Ja t'ho diré 2013, el primer concert de Girona

Com que la dels Ja t’ho diréés la història d’un viatge, en J. i jo ens vam prendre amb molta calma l'anada a Girona per assistir al primer concert de retrobament dels JTD amb nosaltres, el seu públic. Tant, que ens vam proposar tocar l’autopista tan poc com fos possible. Vam sortir de València amb molt de temps per davant i vam anar, amb permís de Joan Carreras, per carreteres secundàries. Gaudint del viatge, dels paisatges que vèiem, alentint la marxa en algun embús, parant quan trobàvem que tocava fer-ho i, com no, escoltant i comentant els discos dels JTD per refrescar totes les lletres i tenir-les a punt a l’hora del concert.

En realitat, tot va anar tal com esperàvem. A la sala La Mirona hi caben 1.800 persones i tots sabíem per què hi érem allà: per tornar-nos a trobar amb un grup de rock que va representar un abans i un després a la música que es feia a Menorca; per comprovar que les cançons que tant ens agraden encara són vives, que encara tenen el poder d’evocació que se li demana a la bona música; per tantes i tantes coses... Si a més, a la sala escoltes parlar-rallar la mateixa llengua que parles-ralles a casa, si veus una bandera de Sant Joan, si et trobes amb els teus cosins Carles i Clara, si cantes i balles, si pots saludar un per un els membres de JTD quan s’acaba el concert, si et pots fer fotos amb ells i... si pots fer tot això, acabes amb un gran somriure un divendres que va ser llarg. I és clar, encetes el dissabte amb les mateixes ganes de passar-t’ho bé, i de tornada a casa decideixes que tampoc no cal agafar l’autopista, que tens ganes de veure la mar blava de la Costa Brava i encares els revolts de la carretera amb el mateix somriure amb que vas començar el cap de setmana.

PS: M’havia proposat escriure una crònica del concert, però en Francesc Febrer s’ha avançat i m’ha demanat una cosa per al seu diari Menorca al dia. Si teniu curiositat, aquí teniu el text enllaçat.