(2 vídeos) Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre
I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. (Gabriel Janer Manila)
Amors i laberints
Per GABRIEL JANER MANILA , escriptor
Acaba d´aparèixer a les llibreries, editat per Ensiola, Amors i laberints, el nou llibre d´Antoni Vidal Ferrando, l´entranyable poeta de Santanyí. L´he rellegit amb el fervor d´aquell que sap que després de la primera lectura l´autor em féu arribar el mecanoscrit quan tot just era acabat d´escriure, queden abundosos fragments als quals no fores capaç d´extreure tot el seu contingut, alguns dels misteris que hi eren implícits, els aromes secrets. L´he rellegit, perquè es tracta d´una obra que mereix ser llegida més d´una vegada, com aquell que camina per un camí que ja havia trescat i es disposa a descobrir-hi el que havia quedat ocult quan tinguérem la primera oportunitat de passar-ne.
Es tracta d´un text literari difícil d´enquadrar en els gèneres més habituals. L´autor ens diu que ha volgut fer un dietari i que l´ha escrit entre l´any 2008 i l´any 2009. I és un dietari, però és moltes més coses. La riquesa textual d´aquesta obra radica en la varietat de registres amb què el poeta desgrana la història que tracta de contar-nos: la vella història d´un al·lot de postguerra "parl dels dies inclements de la postguerra", escriu a la primera pàgina, un temps d´indignitat i sòrdid, indefens, perdedor, esporuguit, temorós del Déu irat, que descobreix que l´art en el seu cas la literatura potser és l´únic camí per mitjà del qual pot alliberar-se d´algunes servituds i de certes misèries. La història d´aquell al·lot que un dia descobrí que l´art és insubordinació, i resistència, i obstinada energia.
I escriu des de totes les decepcions del present. Sap que "un baf irrespirable travessa aquesta illa", per això en la seva escriptura hi ha l´amargor del qui ha vist que sempre guanyen els medíocres, i els dogmàtics, i els intransigents. Com si només ens interessàs el poder si podem pervertir-lo. I potser per això és sinònim de solitud. Però hi ha també l´esplendor d´una prosa que revela els dies viscuts: els amors, les obsessions, els sarcasmes del temps. I les primaveres amb què ha confiat, els desvaris que li han tocat el cor, la cultura que ha construït la seva vida, tot el que ha filtrat el cedàs de l´experiència i destil·lat l´alambí de la memòria. Per això el llibre conté un seguit de móns estimats i de peripècies evocades amb la subtil mà del jardiner. Entre la desconfiança indòcil i l´evocació, una escriptura que parteix de la crònica familiar i tresca pels laberints inhòspits de l´art. Hi trobareu Eivissa de la mà d´Isidor Macabich, el germà mèrlera de Bernat Vidal. I Joan Fuster, distant com una esfinx. I Voltaire. I Cela, egòlatra i cínic. I Cesare Pavese, i Marià Villangómez, i Josep Carner, i Borges, i Joan Alcover, i Josep M. Llompart, i Flaubert, i Proust, i Sartre I Blai Bonet amb els seus clarobscurs, amb les seves perversions inútils. Hi és evocada l´illa de Menorca: un cementiri on hi ha els amics Andreu Murillo i Miquel Vanrell, també bons amics meus. I parlarà, tanmateix, de l´amor. I de la neu de l´any de la neu. I del campament de la Victòria, violent i sectari. I del barri de sa Llotja de Ciutat. Antoni Vidal no se serveix de la literatura ni de l´art Brueghel, Edward Munch, Tàpies si no és per referir-se a la pròpia experiència biogràfica. Parla de les ortigues i del sentiment de viure en una terra hostil, entre esparvers. Però és el testimoni d´un home que s´ha fet gran, molt gran, pel camí de les paraules i les il·lusions que en deriven, pel camí de la fidelitat als propis records.
Diario de Mallorca (25-II-2011)
LEditorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. Lobra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre daltres aspectes, del que sha anomenat la generació literària dels setanta. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí sha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme dopinió. (Joan Fullana)
Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí
Per Joan Fullana, director de la revista literària SEsclop
LEditorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. Lobra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre daltres aspectes, del que sha anomenat la generació literària dels setanta. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí sha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme dopinió. Aquests articles literaris i dopinió política publicats dençà de 1969, quan començaren les seves col·laboracions en els suplements de cultura dÚltima Hora i Diario de Mallorca; les entrevistes a escriptors a Última Hora i El Mirall [revista de lObra Cultural Balear]; a la secció La columna de foc, (que coordinava Josep Maria Llompart a Última Hora); les col·laboracions a Cort o en aquell experiment que va ser la revista rupturista Lavativa; les que va publicar a Diari de Balears i en les revistes Llegir, Sa Plaça, Quatre Illes, La Nau, LEstel, Arrels i juntament amb els més de mil articles culturals i polítics publicats a Diari de Balears i El Mundo-El Día de Balears; i els també publicats (alguns dells amb pseudònim) a revistes clandestines Democràcia proletària, La Voz de los Trabajadores, i en la revista del PSM Mallorca Socialista, a més de la bibliografia consultada i estudiada daquelles quatre dècades de presència en els mitjans de comunicació, han estat la base des don ha partit López Crespí per bastir els capítols que componen Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Com diu ell mateix, resulta prou complicat provar dencabir tants danys de records en el petit espai d'unes tres-centes pàgines..., en les que el lector trobarà una aproximació a les principals idees-força que condicionaren la seva forma dentendre el fet literari en aquell període. Lautor també ha manifestat que té la intenció de continuar aprofundint en aquelles dècades dactivitat cultural, literària i política. Quant es refereix als aspectes derivats del compromís polític de lautor, es poden veure en altres obres com LAntifranquisme a Mallorca (1950-1970), Cultura i antifranquisme, No era això: memòria política de la transició, Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart i en Cultura i transició a Mallorca .
Però... com érem a finals dels anys seixanta del segle passat, en aquell mític 1968? es pregunta el mateix López Crespí; i ens diu: Ho anava pensant a mesura que redactava els articles del llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Possiblement mai no podrem saber com érem a finals dels seixanta sense aprofundir en les influències culturals i polítiques que marcaren aquells anys d'aprenentatge. Lany 1967, Editions Gallimard de París publicava Traité de savoir-vivre à l´usage des jeunes générations, lobra de Raul Vaneigem, que condicionaria completament el Maig del 68 i les avantguardes de finals dels anys seixanta, juntament amb La societat de lespectacle, de Guy Debord. Són llibres que arriben a les golfes de les llibreries de Barcelona i Palma i que compràrem, evidentment, damagat. Cal recordar igualment que la quasi totalitat descriptors mallorquins de la que sha anomenada fornada dels setanta, ens hem alletat amb el material de lEditorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de «Llibres Mallorca» en els anys seixanta i setanta, perquè Moll ens fornia daltres obres bàsiques per a la nostra formació com a ciutadans duna terra trepitjada pel feixisme. Pens, ara mateix, en limprescindible La literatura moderna a les Balears de Josep M. Llompart, que Moll va editar lany 1964, i en aquells llibrets de «Les Illes dOr», que ens permeteren conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que, per a la nostra formació, tengué poder fruir de llibres, enmig de tants silencis, tabús i prohibicions culturals, en plena dictadura franquista, com Comèdies, de Pere dA. Penya, La minyonia dun infant orat de Llorenç Riber; LHostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover, Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés, Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, Lamo de Son Magraner, de Pere Capellà; Lhora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, lapassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar lexistència dun Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: Tractant-se de lobra dun lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i lordre, lestil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec. Record continua dient-nos que el primer article literari, que vaig publicar lany 1969, precisament portava per títol El compromís polític de lescriptor. La meva obsessió era, com a de costum, el necessari compromís de lintel·lectual amb la societat i lexperimentació literària en la recerca de formes més adients amb lèpoca i la sensibilitat del temps que ens havia tocat viure. No podia entendre, en plena lluita per la llibertat, lexistència de lescriptor fora del combat per una societat més justa i solidària, en lluita per lalliberament nacional i de classe, que no estàs revoltat contra els dictats del mandarinat cultural... És en aquells anys en què escric les primeres obres de teatre experimental com Ara, a qui toca?, Autòpsia a la matinada, Les Germanies i quan sorgeixen els esborranys del que després seran Atzucac i Homenatge a Rosselló-Pòrcel... I López Crespí afegeix: és quan anava enllestint les narracions que conformarien A preu fet, i La guerra just acaba de començar, llibres que serien publicats a lEditorial Turmeda. Així mateix, serà lèpoca en què es congriaran aquells elements literaris que em serviran per bastir reculls de narrativa que sortiran durant els anys vuitanta i noranta, especialment Diari de la darrera resistència, Necrològiques, Paisatges de sorra i Notícies denlloc, sense oblidar els meus contes experimentals del llibre de narrativa juvenil Històries per a no anar mai a lescola.
Publicat en el número 51 de la revista SEsclop (maig-juny de 2010)