Qui controla el món polític mediàtic

 Article del nostre company Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Hi ha cap instrument més democràtic per conèixer la voluntat d’un col·lectiu que un referèndum? De fet és més democràtic que les decisions d’un parlament o congrés, perquè aquí la voluntat popular està mediatitzada per representants, mentre que en un referèndum la democràcia és directe sense dubtoses mediacions, ni ambigüitats, perquè la pregunta sol ser clara i demana un si o un no pelat, clar i llampant. Per quines cinc centes un govern, ajuntament... no ha de poder fer un referèndum sobre allò important que vol decidir? Com pot ser il·legal voler conèixer la voluntat popular, si respondre a la voluntat popular i els seus interessos és la base de política i la democràcia?

Es podria dir que qualsevol decisió que afecti a un grup humà aquest té el dret a participar en la decisió precisament perquè l’afecta i això és el bessó de la democràcia. Mai per mai la llei pot estar per damunt el dret. Per això un comitè internacional d’experts avalen el referèndum (veure “Catalonia’s Legitimate Right to Decide”). Malgrat aquest principis tan clars i simples, vet-aquí que gran part del món mediàtic presenta la voluntat del 80% del catalans de fer un referèndum com si es volgués fer una maldat, amb una verinada sovint insultant. Parlam dels canals de TV i ja se sap Mediaset (canals 4 i 5) té en Berlusconi de comandant, Atresmedia (canals 3 i 6) amb Planeta darrera, el 13 comandat pel nacionalcatolicisme, Intereconomia el summun de dreta i el més bàmbol sap qui controla dels canals públics 1 i 2. I si miran els diaris de tirada nacional i molts locals escaïnen reproduint “la voz de su amo”, no en parlem ja de La Razón, El Mundo i ABC que desbarren a la descosida. La cosa és clara, és el nacionalisme espanyolista en estat pur;“son pare lleu i sa mare freixura, que ha de ser sa criatura”; els amics de barret sempre van a la una i qui paga mana.

Llàstima que molta gent no sap que hi davall el terròs i se beu el xarop que li donen, i ben bé que ho saben els que manegen els mitjans de comunicació cap on han de fer anar l’aigua. Per afegitó molt poques vegades deixen un finestró per tertulians i articulistes que puguin plantejar serenament la raó social, política i filosòfica del referèndum. Ja deien el romans, abans de emetre un judici, “audiatur altera pars”, escoltau l’altra part, però l’altra part té molts pocs altaveus.