La Bíblia, disbarats. En Lot i les seves filles.

                                La Bíblia, disbarats. En Lot i les seves filles.

En aquest text del Gènesi 19, 30-36 es dóna un cúmul formidable de disbarats i de situacions inversemblants. Segur que els teòlegs estudiosos del tema ho han entès així, però no ho diuen. La seva feina consisteix en fer creïble allò increïble.

Passem a l'anàlisi del text.

Segons el relat, En Lot, amb conversa amb En Jahvè, havia demanat anar a Sóar. Al paràgraf següent, pel contrari, diu que Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d'aquesta ciutat per anar-se'n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.

Allò creïble és suposar que En Lot, en arribar a Sóar, demanés auxili a les autoritats de la ciutat. Allò inversemblantés que, com si res, se'n anés a viure a la muntanya. S'ha d'entendre que la regió muntanyosa era desèrtica, de terres ermes; en cas contrari, si són boscoses o cultivables, llavors tenen propietari.

On diu que es va instal·lar en una cova. Però allò més necessari per a sobreviure era l'aigua. I una cova ni té aigua ni aliments. I no es fa cap referència als queviure. El narrador hauria d'haver suposat que En Lot hagués necessitat tot una caravana per transportar aliments i aigua a la muntanya.

Per descomptat, el gran tema d'aquest paràgraf és la narració de l'incest. El relat no pot ésser més inversemblant. En primer lloc, és inexplicable que el narrador hagi tingut accés al coneixement del discurs oral de la filla gran. Per altra banda, els discurs i el fets són igualment increïbles. No té sentit que la filla gran digui en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres, si el cas era que acabaven de sortir de la ciutat de Sóar. Ningú s'hagués cregut aquest discurs.

Igualment inversemblant és el projecte d'incest. Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així tindrem descendents seus, diu el text.

Ah, vaja! Ell i elles anaven sense res, amb les mans damunt el cap, i ves per on va sortir un barralet de vi, justament. Segons l'ideari del narrador, el barralet de vi era imprescindible perquè En Lot pogués cardar amb les seves filles ''sense cometre pecat d'incest''.

Diu el text:  Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n'adonés, ni de quan ella s'hi va ajeure ni de quan es va aixecar.

Sembla que el comissari i el jutge no acceptarien aquesta declaració. En primer lloc, dirien que no s'entén que en la situació d'insuficiència que estaven abusessin de beure vi. I, a més a més, com anava això? Que anaven abocant gots de vi al pare i aquest bevia sense aturall? I En Lot no s'adonava que s'estava engatant? I elles, què feien? O ell bevia el vi i elles no?

Per altra banda, el jutge subratlla que el delicte típic d'incest és comés per passió incestuosa del pare envers la seva filla o filles.

O sigui, en resum: No és creïble que allà tirats a la cova tinguessin vi. No és creïble que fossin les filles les qui tinguessin la iniciativa.

Si de cas, seria mes probable que En Lot, amb una moral hipòcrita, fes com si no se'n adonés de la seva relació sexual.

Sigui com sigui, el jutge continua sospitant que la relació incestuosa entre En Lot i les filles va tenir continuïtat, que hi va haver més vi i més dies on En Lot no se'n adonava que jeia amb les filles.

I, finalment, el jutge pregunta a veure què va dir En Lot (I En Jahvè) quan s'assabentà de l'embaràs de les filles, i què va dir quan nasqueren els seus ''fills-nets''.

I aquest - va dir el jutge – és el just que En Jahvè va salvar de Sodoma? Més hagués valgut que fos ell l'estàtua de sal i no la seva dona, que no havia fet cap mal.