La Confraria en els fulls parroquials de 1941

No fou l’any 1941, un any de poca volada per la confraria del sant Crist. En aquest any la premsa parroquial que englobava el full parroquial donava la informació als creients de Llucmajor dels moviments i noticies de l’església local. Durant diversos mesos destacà la presència de moviments relacionats amb el sant Crist de l’Esperança.

El 30 de març d’aquell any el full parroquial deixava testimoni que s’havia fet una intervenció i restauració dins la capella del titular. Les intervencions començades el 8 de febrer havien contemplat la renovació dels murs, arreglat el retaule i repintat el seus baixos, el dia 22 s’havia acabat de fer una nova instal·lació elèctrica. Unes reformes que se’ns dubte l’obreria adherida a la capella, la del sant Crist de l’Esperança en degué participar de forma activa, sobretot en la recaptació d’almoïnes per la seva realització. El dia 23 de febrer s’inaugurava la nova capella restaurada, abans de l’ofici major amb el cant d’un Te Deum.

Aquest any la confraria devia tenir una certa empenta, doncs entre l’obreria i l’ecònom Pere Antoni Mateu decidiren sol·licitar al bisbat la formalització canònica de la confraria per augmentar la devoció i popularització que devia tenir. Així a finals de l’octubre del mateix any es publicava el nou reglament de la confraria precedit de l’autorització que havia concedit el bisbe Miralles el 8 d’octubre.

El 26 d’octubre a les 10 del matí es va beneir la nova bandera de la confraria -ja en una altra ocasió en parlarem del seu cost i fabricació-, i des del mateix dia s’oficialitzava la inscripció pels possibles nous confrares. Els interessats podien inscriurer-se a unes tauletes que es trobaven en els portals del temple parroquial. I una vegada inscrits se’ls obsequiava amb un fotogravat del sant Crits de mida de fol.

La quota inicial, com ja en deixava constància el reglament s’adequava a la formalitzada per les altres confraries que era d’una pesseta i el 2 de febrer, dia de la Mare de Déu de la Candela els confrares juntament amb les altres obreries i confraries rebien unes candeles. S’ha de dir que aquest ritus del 2 de febrer, ara desaparegut a Llucmajor, devia guardar relació amb el ritus popular de focs il·luminadors d’hivern (Nadal, sant Antoni,...) on petits ciris, beneïts i portats en processó eren guardats tot l’any a casa per protecció (risc, tempestes, ...).  

Fonts:

Fulls parroquials 1941, n.113, 139, 140, 141.

Viquipèdia/Mare de Déu de la Candela.