Una oposició «Sí, però...»

El fet d'estar governant en minoria no fa la presa de decisions una tasca fàcil. Qualsevol acció, decisió, obra, pressupost, etc. que necessiti de l'aprovació de la majoria del Ple deixa aquesta aprovació en mans del membres de la oposició. No hi fa res si l'equip de govern, després de reflexionar, avaluar opcions, demanar informes tècnics, fer gestions amb altres administracions i rebre opinions i demandes dels sectors i particulars afectats presenta al Ple una decisió que creu que és la millor per resoldre tal o qual assumpte. Al final queda en mans de la oposició que unes vegades s'haurà interessat més en el tema o altres se n'haurà despreocupat fins cinc minuts abans d'emetre el seu sentit del vot. Per evitar aquestes situacions des de l'equip de govern intentam transmetre la importància dels assumptes que tractam a la oposició amb juntes de portaveus o a les comissions informatives, però així i tot sovint és molt complicat saber si una proposta s'aprovarà o no fins al moment mateix que es vota al Ple. Ja es cuiden de reservar-se l'opinió i deixar la decisió final fins al mateix Ple amb la creença que frustrar una iniciativa de l'equip de govern en el Ple, davant tothom, amb llum i taquígrafs, suposarà una posada en evidència pública del govern i una prova palpable de la seva «inoperància» (mantra d'aquesta legislatura) i «falta de capacitat d'arribar a consensos» (com si en algun moment hi hagués hagut la més mínima voluntat d'arribar-hi per part de la oposició). Aquesta postura fa que des de l'oposició s'hagin de cercar arguments més o manco alambicats i rocambolescos per justificar vots en contra malgrat que les mesures proposades siguin de total sentit comú. Això ha provocat que aquesta legislatura tinguem una oposició -especialment la de dretes, la «d'esquerres» mereix capítol a part- de «Sí, però...».

Així hem hagut d'escoltar arguments agafats amb pinces com els següents:

SÍ, l'Ajuntament té l obligació de pagar factures de feines fetes, PERÒ no les aprovam perquè no heu millorat la contractació (quan una cosa no té res a veure amb l'altre i cap culpa en tenen els proveïdors de que el procediment legal obligui a passar per Ple).

SÍ, volem una primera línia del Moll millor i peatonalitzada, PERÒ posam totes les pegues del món per aprovar el pressupost i el projecte en base a reticències amb al Consell (quan mai abans hi havia hagut tan bona col·laboració amb aquesta institució).

SÍ, volem que Pollença tingui un nou centre de salut, PERÒ trobam que el lloc no és l'adequat (és igual si no hi ha altra lloc on sigui possible fer un nou PAC, la qüestió és cercar una excusa)

SÍ, volem una millor parada d'autobusos al Moll, PERÒ prioritzam uns aparcaments al lloc allà on es vol fer aquesta estació (no escolten ni tan sols als informes tècnics quan se'ls diu que els aparcaments es recuperaran en altres llocs i que cal prioritzar el transport públic).

SÍ, al pressupost municipal hi ha partides pressupostàries per fer coses que trobam que estan bé, PERÒ hi votarem en contra, perquè no els heu consensuat amb noltros (després d'innombrables reunions sense rebre cap suggeriment ni aportació a la proposta de l'equip de govern).

...i així...

I en sentirem més, segur, de «Sí, peros...» amb la falsa creença que això fa mal a l'equip de govern quan en realitat a qui fa mal és al desenvolupament del poble. Entenem que les mesures proposades van en línies que potser no els interessen: transport i serveis públics, mobilitat més racional, model de poble manco motoritzat, millora de la qualitat de vida a mitjà i llarg termini... però el fet que ells posarien l'accent en altres iniciatives no significa que les que actualment es proposen siguin dolentes, tot el contrari.

Des d'aquí els animam a que si en els «Sí, però...» es senten còmodes, que continuïn fet-los, però que els facin en el minut 1 del partit i potser tindran un major interès pel poble i no el dia del Ple, en el minut 90, quan ja l'únic que podran guanyar serà un titular a l'endemà, i potser ni tan sols això.