Margen crítico: un homenatge de Gabriel Bertotti a la literatura

Quan l'interès d'una crítica no depèn del llibre criticat; quan, amb la força de l'estil s'independitza i adquireix una existència pròpia, aleshores tant el llibre com l'escriptor objectes de la crítica esdevenen tan sols una excusa, un pretext, per a construir una obra nova sòlida i plena de sentit.

Tot i que GabrielBertotti (Bahía Blanca 1963) en aquest excel·lent Margen crítico no exerceix exactament de crític sinó més aviat de comentarista literari apassionat, amb la força del seu estil, la seva saviesa reposada, les seves fines observacions i la seva enorme erudició construeix una magnífica obra pròpia d'existència justificada al marge dels llibres i els escriptors comentats.

És tant així, que conèixer aquests autors i aquestes obres que Bertotti menciona i comenta és només un valor afegit per al lector, atès que les crítiques —sens dubte el brillant resultat d'un conjunt de reflexions suscitades per tota una vida d'atenció al fet literari— se sostenen per elles mateixes.

En llegir (i rellegir) Margen crítico m'ha vengut sovint al cap un terme pictòric que em sembla perfecte per aplicar a la manera d'enfrontar-se a la literaturaque té Gabriel Bertotti: la sprezzatura, que és un terme que defineix aquesta falsa facilitat per a pintar —com qui no en fa gaire cas— que s'ha atribuït per exemple a Tintoretto o a Tiépolo, i que vendria a ser el producte del talent sumat a anys d'observació, pràctica, sintetització i depuració estilística.

I és que Gabriel té molt assimilat allò que els tècnics anomenen elcodi, una virtut que va molt més enllà de saber elaborar un text amb coherència, cohesió i correcció gramatical; una virtut que no s'ensenya, que s'adquireix —diuen— devorant textos amb ulls d'escriptor i amb talent natural. Dues virtuts de les quals  a Gabriel Bertotti n'hi sobren caramulls  per a repartir. Cal admetre que, per molt que t'agradi llegir i escriure, no t'aixeques un matí i comences a expressar-te literàriament com ho fa Bertotti, perquè aquest argentí trasplantat a Porreres fa prop de vint anys en realitat viu en els llibres; o almenys hi té establerta amb ells una relació mimètica.

Pots agafar a l'atzar qualsevol fragment de les 276 pàgines que configuren Margen crítico i quedes absorbit d'immediat pel  discurs de CabrielBertotti, seriosament frívol, lluminós, entretengut, atrevit, introspectiu, desmitificador, tendre, a vegades èpic... però sempre brillant. De sobte, comences a mirar Kafka des d'una altra perspectiva (“olvidemos a Kafka para leer a Kafka”); o a Hemingway; o a Samuel Beckett (“Un encuentro en París” genial); o a Miles Davis (“bello y negro”); o a la baronessa Blixen (“falsamente masculina”); o a Borges; o a Bioy Casares  (“hoy come en casa Borges”); o a Cortazar; o a algun altre escriptor argentí del qual ni n'havies sentit a parlar mai. Fins i tot canvies la teva percepció de les obres i els escriptors que Bertotti, divertidament descarat, s'inventa en la primera part del llibre.

Margen crítico,editat per Món de llibres amb la seva cura habitual,m'ha semblat un autèntic homenatge de Bertotti a la literatura fet a un nivell literari digne d'homenatge. És indubtable que la lectura d'aquest llibre et contamina d'amor per la literatura; et fa revisar autors, recordar llibres que no has llegit i que hauries d'haver llegit, altres que és imprescindible rellegir, repassar, consultar... En definitiva, Margencrítico ens obri i ens deixa empeses les portes dels escriptors i de les seves obres perquè hi entrem a tafanejar en confiança i sense compliments per tal de gaudir de tots aquests guanys estètics derivats del llibres que mai no surten als llibres de comptabilitat però que ens transformen el quotidià en meravellós.

Una delícia que hauria de llegir, com a mínim, la immensa minoria. 

Tomeu Matamalas