La Xina estableix les tendències tecnològiques del món, segons En Jeremy Rifkin.

La Xina estableix les tendències tecnològiques del món, segons En Jeremy Rifkin.

A vegades, un hom es troba que es veu obligat a repetir el missatge que vol comunicar. Com dic sovint, la Xina és a l'avantguarda de la civilització. I a manera d'argument, he pensat que seria bo reproduir en català l'article aparegut a Xinhua que tracta sobre el tema. Vegeu l'escrit.

BEIJING, 12 de desembre (Xinhua) - La transició de la Xina d'un país que segueix les tendències tecnològiques del món a un que els estableix, ja no és un pla, és una realitat.

Després d'anys centrats en la innovació, la Xina es va aturar ràpidament. Des de la intel·ligència artificial i l'enginyeria genètica, fins als pagaments mòbils i l'ús compartit de bicicletes, les empreses xineses s'apropen als seus rivals.

Jeremy Rifkin, un observador econòmic i autor del bestseller del New York Times "La Tercera Revolució Industrial", va dir que la Xina es va convertir en un líder mundial en la nova marea revolucionària.

INNOVACIÓ RISC

Silicon Valley ha estat considerada l'opció més viable per iniciar un negoci en el sector de la tecnologia. Ara, això comença a canviar. Conegudes com a "tortugues marines", una xifra creixent de xinesos d'alt nivell estan tornant al seu país d'origen, reduint les oportunitats a Silicon Valley per fer una bretxa al sector tecnològic emergent de la Xina.

A mesura que el nombre d'estudiants xinesos de les universitats d'ultramar ascendeix a 544.500 el 2016, el nombre de tortugues marines també ha augmentat, amb 432.500 que tornen a Xina l'any passat, gairebé el 60 per cent més que el 2012, segons el Ministeri d'Educació.

La fuga de cervells inversa ha beneficiat a empreses tecnològiques de la Xina, com ara Royole, una empresa fundada el 2012 per la "tortuga marina", Liu Zihong, graduada de Stanford.

Després de treballar a IBM a Nova York durant tres anys, Liu es va traslladar a Shenzhen i va decidir iniciar el seu propi negoci.El CEO de 34 anys va dir que els primers dies van ser difícils, però "gràcies a les polítiques preferencials del govern, podríem centrar-nos en la recerca i el desenvolupament en els primers moments i créixer ràpidament".

Dos anys després de la seva fundació, Royole va llançar un dels seus productes bàsics: les pantalles més flexibles del món, que si s'utilitzen en un iPad, permetrien que es plegés a la mida d'un iPhone.

La companyia ha presentat més de 1.500 patents, i els seus productes s'han venut a més de 20 països i regions.

Valorat en més de tres mil milions de dòlars americans, Royole s'ha convertit en un dels "unicorns" tecnològics de més ràpid creixement del món, empreses de nova tecnologia valorades en més de mil milions de dòlars.

A més d'alimentar les indústries emergents, la innovació també està transformant els sectors tradicionals, que estan sota la pressió doble de les estratègies de reindustrialització de les nacions desenvolupades i la proliferació de fabricants de baix cost en economies emergents.

"Per seguir sent competitius, hem d'adherir-nos a la innovació", va dir Zou Lei, president de Dongfang Electric Corporation, una empresa estatal que fabrica generadors d'energia.

Les dades de l'Organització Mundial de la Propietat Intel · lectual (OMPI) van mostrar la setmana passada que la Xina va dominar les principals economies en aplicacions de patents el 2016, amb un nombre que superava les aplicacions combinades dels Estats Units, Japó, la República de Corea i Europa.

"La Xina està cada vegada més entre els líders en la innovació i la marca global", va dir el director general de l'OMPI, Francis Gurry.

ECO-SISTEMA VIBRANT PER A LA INNOVACIÓ

Impulsat per l'ambició global i les necessitats domèstiques per a noves fonts de creixement, la Xina ha estat intentant convertir-se en un país d'innovadors i emergir en l'avantguarda mundial d'alta tecnologia.

En el 19è Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, que marca el rumb del futur desenvolupament del país, la innovació ha estat etiquetada com la principal força motriu del desenvolupament.

Xina ha treballat per crear un ecosistema d'innovació, inclòs el talent, la inversió, el suport a les polítiques i l'entorn del mercat, que alimenta un cicle d'activitat innovadora.

"Com la nació més populosa del món, la Xina té el dividend demogràfic per a la innovació tecnològica", va dir Zhu Yanmei, director general humà del BGI, el principal proveïdor de seqüències genètiques de la Xina. "Podem organitzar fàcilment un equip de R + D de més de 1.000 membres a la Xina, però no és una tasca fàcil en altres països".

Per augmentar la qualitat i la quantitat dels seus graduats universitaris, la Xina va elevar la ràtio d'inscripció universitària de menys del 10 per cent en els anys noranta fins al 42.7 per cent l'any passat. Això, juntament amb mesures per atreure "tortugues marines" i el talent exterior, garanteix un talent innovador i emprenedor per als sectors d'alta tecnologia del país.

Augment de la despesa en R + D: el total és el segon només per als Estats Units, i el suport del govern, inclosos els serveis financers, els subsidis i l'accés als mercats més fàcils, també són avantatges per als innovadors de la Xina.

Amb una onada de suport del govern, empreses de tecnologia com Royole s'han multiplicat a la Xina. El boom ha atret una afluència de capital de risc global, convertint a Xina en el segon mercat mundial d'inversió de capital privat.

Els analistes diuen que la millora de la infraestructura de la Xina, inclosa la xarxa ferroviària d'alta velocitat més gran del món i una xarxa de banda ampla massiva, ha millorat la logística i ha fomentat la innovació.