Ferri, Obama, Putin.

                        En Llibert Ferri, N'Obama i En Putin. Aclariments a l'engròs.

    A la seva producció periodística i bibliogràfica, En Llibert Ferri es presenta com un campió de la lluita per la llibertat (I En George Bush, també), i descriu Rússia dins ''Eix del mal'' que afecta el món (Actualment, no passa dia en que els mitjans ianquis descriguin aspectes negatius de la societat russa, així com la política dictatorial del president rus, En Vladímir Putin).

     Segons En Ferri, En Putin malda per reconstruir el desaparegut imperi soviètic, actuant com un dictador i fent ús de pràctiques criminals, comparant-lo amb N'Stalin.

      Respecte a això, vegem uns quants aclariments, a l'engròs.

       Amb la instauració de la democràcia a la manera capitalista a Rússia i amb l'aplicació d'una política econòmica segons el patró neoliberal, En Mikhail Gorbatxov va ser aplaudit per Washington i per la premsa ianqui (En reconeixement, al 1990, li fou atorgat el Premi Nobel de la Pau). 

Reunió de Gorbatxov amb Reagan i el llavors vicepresident Bush a Governor's Island, New York, 1988.

      Mira que bé:  La Rússia exsoviètica als anys 90 havia de seguir les orientacions del Banc Mundial i del FMI. S'havia convertit en un ''protectorat'' de Washington.

   Amb l'arribada de Vladímir Putin a la presidència de Rússia, al 2000 (amb el 53 % dels vots), s'esvaí el somni ianqui. En Putin aconseguí recuperar la independència econòmica de Rússia i, alhora, posar en dificultats la política de l'imperialisme dels Estats Units. En Putin va tornar a fer present Rússia al món. I Rússia recuperava la seva capacitat de resposta militar contra l'enemic potencial.

   A les eleccions presidencials del 2012, va restar palesa la confiança que desperta En Putin entre les amples masses russes: aquesta vegada, va guanyar les eleccions presidencials a la primera volta amb un percentatge del 63,64 % (Molt endarrere el seguia el candidat del partit comunista, En Gennady Ziugánov, amb un 17,18 % dels vots).

   Actualment, En Putin s'ha convertit en el líder mundial del multilateralisme. Rússia, juntament amb la Xina, és la principal potència mundial que s'oposa a la política de Washington. 

    En Ferri parla en tot temps de les malvestats d'En Putin. Però no és el president rus el que mou guerres al món.

   Fou l'OTAN, a instància de N'Obama, la que va bombardejar Líbia i la va deixar feta un munt de ferralla i de runes. Foren Rússia i la Xina les que s'oposaren als bombardeigs 

   Fou aquesta guerra contra el règim d'En Gaddafi la que obligà a la sortida dels 30.000 obrers i enginyers xinesos que operaven a Líbia, laqual cosa ocasionà greus pèrdues econòmiques a les empreses xineses que actuaven allà..

     Fou com a resultat de la política bel·licista de N'Obama que Líbia ha passat de ser el país de més alt nivell de vida del continent africà a ser un pària (Sembla que ara no aconsegueixen reconstruir l'Estat libi).

   No és En Putin el qui actua burlant la legalitat internacional. És N'Obama el qui ho fa. És N'Obama el qui  imposa sancions unilaterals contra l'Iran sense l'aprovació de les NU. És N'Obama i no En Putin el qui envia avions de guerra a bombardejar el Pakistan.

    No és la Rússia actual la que va provocar el Crac financer del 2008 causant de la crisi europea. Foren els EUA els responsables. Foren les pràctiques mafioses dels financers de Wall Street les responsables.

    A subratllar:  Ni Rússia ni la Xina ha sofert recessió  econòmica.

    A destacar:  N'Obama va dir al discurs d'investidura que la causa del Crac era deguda a la cobdícia i manca d'escrúpols d'uns pocs financers.

    A destacar: N'Obama no ha efectuat la reforma del sistema financer, reforma que havia promès.

    S'ha de saber:  La fallida de Detroit (la que era la cinquena ciutat més gran dels EUA) és una premonició del que succeirà a l'Estat.  El teixit industrial dels EUA continua en letal desfeta.

    No és En Putin el qui vigila la resta del món; és N'Obama qui ho fa. Actualment, centenars de milions de converses telefòniques de tot el món són interferides i emmagatzemades  per la NSA.

     No és En Putin el qui envolta de bases militars els EUA. És N'Obama qui envolta de bases militars a Rússia (Bé, a Rússia, però encara més a l'Iran).  

    És N'Obama el qui pretén aixecar una barrera de míssils anti-míssil just a la frontera de Rússia, cosa que En Putin denuncia com una amenaça de guerra.

     En resum, les campanyes dels mitjans capitalistes contra el president de Rússia no debiliten el seu creixent prestigi mundial als països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina.