La pràctica totalitat de la meva experiència laboral sha desenvolupat a "Sa Bufera", i em costaria molt dir que mhauria agradat fer una altra cosa; en especial pels companys i els amics fets, per les experiències i coneixements que mha ofert i per les persones que he conegut compartint les seves singulars vivències i saviesa. A finals del 1988 la veia força més inhòspita que ara, amb més secrets i misteris, més grandiosa, mhi vaig acostar amb respecte, a ella i la seva gent, amb ganes daprendre i també de compartir...
La visió que avui tenim della és el reflex de lacció dels seus veïnats (habitants nha tingut pocs!), dels seus usuaris, lhan feta les persones que han compartit en diferents formes "Sa Bufera": els marjalers i marjaleres, els escuradors, els pescadors i els caçadors, els pastors i els pagesos, els enginyers anglesos (o no), els guardes, els especuladors, els hotelers, els turistes, els ecologistes, els escolars, els científics... els visitants en general (3 milions fins ara!); però també nosaltres, treballadors i treballadores de plantilla que hi hem posat (hi posam!) esforç i ganes en aquesta nova curolla de la conservació del Parc... Però també ha estat (és encara?) un històric conflicte dinteressos entre la natura i els guanys materials... i això sempre ha pesat!
Els trenta anys del parc han suposat dos escenaris diferents i contradictoris al temps: un de millora constant de la seva biodiversitat dins làmbit de la zona protegida, beneficiada per les diverses actuacions de gestió, i laltre, de ressentiment de la qualitat ambiental del seu entorn immediat; el Parc es troba envoltat ara, a més de la central tèrmica amb el seu abocador de cendres, de més urbanitzacions litorals, dun polígon industrial, de depuradores daigües residuals caracteritzades pel seu mal funcionament i de la zona dagricultura intensiva més extensa de Mallorca. Ens alegram de no haver-hi dafegit també un camp de golf.
He tingut la sort de treballar amb gent especial, que va obrir el prim als nous encarregats i va compartir noms de llocs, de plantes, danimals i de coses que venien de temps llunyans. Gent de paraula, fidel i treballadora com cap altra... Aquelles gruixudes mans aferrades a la crossa, aquell puret al costat dels llavis, aquella indumentària característica i el renou matinal del seu motoret formen part del meu imaginari... Gràcies, lAmo en Llorenç, per compartir aquells anys!
Amb Francesca Crespí, Alexandre Forteza i Miquel Frontera, a Sa Roca
Lèpoca dels terratinents, la de les dessecacions i les construccions faraòniques, la de les caceres i pesqueres, la de larròs, la sal i el paper pertanyen al passat, juntament amb les vides miserables, els treballs incansables i els somnis de les persones que en foren protagonistes i que ens han alliçonat. Aquests trenta anys del Parc Natural han consolidat un nou període, que és preveu llarg, daquesta intensa història de "Sa Bufera", de la seva protecció, restauració i conservació. Han estat 147 les persones que hi han treballat oficialment, i moltes més (1.927 !) les que han participat com a voluntaris o col·laboradors científics o acadèmics. Durant aquests anys, totes i tots, han deixat les seves petjades, més o menys fondes, però totes importants, compartint les més singulars i variades experiències... Queda encara molt per fer a "Sa Bufera"!
Pels veterans i pels més novells, pels davui i pels dahir... molts danys per aquest trentè aniversari!... I ja ho deia un pescador per devers Sa Punta dEs Vent... trenta, quaranta... i no hi hem arribat mai ! (o quelcom parescut!!).
La primera barca segadora, na Pixedis, va naufragar... Amb en Xisco Lillo, en Pep Campins i en Toni Verd.Després de 5 anys exactes de silenci blocaire, avui ho pagava tornar a escriure... vos promet que no vos martiritzaré, just seré per aquí quan en senti necessitat.
Els acomiadaments il.legals i barroers fets pel Govern de J.R Bauzá a través de Biel Company al desembre del 2012 foren uns dels motius per deixar d'escriure a aquest bloc. A la foto, un jove Pere Vicens, descobrint els aucells als infants.