Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Quan la cara B esdevé cara A

0
0

Ja l'heu vist a la prestatgeria d'aquí baix. Elles també matenés el títol d'un llibre de tretze relats de gènere negre en el qual particip. La presentació es va fer ahir a Barcelona. Per les fotos d'en J. veureu que la llibreria Pròleg es va omplir d'amics i a migues. Va ser un acte molt divertit, distès, participatiu i conduit de manera molt àgil per Jordi de Manuel i Anna Maria Villalonga.

En Jordi de Manuel ens va demanar, a traició, a les autores assistents que expliquéssim el que volguéssim del nostre relat. Ens va donar trenta segons... Massa poc temps. Per això tot just vaig poder improvisar quatre paraules. Vaig dir, em sembla, que em vaig posar a escriure el relat des de la perplexitat. I vaig dir també que m'hi vaig agafar com a una taula de salvació per no ofegar-me. Ja ho he escrit moltes vegades a aquest bloc: cada vegada més, la literatura té per a mi elements curatius. Pal·liatius, si més no.

El correu d'en Marc Moreno, l'editor de Llibres del delicte em va arribar a principis de juliol. Jo era a Ciutadella per passar tot l'estiu. Des del mes de febrer estava a l'atur per tot això de l'ERO a Canal 9... I amb aquesta inconsciència que em caracteritza vaig dir que sí. Només hi havia dos problemes: jo no sóc autora de novel·la negra i el relat breu m'agrada però no és el lloc on em sent més còmoda. Els ho vaig dir a en Marc i a n' Anna Maria Villalonga, la curadora del volum. Bona gent, tots dos. I a mesura que anava fabricant excuses per desdir-me'n de seguida, per dir-los ho sent, crec que no sóc la persona adequada, jo no en sé... notava com cada vegada tenia les mans més enganxades al flotador. Si els volia dir no, em venia una onada fortíssima del tsunami interior on vivia i em feia desistir. Cada vegada estava més aferrada a la necessitat d'escriure aquest relat per no ofegar-me. I aviat ja no només hi tenia les mans al suro: tot el meu cos hi era damunt. I el cap. El cap començava a barrinar i a treballar per veure com podia sortir de l'atzucac en que m'havia clavat. I em despertava de matinada pensant en un possible protagonista i o en una història i anotava idees que eren minuciosament desestimades a l'endemà. I mentre això passava vaig notar que estava respirant millor, que les neurones no em patinaven tant i que ja no podia deixar de pensar en la història que anava escrivint a poc a poc mentre avançaven els dies de l'estiu a Menorca.

I no em vaig ofegar. En aquesta ocasió, tampoc. Moltes vegades faig broma amb la meua doble vida: Periodista de televisió i escriptora. És una sort perquè quan en una vida van mal dades, em refugii en la segona. Últimament sempre és la cara A la que es ratlla i la B és la que sona harmònicament. Tant és així que l'Anna Maria em va enviar les galerades del meu relat perquè les hi tornés corregides, el dia 25 de novembre. Això és increíble: El mes de setembre em vaig incorporar a la redacció de València del setmanari El Temps. L'anul·lació de la sentència de l'ERO de Canal 9 va obligar l'empresa a readmetre'ns. Per tant vaig haver de deixar la revista. El dia 25, dilluns, era el primer dia que ja no anava a la redacció. Quan vaig encendre l'ordinador de l'estudi em vaig trobar el correu amb les galerades que havien d'ajudar a refer-me d'aquest nou daltabaix... És això, la literatura per a mi. Una manera d'estar al món. Un món en sí mateix on em trob confortablement agombolada.

El llibre és molt xulo. Les altres autores sí que són les grans dames del gènere negre en català i és una gran oportunitat perquè, si no les coneixeu, feu un tast del que fan.


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images