Walking on Words: les paraules i la terra

L’escriptora francesa Maylis de Kerangal, en un llibre que us comentava no fa gaire, parla de les songlines dels australians. Els australians vol dir, aquí, els que vivien a Austràlia abans que hi arribassin els europeus, o els seus descendents. I les songlines són les rutes que havien seguit els ancestres mítics i que després es van fer cançó. Ser membre de la comunitat volia dir saber-se les cançons que anaven dient el camí, puig a puig, rierol a rierol, font a font. “Pertànyer al clan és cantar el seu paisatge”, diu Kerangal. La terra es feia música i lletra, i hi havia cançons que permetien recórrer sense perdre’s vastíssimes distàncies a través del desert.

No sé si hi ha res, en la nostra cultura popular, que s’hi assembli, però sí que diria que la nostra tradició literària pot ser vista, o evocada, com una col·lecció de belles songlines. Crear rutes amb paraules vinculades al territori: d’això tracta el projecte Walking on Words. Mallorca literària, posat en marxa i desenvolupat per la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet. Bona feina de l’equip dirigit per Carme Castells.

A partir de la famosa frase de Gertrude Stein segons la qual Mallorca és un paradís per a qui pugui suportar-lo, Walking on Words ofereix, de moment, set “rutes pel Paradís”. Aquestes són les songlines, que es poden fer amb un guia, amb una aplicació de mòbil o amb un llibre: la Palma de Rosselló-Pòrcel i Alcover (i de molts més), la Valldemossa-Deià de Llull i Graves, el Raiguer-Tramuntana de Villalonga i Porcel, la Tramuntana Nord de Costa i Llobera i Agatha Christie, el Migjorn de Blai Bonet i Damià Huguet, el Llevant de Miquel Àngel Riera i Salvador Galmés i un Pla de Mallorca curull de cultura popular. Saber-se aquests camins fets de paraules és conèixer l’ànima del país. Les paraules també es lliguen a la terra com en la nit les flames a la fosca.