Sonet del gripós

El grip (que els catalans fan femení)
em du a un món on la febre se m’inventa
cortines blau safir i murs magenta
i em fa dormir, dormir, dormir i dormir.

Ja ho sé, que un grip no és res, però als cinquanta
i escaig, qualsevol cosa ja ens espanta
i ens recorda que som de carn mortal.

Però diguem-ho tot: aquests dos dies
passats com entre boira i melangies
són un tomb mig plaent per l’anormal.