Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

El moment de madurar

0
0
Normal021MicrosoftInternetExplorer4

 Què pensaríeu si a l’hora de pujar a un vehicle de transport públic qualcú vos informés que el conductor té greus problemes de salut mental? Segurament la vostra reacció seria la de baixar ràpidament del vehicle i anar a la companyia a reclamar i exigir que poses un conductor en condicions.

  No fa gaire, en el programa “Singulars” el psicòleg Antoni Talarn va fer una interessant anàlisi del sistema capitalista. Fent l’exercici imaginari de tractar al sistema com si fos un pacient seu, va fer el següent diagnòstic:

  La malaltia del sistema es diu neoliberalisme. Els símptomes  són l’addicció als diners. Hi ha obsessió i dependència per l’acumulació  desmesurada de diners. Això produeix una pèrdua de control  i naturalment es nega el problema.

   El sistema  és narcisista perquè no té empatia ni té culpa; és psicòpata perquè no té cap mena de vergonya i és violent perquè usa la força, sigui física o simbòlica, com la força de les lleis. D'aquesta manera, el sistema neoliberal permet la corrupció, els desnonaments i els interessos de demora. És abusar del més feble, la llei del més fort.

   Funciona de manera perversa, no tracta les persones com a persones, sinó com a objectes que es poden usar i tirar. Al neoliberal no li preocupen les persones, únicament li preocupen els diners.  Com diu Arcadi Oliveres, «amb els diners que s’han destinat a rescatar els bancs es podria  acabar amb la fam al món». No hi ha sensibilitat ni capacitat  de posar-se al lloc dels altres.

     El sistema neoliberal funciona com un psicòtic. En una persona psicòtica, el món intern s'imposa sobre el món extern i té fantasies, deliris de megalomania i irracionalitat. El sistema neoliberal té la fantasia del creixement il·limitat, del “hem de tornar a créixer”.

   El sistema neoliberal funciona d'una manera irracional, no té la més mínima capacitat de qüestionar-se a si mateix; no aprèn de l'experiència, d'altres crisis anteriors. No fa previsions, només actua a curt termini, per exemple en les privatitzacions, les retallades i la construcció en el sector immobiliari.

     El sistema s'ha corromput, no va bé. S'ha caigut en l'avarícia. Ha utilitzat mitjans deshonestos per satisfer la seva avarícia, com la il·legalitat, la mentida, l'opacitat, la trampa i el cinisme. Aquestes dimensions formen part de la mentalitat de tots els éssers humans, podem fer-ho tots, però quan els que ho fan són poderosos, tenen mitjans al seu abast i controlen la vida dels altres, tenim un problema.

  Els poderosos tenen l'oportunitat, el poder i una sensació d'impunitat molt gran. Entren en un estat alterat de consciència, no perceben exactament què està passant. Es comporten com nens avariciosos amb fenomen de voracitat, la raó deixa de manar i es confon poder amb omnipotència.

  Tal vegada és el moment d’analitzar seriosament en mans de qui hem posat el futur d’aquesta nau que anomenem planeta Terra.  Tant de bo hauríem de començar a pensar que no podem pujar a un bus conduit pel primer boig que ens trobem. Tal vegada és el moment de pensar que ja hem crescut suficientment i que és el moment de madurar com a societat i assumir la responsabilitat de trobar un conductor fiable, o encara millor, d’aprendre a conduir.

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images