Manifest per a l'alliberament. Primer comunicat.

   Manifest per a l'alliberament. Primer comunicat.

     Manifest per a l'alliberament (alliberament de l'opressió ideològica del Poder), en el sentit de l'alliberament de les classes populars catalanes (les classes assalariades,  essencialment). Per descomptat, l'opressió ideològica és imprescindible per a aconseguir l'opressió social i l'opressió nacional sobre les classes populars catalanes.

    A l'Estat espanyol,  la classe dominant (l'oligarquia castellano-andalusa de sempre) continua mantenint el domini sobre els instruments de difusió ideològica. Les elits espanyoles a més de tenir al seu servei els grans mitjans de comunicació (premsa,  ràdio,  televisió,  editorials),  continua mantenint l'aliança tradicional amb l'Església Catòlica (Institució aquesta que és essencialment un instrument per al domini ideològic de les amples masses. Podeu veure la meva web L'Església catòlica, un instrument de l'Imperi romà).

  En aquest primer comunicat,  haurem  de veure de quina manera el poder espanyol (La Jerarquia catòlica espanyola inclosa) té el control de les institucions dedicades a l'ensenyament i a la regulació de la ciència i la cultura (De les Universitats,  en especial).

     En aquest  Primer comunicat planteig la batalla dialèctica en relació a la dificultat per a establir les garanties de l'autoritat intel·lectual. Vegem la cosa  (Qualques qüestions les he plantejades a anteriors escrits).

    A l'època moderna,  l'autoritat intel·lectual es basa en el saber científic i no en cap altre saber. És una exhibició de l'acceptació universal de les tesis del Positivisme. Cadascuna de les ciències (ciències positives) es cultiva a les facultats universitàries, facultats que representen la suprema autoritat en relació al saber científic.  Però...tesi: Alhora que hi havia el reconeixement universal dels principis del Positivisme,  els diversos Poders mantenien i mantenen nombrosos instruments socials per a conservar o reforçar  aquells productes ideològics que, tot i contradient la ciència,   són imprescindibles per al sustent del domini social de les elits.

     Sobre aquesta temàtica, com he explicat sovint, destaquen els instruments de mistificació desplegats per l'oligarquia espanyola. Dit esquemàticament:  l'oligarquia actual manté intacta la ''santa'' aliança amb la Jerarquia catòlica espanyola i amb el Vaticà. Un i altre Poder,  en tot moment,  neguen de fet els principis positivistes que diuen acceptar.

   Com a paradigma: Actualment, l'Església Catòlica manté inalterades les càtedres de teologia,  i el Ministeri d'Educació espanyol manté les càtedres de filosofia. Una i altre fan com si la teologia i la filosofia tinguessin l'estatus de ciències.

      Semblantment,  una i altre despleguen programes d'ensenyament i de difusió d'unes suposades disciplines pseudo-científiques,  com per exemple l'ètica.

    A destacar: Una i altre  s'autoproclamen autoritats en matèria  d'història o d'interpretació dels textos sagrats,  alhora que mistifiquen o menteixen de manera continuada (Podeu veure el tema baixant la meva web La filosofia i la religió sense caretes | Quetgles's Weblog).

      Tesi cabdal:  A l'entorn de la filosofia (i de les diverses ideologies), s'ha de rebutjar la pretesa autoritat intel·lectual basada en unes suposades habilitats intel·lectuals d'un individu.

     O sigui, per entendre la cosa,  tesi:  És el Poder el qui imposa la ideologia dominant. És el Poder el qui magnifica un o altre filòsof.   Tesi: L'aparició d'una altra ideologia dominant és conseqüència del canvi de Poder,  canvi de poder que, majorment, és debut a una revolta democràtica.

     Com he escrit moltes vegades, tesi: La filosofia (les filosofies) és una conseqüència de la lluita de classes.

  I,  com a novetat,  he d'afegir la tesi que fa:  Juntament amb la lluita de classes,  es dóna la lluita de nacions, i,  en especial,  la lluita per l'alliberament nacional (La de Catalunya n'és un paradigma).

   Per entendre la cosa: Les enciclopèdies espanyoles (Ei! També la GEC!) i els llibres de text continuen mantenint la llista dels ''deu filòsofs més grans'' amb gran sintonia amb la de les enciclopèdies catòliques  (Com en temps del general Franco).