Avui, mitja dotzena de persones, en dos equips de tres, hem fet una cosa que es diu un slam de traducció: se'ns donava un poema, en aquest cas el Caged Bird de Maya Angelou, i una hora per mirar de fer-ne una traducció al català. Després es procedia a lectura i votació entre el públic. Jo he fet equip amb Mar Rayó i amb James Miele Scialabba, i hem quedat en una honorable segona posició.
L'ocasió celebrava el Dia Mundial de la Traducció i també, sense saber-ho, el Dia Mundial dels Ocells. La nostra traducció inclou un "i estira el coll per cantar" que vol ser un homenatge a una coneguda cançó de Lluís Llach, molt cantada aquests dies en què sentim, com l'ocell engabiat, una certa enyorança de la llibertat.
Ocell engabiat
Un ocell lliure salta
a l'esquenadel vent
i es deixa anar riu avall
fins que el corrent s'acaba
i banya l'ala als raigs taronja del sol
i gosa reclamar el cel.
Però un ocell que fa passes
a la gàbia estreta
gairebé no hi veu a través
dels seus barrots de ràbia
té les ales tallades
i els peus lligats
i estira el coll per cantar.
L'ocell engabiat canta
amb refilet esfereïdor
sobre coses desconegudes
però encara delejades
i el seu cant se sent
al turó llunyà
perquè l'ocell engabiat canta
per la llibertat.
L'ocell lliure pensa en un altre oratge
i en els alisis suaus que fan sospirar els arbres
i en els ocells cucs grassos que esperen a la gespa brillant de l'alba
i diu que el cel és seu.
Però un ocell engabiat s'està damunt la tomba dels somnis
la seva ombra crida i és un crit de malson
té les ales tallades i els peus lligats
i estira el coll per cantar.
L'ocell engabiat canta
amb refilet esfereïdor
sobre coses desconegudes
però encara delejades
i el seu cant se sent
al turó llunyà
perquè l'ocell engabiat canta
per la llibertat.