“No estais solos”, que deia aquell. I n’han vingut de tot arreu. D’Espanya, vull dir. Aviat tindrem el ball de xifres. Que si un milió, que si tres-cents cinquanta mil. És igual. Si són tants com diuen, per què tanta por a votar, a comparar xifres reals? La resta és pura anècdota. O mentides. Que si majories silencioses, que si tenien por d’expressar-se: arguments de parvulari quan es disposa d’una policia disposada i motivada per atonyinar tot un poble. Que haguessin votat. Que haguessin duit la rojigualda enganxada al cos com escut protector. “Eh, que soy de los vuestros, de los buenos. Sólo vengo a votar”. Els nacionals s’ho haguessin mirat astorats i s’haurien hagut d’aturar de repartir cops de porra a tort i a dret. Però això tenia un risc. I si resulta que la presumpta majoria no era tal?
Trending Articles
More Pages to Explore .....