Postguerra, dret a decidir, trepitja i del debat de política general de les Illes

Acaba el 2013. Arriben en pocs mesos les eleccions europees. Ulrich Beck, amb l'Europa alemanya, és un dels millors llibres d'aquests mesos. He afegit Postguerra, que he començat a llegir de Tony Judt. Em sembla que haurem de fer moltes lectures per repensar aquesta vella Europa que va cap a vegada més a la deriva, més lluny dels seus ciutadans, més enfora dels seus principis fundadors, que al final tenen un objectiu, el benestar dels seus ciutadans dins el marc de les llibertats i els drets humans.

LLegesc Le Monde després d'escoltar el cap del Banc d'Espanya. Si hi ha independència de Catalunya, els bancs catalans aniran a la fallida, segur. Futurologia de bar. I la gent fa bamballetes. Espanya acaba de tancar un rescat bancari, i encara donen lliçons. Però quan llegeixen l'article de Le Monde sobre el projecte d'Escòcia, no ens parlen automàticament de fallida. Es parla de PIB, de repartiment del deute, dels recursos en relació al petroli, d'austeritat, però no es dediquen a catastrofismes gratuïts. Enyor un poc de serietat,t ambé amb el tema català.

Del debat de política general de les Illes Balears, val la pena dir res quan un president fa tres intervencions que en total duren tres hores i totes les té escrites? El vertader president, el vam veure a La Sexta, a Madrid, a on es sent feliç i còmode. L'hem triat, ens administra, vostè i jo som administrats colonials.

I si li molesta, es foti, perquè la majoria silenciosa ho autoritza tot. Fantàstic. Un gran notícia per començar el cap de setmana. Un administrat colonial, i un home que regeix el meu destí al que puc deixar de veure apagant el televisor. Almenys, una bona notícia.

I si no entèn la paraula trepitja, jo li explic, vol dir PISA.