Participació ciutadana i llei de protecció dels animals. (ple ordinari de febrer)

Quan es va fer l'expropiació del solar de can Bach l'Ajuntament va haver de pagar una indemnització de més de 2 milions d'euros. Això ja està pagat però aquest pagament s'ha d'imputar a un pressupost. Com la llei Montoro ens obliga a un límit de despesa, implica que han hagut d'imputar aquesta despesa (ja pagada) als pressupostos de diferents anys, ja que si no implicaria haver de reduir 2 milions de despesa d'altres partides. Però el fraccionament que es va fer suposava imputar 860.000 € al pressupost 2017 i 761.000€ al pressupost 2018. Ara que s'han posat a fer el pressupost de 2017 han vist que que 800.000€ en un sol pressupost implica que han de retallar totes les partides (i lo pitjor de tot és que l'Ajuntament té superàvit, visca Montoro), així que proposen fer un fraccionament distint: 369.000 el 2017, i 405.000€ el 2018, el 2019 i el 2020 i 36.000 el 2021. 

 Les Illes viuen una situació límit. Seguir creixent a costa del territori, com fins ara, ja no és possible, perquè això ens du cap al col•lapse.No ens volem acostumar a la massificació, no volem batre rècords turístics cada any, no volem veure com s’urbanitza 1 hectàrea al dia, ni volem que es destrossin més ecosistemes únics. No podem permetre que s’esgotin els recursos naturals, ni perdre més qualitat de vida. Estem cansats de veure com s’urbanitza fora vila i la vorera de mar, esborrant per sempre paisatges irrepetibles i una cultura rica i arrelada. No volem ser estrangers a la nostra terra, ni acceptam convertir-mos en un parc temàtic, on els seus habitants formem part d’un decorat. De cap manera!

Volem viure a ca nostra dignament, sabem que és possible i no quedarem mans plegades, esperant que tot peti. Els responsables públics no poden no fer res, aquesta vegada no. S’ha de rompre la inèrcia, el tanmateix i la por. És l’hora de decidir, de ser valents i conseqüents, perquè ens ho jugam tot.