, no és sinó una manera sinuosament retòrica de renunciar a la independència. No és pas el mateix que dir “Això no va tan sols d’independència; va, fins i tot, de democràcia”. Ambdues frases ens situen en universos referencials diferents: el primer remet al cinisme espanyolista dels comuns; el segon, a l’independentisme. Però és el neoindependentisme anacional, o sigui, la branca més potent del nostre moviment, qui porta almenys un any pronunciant la primera de les versions. Representa que l’independentisme pretén transmetre el missatge B, però el cas és que pronuncia la frase A, vés a saber si per inveterada estètica levantina, per esteticisme postmodern o per una neosintaxi delimitada per Twitter. El cas és que pronuncia la frase A, i, com que les paraules signifiquen, hom transmet, necessàriament, el missatge A; o sigui, que tot això, literalment, “no va d’independència”.

Avui, en el manifest unitari del front antirepressiu, hem après una versió més elaborada de la primera de les frases; aquesta: “Aquest no és un embat de banderes, sinó de valors universals.” No debades s’hi basteix “un front unitari en defensa de la democràcia i dels drets fonamentals. Un front transversal, basat en el respecte de la pluralitat”. Un front que no és pas per la independència. A canvi que s’hi sumin els vividors dels comuns i els buròcrates de CCOO, el bloc independentista aparca la independència. Victòria total, sí.

Som en mans d’una genteta que ha demostrat sobradament una manca d’intel·ligència inquietant. Ara: són llestos; més llestos que una fura. Per exemple, han tornat a enredar la CUP, que ha refusat la preautonomia per la porta i ara no s’adona que la hi colen per la finestra.

La branca institucional de l’independentisme continua bastint un món paral·lel, mentre la gent que efectivament es mobilitza al carrer crida “Independència!”, “República, ara!”, “Llibertat presos polítics!” i “Puigdemont, el nostre president!”.

(Nota enviada per un amic)