La Xina avança. Els Estats Units s'hauran de rendir.

La Xina avança. Els Estats Units s'hauran de rendir.

La premsa que es distribueix dins els territoris de la nació catalana (sencera) dóna per suposat (a la fi!) que la Xina és una gran potència, però evita especular sobre les conseqüències històriques que derivaran del desplegament del gegant asiàtic; igualment, deixa de banda plantejar de quina manera pot afectar a Catalunya el procés del colós xinès.

En sentit contrari al de la premsa, vegeu aquest esquema: De l'avanç fulgurant de la Xina es desprèn que d'aquí a uns pocs anys (el 2021, pot ésser?) el poder xinès serà tan gran que obligarà a una rendició incondicional dels Estats Units, de manera que es farà efectiu el nou ordre mundial; nou ordre, en el que no hi cabrien ni l'OTAN i la Unió Europea actual.

Argument: Si en uns pocs anys la Xina ha igualat els Estats Units en ciència i tecnologia, és de preveure que al 2021 els sobrepassarà.

Amb relació al futur de Catalunya (Catalunya Sencera), la tesi fa: La desfeta del poder ianqui significarà la negació del poder espanyol i del poder francès, de manera que a la fi la nació catalana tindria accés a la reunificació i a la independència.

Els Estats Units s'hauran de rendir, sense guerra prèvia. Washington de cada dia veu més clarament que l'opció militar és inviable, que la Xina els ha guanyat la ''batalla'' de la tecnologia (la tecnologia militar inclosa), que la pretensió d'aconseguir la immunitat contra els míssils xinesos era una pura il·lusió, que la suposada superioritat militar tampoc s'aguanta.

Actualment, la Xina no solament és la primera potència industrial del món; també és, de molt, la primera potència econòmica, en el sentit que disposa de més recursos que els dels Estats Units i la Unió Europea.

Que resti clar: Avui, al món, els qui fan els ''plans Marshall'' no són els ianquis ni els europeus, sinó els xinesos. Avui, són els xinesos els qui construeixen les noves línies fèrries de l'Àfrica. Al segle XIX, els anglesos crearen el canal de Suez; al segle XX, foren els ianquis els que construïren el de Panamà; però al segle XXI, són els xinesos els qui estan construint el de Nicaragua.

Com jo deia al meu postLa Xina, la civilització vertical | quetgles, la Xina produeix vuit vegades més acer que els EUA. Hem de deduir, doncs, que la indústria metal·lúrgica del colós asiàtic supera de molt a la de la nació ianqui.

De manera semblant s'esdevé en relació a la producció de ciment. Les estadístiques de 2011 eren les següents:La Xina, al primer lloc, 1851 milions de tones, l’Índia, 212 milions, Estats Units, 69 milions, Brasil, 60 milions, l’Iran, 56 milions, Vietnam, 50 milions, Rússia, 50 milions i d’altres.

S'ha de saber: La superior capacitat de producció i consum d'acer i de ciment per part de la Xina és deguda a l'aplicació d'una tecnologia més elevada. En podeu veure una mostra a la web over bridge construction Chinese technology very fast - YouTube.

En contra de la manca d'informació dels mitjans de l'Estat espanyol, a manera d'epíleg, vegeu una corrua d'espectaculars avenços tecnològics i científics que ha dut a terme la Xina aquests darrers anys.