Carta al President de la Generalitat (una altra)

Sr Fabra, (us hauria de dir Molt Honorable President, però m'heu demostrat que no ho sou i per això us allibere de la càrrega que comporta assumir-lo amb dignitat)

No sé qui us aconsella, ni tan sols sé si és certa aquesta brama que corre per les redaccions de la vostra relació amb una alt càrrec del vostre govern. Això no m'interesa gens. El que si que m'interessa és saber com funciona el vostre cervell. Voldria veure en un scàner les connexions neuronals que van provocar en vos una reacció tan pueril com poc meditada com la de no assumir una sentència judicial. No sé si qui us assessora us ha parlat de les conseqüències jurídiques que per a vos pot tenir no acatar una sentència. També voldria saber, president, quin tipus de fluïd corporal o quina substància segrega el vostre organisme que us impedeix rectificar una decisió errònia.

No sé, president, quantes persones formen la vostra cort d'aduladors i em pregunte si cap d'ells no té dos dits de seny per dir-vos que aneu nu i aconsellar-vos una rectificació a temps. Haurieu quedat molt bé canviant d'opinió. Haurieu pogut revestir aquest canvi de punt de vista amb molts arguments que segur que el vostre gabinet us hauria facilitat. El comitè d'empresa de Canal Noou us va posar la catifa roja i us va servir en safata de plata la possibilitat d'iniciar una negociació i de pas comlplir la sentència que us acusa a vos i al vostre govern de mala fe. Però no ho heu fet, president, i com un xiquet malcriat us heu endut l'scatergoris a casa.

No sé amb qui passareu aquesta nit d'avui, ni on ereu la matinada passada quan els treballadors de Canal 9 intentaven evitar que els liquidadors que vos vau nomenar anit, amb presses i corregudes, tallaren l'emissió de la televisió. No sé, president, si algun dels vostres assessors us ha parlat de la figura del 'tancament patronal' que és el que amb aquest esperpent que ha durat 12 hores heu perpetrat. Heu de saber que la llei prohibeix expressament el tancament patronal, i que al mateix temps els treballadors tenen dret a tenir un lloc de treball efectiu. És a dir, enviar un correu electrònic a les tres de la matinada a unes persones que s'estaven alçant per anar a cobrir el primer torn per a dir-los que estan de vacances, no té gaire pinta de ser molt legal

Us he escoltat per la ràdio president. Avui heu anat a Ibi per reunir el vostre Consell. Supose que us heu acostat a la ciutat de la joguina perquè la vostra, la gran joguina, Canal 9, l'heu destrossada. Ara jau al contenidor de matèria orgànica tota plena de baves després d'haver-la destrossada a consciència. Dic que us he escoltat mig dir, intentar dir, entre embuts i de manera sincopada i farfallosa unes quantes frases en que torneu a relacionar el deute de Canal 9 amb la crisi econòmica. I us torneu a equivocar, president. El deute de Canal 9 té a veure amb la Visita del Papa, amb les subcencions als equips de futbol, amb les contractacions esbojarrades, en la multiplicació de la plantilla fins a nivells delirants. Amb Gürtel, amb Fórmula 1, té a veure el deute de Canal 9, president. Per tant, us demane que no ofengueu la intel·ligència dels valencians que us paguem el sou i els assessors i els policies que us escorten i el plus de residència o desplaçament... fent-nos elegir entre escoles i hospitals o canal 9.

President, us he sentit a parlar del vostre càrrec en primera persona. Heu dit que us sap greu per nosaltres, els 1660 treballadors, però que deveu, vos, diners a la dependència... Doncs, pagueu-los, president. Pagueu els dependents, lleveu els barracots de les escoles, contracteu més metges d'atenció primària, compreu material per als hospitals, desautoritzeu i feu dimitir els diputats imputats i... president, dimitiu i convoqueu eleccions anticipades. Esteu prenent decisions que no eren al programa electoral amb el qual Francisco Camps va guanyar els anteriors comicis. Convoqueu eleccions. Torneu la dignitat al càrrec que ostenteu per accident. Deixeu de fer mal als valencians amb decisions preses a copl de testosterona.

President, vos no ho veieu perquè la supèrbia us cega, però presidiu un Consell en descomposició. Que no heu vist la imatge de José Císcar avui, a la roda de premsa? Parlava sol. Només perquè una càmera de presidència recollira el discurs buit d'una reunió buida i falsa sobre no sé quins acords que heu pres fora de Palau. La imatge de Císcar és la metàfora del vostre govern. Mariano Rajoy no es posa ni davant ni darrere ni de costat de vós. Esteu sol i aneu nu. Quina altra tara necessiteu per obrir els ulls?

ps. l'anterior lletra us la vaig enviar just l'endemà d'una manifestaciò on el poble us demanava que no tancareu Canal 9. aquesta us la faig a mans, just el dia abans d'una manifestació on el poble us demanarà que dimitiu... Ja ho veieu en quines circumstàncies ens hem de trobar.