Manifest per a l'alliberament. Segon comunicat.

  Manifest per a l'alliberament. Segon comunicat.

       Les elits europees (i Washington) van fer saber a l'oligarquia franquista que era del tot viable el manteniment del monopoli del Poder oligàrquic dins els règims actuals aparentment democràtics. Li van fer palès que, tot i guanyant unes eleccions un partit socialista, el monopoli del Poder continuava en mans de les elits  (i de Washington, en darrer terme).

   I es posaren mans a l'obra: Després de la mort del general Franco, l'oligarquia espanyola (la castellano-andalusa de sempre) va decidir negociar amb els partits polítics l'establiment d'un règim democràtic (Per descomptat, des d'una posició de força, la negociació política). Tot i les mancances democràtiques de la proclamada monarquia espanyola, Washington i Brussel·les li donaren la benedicció.

       Iniciat el nou règim espanyol,  els esdeveniments polítics demostraren que les prediccions de Brussel·les eren encertades. Tot i que el partit socialista (el PSOE) va guanyar les eleccions al 1982,  l'oligarquia continuà mantenint el control dels mecanismes essencials del Poder.

   Per altra banda, la invenció  d'un règim pseudo-federal de 17 autonomies semblava que aconseguia diluir el nacionalisme de bascos i catalans.

   Vist i donat per bo aquest plantejament,  allò que hem de veure és que l'Estat espanyol no ha restat al marge dels grans corrents mundials; i que els mecanismes de control ideològic de l'oligarquia espanyola,  de manera semblant als de les elits europees,  han restat desfasades,   han perdut eficàcia, no han pogut fer front als nous sistemes de difusió d'idees,  i molts d'aquests mecanismes ara grinyolen.

    Per  mostrar com ha anat la cosa, fem un cop d'ull a  qualcuns dels mecanismes a que ens referim.

     Fins a l'entrada de la modernitat,  l'Església catòlica va disposar quasi en exclusiva del monopoli del control de la ideologia (De despotisme ideològic, se l'hauria de qualificar). Ni un sol paper podia circular sense el vist i plau de Roma. El monopoli eclesial també incloïa l'ensenyament als diversos graus. Frares i monges eren els mestres. Les Universitats eren sota el govern del Bisbe de la diòcesi. Les càtedres universitàries es disputaven entre les diverses ordres religioses.

       Per a fer front a l'amenaça luterana,  el rei de Castella,  En Felip II, tirà pel dret i prohibí l'entrada de llibres forans.

    Fins ben entrada la modernitat, el Papes de Roma van mantenir la prohibició de publicar la Bíblia en altres llengües,  fora del llatí. La Cúria Romana considerava que era una un perill (un provocador d'heretgies) posar les Sagrades Escriptures a l'abast de les persones sense estudis (o sigui, de les qui no sabien llatí).

   La revolució luterana va trencar les cadenes romanes. D'immediat, la Bíblia fou traduïda a l'alemany (per En Luter mateix). El Llibre Sagrat fou a l'abast de les amples masses alemanyes,  així com de les amples masses dels països que havien adoptat la Reforma.

    Es podria pensar que,  actualment això ja és aigua passada, que el conflicte està acabat  i que l'Església Catòlica ja no posa obstacles a les Sagrades Escriptures en versió no llatina. Però una anàlisi més precisa ens permet veure la situació actual de la trama ideològica (Cal tenir present que a l'actualitat continua la santa aliança entre l'oligarquia espanyola i la Jerarquia catòlica).

     L'oligarquia subscrigué una Constitució que declarava expressament la no confessionalitat de l'Estat espanyol,  alhora que blindava la confessionalitat catòlica de l'Estat (El cultiu de la dialèctica de la contradicció és una pràctica cínica habitual de l'oligarquia hispana i del Vaticà).  

    Actualment,  la Inquisició (Congregació de la Doctrina de la Fe,  com es denomina ara) ja no prohibeix l'edició de la Bíblia en llengües vernacles. Vaja! Fins i tot es troben  edicions a Internet de la Bíblia  autoritzada per Roma. Podria semblar que la Cúria Romana havia rectificat. Però allò que s'ha de saber és que la Inquisició hagué de reconèixer la seva impotència enfront dels nous mitjans de comunicació de masses,  dels mitjans digitals,,  en especial.

     Al segle XX, la publicació de la Bíblia a l'abast de les amples masses duta a terme per les esglésies reformades deixava en ridícul la prohibició  catòlica. A un primer moment, Roma va callar, però finalment va decidir publicar la Bíblia catòlica en llengua vernacla, en paper, primer,  però també a Internet, després.

    Però no ens hem d'enganyar. El canvi és aparent i superficial. La Congregació de la Doctrina de la Fe manté el criteri de la Inquisició del segle XVI. Roma tolera les edicions bíbliques de mala gana, a contracor. Prova d'això és que la major part dels catòlics no disposen d'un exemplar de la Bíblia, indisposició que encara és més accentuada a les llars de l'Estat espanyol, hem de pensar.  Semblant deficiència també es dóna a les biblioteques públiques, així com a les de les escoles catòliques i de les escoles estatals. Sí, en cavi, és omnipresent el catecisme de doctrina catòlica, fet que indica l'estratègia que practica el Vaticà.

    L'Església Catòlica és, sens dubte, la societat que disposa del major nombre de mecanismes per a la difusió de materials ideològics. Però, tot i el seu gran poder, no ha pogut evitar ésser greument afectada pel desplegament universal d'Internet (Amb l'exercici d'Internet, de cop i volta, la Jerarquia catòlica espanyola, espantada, va comprovar que el seu plàcid oasi intel·lectual era envaït  per forces hostils).

   La cosa va així: Internet fa possible que un comunicat (escrit, parlat o filmat) d'una persona del comú pugui tenir tanta difusió com una encíclica papal.

     Que resti clar:  L'expansió de la Xarxa ha arruïnat el monopoli informatiu dels grans mitjans de comunicació.

   Allò a destacar: Amb Internet, per primera vegada a la història, les amples masses tenen al seu abast l'univers dels coneixements, univers que  fins ara els hi era vetat.

   I a destacar encara més: amb Internet tot de  mitjans ''no occidentals'' (els russos, principalment) posen en crisi el monopoli informatiu dels mitjans ''occidentals''.