Que és el social trading?

Si un inversor demostra que és bo, perquè obté rendibilitat, i jo no vull preocupar-me de seguir el mercat i decidir els meus propis moviments, per què no replicar les seves inversions prement un botó? És la idea del 'copy trading': xarxes socials d'inversió que permeten copiar els 'millors'. La pregunta és qui són els millors.

Avui parlarem de Susana (nom fictici), una fotògrafa d'Alacant (professió i província fictícies) que un dia va fer clic en un anunci al Facebook d'una xarxa d'inversió en línia (història real). "Et donaven un bo de crèdit inicial i tu més ficaves els teus diners. Amb el meu primer moviment, vaig guanyar 20 dòlars ". Susana va invertir a Google, l'acció de Google va pujar, ella va vendre la seva part i l'operació li va sortir bé: amb un benefici superior al 70%.

Susana va retirar els seus diners. "El vaig treure i volia tancar el compte, però és molt difícil [el web demana que no tinguis fons i que contactis amb ells si vols donar-te de baixa] i, com no pots retirar el bo que et donen, segueixo". Susana té ara 80 dòlars amb els quals continua operant, però ja no fa moviments propis: còpia automàticament els moviments d'un altre usuari. "Vaig veure que aquest usuari tenia un percentatge de benefici alt. El copio i tinc guanys d'uns tres dòlars ".

Aquella web a la qual Susana va arribar aquell dia fent clic en aquell anunci de Facebook és una xarxa de 'social trading': permet veure i replicar les operacions d'altres inversors per obtenir les mateixes rendibilitats que ells. Si usuari A, amb 50 euros, còpia a usuari B, que inverteix 5.000; quan usuari B inverteixi 1.000 euros, usuari A invertirà automàticament 10 en el mateix lloc. Si usuari B guanya 200 euros en aquesta operació, usuari A guanyarà 2 ... I així successivament.

La idea és de eToro, una "startup 'fundada el 2007 a Israel que pretén, com tantes' startups ', democratitzar un sector amb altes barreres d'accés (en aquest cas, el financer) i afegir-li un component social. Ho ha anomenat 'social trading' i no és l'única empresa amb el mateix pla - entre la competència estan Currensee, Zulutrade o Ayondo -, però sí la principal, amb quatre milions d'usuaris; i la més completa, perquè permet invertir en accions, divises, matèries primeres i Bitcoin.

Amb 34 milions d'euros al banc per expandir-se, eToro està fent el que millor saben fer les plataformes socials: simplificar la interfície perquè les finances semblin un joc i li agradin a molta gent i invertir en 'màrqueting' (posant anuncis a Facebook i oferint diners d'entrada) per captar molts usuaris (als quals després els costa sortir).

"Hi ha dos punts que defineixen aquesta tendència", apunta Jesús Pérez, CEO d'bolsa.com i col·laborador de eToro a Espanya. "Un, que baixa les barreres a la inversió. En començar a invertir en un 'broker' necessites 3.000 o 4.000 euros perquè les comissions tinguin sentit ". Aquí les comissions són menors i més s'opera amb CFD, contractes per diferència (un instrument popular entre petits inversors que permet accedir a part del producte financer en si, sense comprar-lo directament). "Permet comprar parts d'una acció: vols invertir en Apple i l'acció està a 600 dòlars que potser no tinguis. En eToro pots comprar 50 dòlars d'Apple ".

"Però pel que està en voga és perquè cada persona publica, per defecte, les seves operacions. I pots copiar a algú de forma automàtica. Si fas públics els moviments de quatre milions de persones, el talent emergeix. És com els fotògrafs o els blocs. Hi ha gent que té 'track records' millors que els professionals ", continua. Com a mostra, aquest article de The Washington Street Journal que repassa els perfils i estratègies d'inversió de diverses estrelles de les xarxes de 'trading' social.

És copiar als millors una bona estratègia d'inversió? Si internet ens ha demostrat el poder de la intel·ligència col·lectiva en àrees com la gestió del coneixement (Wikipedia), la resposta a les crisis (Humanitarian Open Street Map) o la simple decisió de a quin restaurant anem aquesta nit (Tripadvisor), poden les xarxes de 'social trading' portar-lo a les finances i permetre, no només ja que sapiguem en què inverteixen els millors, sinó que repliquemos les seves operacions? Entre agost de 2010 i gener de 2012, tres investigadors del MIT Media Lab van analitzar 5,8 milions de transaccions, 3 d'ells basats en decisions independents i 2,7 en decisions copiades (perquè va ser a principis de 2011 quan eToro va llançar la característica del 'copytrading') per estudiar l'efecte de la influència social i la saviesa de masses en les xarxes de 'trading'.

I sí: segons les seves dades, copiar als millors implica major benefici. "No obstant això, encara ens agradaria saber com de bé selecciona la comunitat als millors. Sembla possible aconseguir beneficis copiant als usuaris top, però hi ha molt pocs. Si augmentem els usuaris top a més de deu, es redueix el benefici. Un altre punt interessant és que la comunitat funciona molt bé seleccionant els líders, però la xarxa falla en generar un algoritme que ho faci sol ".

Ara tornem a Susanna. Com Susana guanya diners, encara que sigui copiant als altres, el sistema ha interpretat que està entre les millors traders i la suggereix com a usuària a seguir cada vegada que algú s'obre un compte; alguna cosa similar al que fan Twitter o Pinterest amb la diferència que, a més del botó de 'seguir', hi ha el de 'copiar'. És Susana una estrella? "L'altre dia em va escriure un noi de Colòmbia per saber com invertir. I jo ara no opero, només copio a una persona. És estrany que jo estigui en el 'top', perquè al que copio té 4.206 seguidors i 343 copiadors. Suposo que vol dir que ell ho està fent bé ", considera.

"Pots ser bo perquè còpies als millors, no perquè operis. En el rànquing hi ha gent així, com a gestors de fons ", continua Pérez. Susana no és, en efecte, cap guru: només té 80 dòlars invertits i 3 de guanys, però la rendibilitat de les seves operacions és alta així que el sistema la fica en els quinze inversors més populars. Quan aquests són especialment populars perquè tenen molts seguidors, eToro els paga perquè dinamitzin la comunitat: si hi ha gent que copia les seves estratègies d'inversió és perquè són bons i interessa retenir-los. Recorda que és una xarxa social que necessita massa crítica i usuaris actius, i que a més té diners suficients per pagar-los per quedar-se.

eToro està autoritzada a Xipre i Regne Unit, on té seus, el que no vol dir que no hi hagi gent que hagi perdut els seus estalvis (invertir implica riscos) i alerti sobre el sistema de copiat. El bloc 'Why eToro OpenBook Sucks' narra el cas d'una persona que va operar durant un any copiant als principals gurus del web i va perdre tota la seva inversió. "Els gurus de eToro són gent normal. De veritat creus que els operadors professionals voldran ser gurus per uns pocs centenars de dòlars al mes? El 99% d'ells mitjana a la baixa, que es considera com la pràctica d'inversió més fàcil, però la pitjor ", explica.

Mitjana a la baixa és comprar més actius d'un valor que ja tens a un preu inferior al que ho vas comprar (esperant que, quan pugin, tinguis tants que en vendre'ls recuperis la pèrdua). És una estratègia arriscada que en el cas de les xarxes de 'copytrading' perjudica a l'usuari que, amb pocs diners, còpia: el guru (al qual la xarxa paga per tenir seguidors), té diners suficients en el compte per fer la mitjana a la baixa i comprar molts més títols (que, si després ven i rendibilitza, apareixeran com a inversions exitoses i li pujaran en els rànquings). Arriba un punt en què l'usuari que ha ficat pocs diners i ha decidit copiar al guru té un missatge d'error: no té fons suficients per replicar aquestes operacions.

"Crec que el 'copy trading'és una gran idea si s'usa bé. No tinc queixa sobre l'empresa. Però no recomanaria a un principiant utilitzar l'opció de copiar, perquè no funciona. Espero que prenguin accions per analitzar millor els traders i evitar males pràctiques. El meu consell és comprovar les estadístiques de cada un en un mes, tres, sis i un any; i que sigui rendible en cada tram, així com les seves màximes caigudes i pics ", finalitza. "He vist gurus que tenen molts 99,9% perquè es recuperen aviat i tenen molts diners per operar. No obstant això, els copiadors pobres segurament hagin perdut tota la seva inversió ".

"No es comparteix els diners invertits, sinó la 'performance': que si has invertit 100 i has guanyat 2, tens un 2% de benefici", explica Pérez. Si la rendibilitat d'un usuari és alta, sigui a base del que sigui (de copiar a altres o de fer la mitjana a la baixa), és bona per al sistema. "Hi ha persones que no són gestors de bancs o societats de valors però són molt bons inversors. Internet dóna accés a ells ", considera Joan Sainz, director financer de Facephi i analista independent.

Replicar les seves inversions és responsabilitat del que còpia. "Quan còpies a algú hauries de veure el que fa. Si un usuari opera amb 100 euros i li va bé, és molt risc. Si el sistema t'ho recomana només perquè ha tingut un mes bo ... Hi haurà molt que millorar en com dóna la informació. Però investiga: què fa? Quina informació tens? La gent sembla que no veu el risc d'invertir. Quan còpies, la decisió és teva ", afirma Sainz. La informació que tens és la de la seva rendibilitat, historial, 'portfoli' i copiadors. Com explica el col·laborador de eToro a Espanya, "la xarxa dóna dades, però no pot elegir els millors directament. Dóna eines perquè l'usuari prengui decisions".

Copiar o no copiar depèn, en fi, de l'estratègia d'inversió de cada un. Joan Anglada, economista i periodista financer, creu que "la inversió és una ciència artesanal. Si poses diners en una cosa, fes els deures. Tot el automàtic pot fallar". I encara que els algoritmes es sofistiquin per oferir-nos els millors de veritat (com ha passat en cercadors, sistemes de recomanació o xarxes socials), el CEO d'Bolsa.com s'intueix un 'trading social' futur que acabi replicant els problemes de les finances ' offline '. "Passarà com en la indústria financera: a mesura que la xarxa guanyi volum s'enfrontarà a més problemes. El mercat és més agressiu com més automatitzat està