Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 10488

Murs

0
0

(publicat al dBalears)

Avui (avui que escric aquest article, no avui que el llegiu) fa mig segle de l’assassinat de J.F. Kennedy. Pocs mesos abans de morir, havia pronunciat el seu discurs més recordat, davant el mur de Berlín: «Ich bin ein Berliner», va proclamar. En aquella visita a la capital alemanya, recorrent el mur, el president havia citat uns mots d’una de les peces més cèlebres de la poesia nordamericana: “Something there is that doesn't love a wall.” És el vers inicial de “Mending Wall”, del poeta nacional Robert Frost, i el podríem traduir per una cosa així com “Hi ha alguna cosa que no és amiga dels murs”. El més curiós és que el propi Robert Frost, en una visita a Moscou, es va trobar que el seu poema també hi era citat, en aquest cas amb el primer vers escapçat, i amb tot l’èmfasi en el vers final: “Good fences make good neighbours”. “Les bones tanques fan els bons veïnats”, que potser és tot un axioma per a un determinat fora vila dels Estats Units. Naturament, el poema de Frost, com a bon poema que és, no estableix doctrina en un sentit ni en l’altre. L’ episodi doble és una bona paràbola de com les lectures polítiques sovint fan la literatura molt més pobra.

El 1989, la caiguda del mur de Berlín ens va fer creure que la lectura de Kennedy triomfava sobre la moscovita. El món és millor sense murs, i aquella caiguda inaugurava el temps d’un món millor. Una il·lusió fútil: un quart de segle més tard, vivim en un món de murs. Ens ho recordava, fa només un parell de dies, un esplèndid reportatge de l’edició digital de “The guardian”, tot retratant un planeta amb una desena murs (que no són tots els que hi ha, naturalment) que sumen 5.097 milles, o 8.202 quilòmetres, de fossats, tanques de formigó i barreres electrificades. El text perodístic comença amb una llarga ratlla, de més de 500 quilòmetres, que té el seu nucli a El Paso-Ciudad Juárez, i que deu ser la més salvatge línia de fractura que hi ha entre el Nord i el Sud. Això sí: si la classificació és en termes d’abisme Nord-Sud, aquesta frontera comparteix el primer llocamb un mur que ens és ben proper i familiar: Melilla, els ganivets, la sang. El rècord mesurat en quilòmetres, amb més de 2.700, també ens toca de prop: el mur d’arena i terres minades amb què Marroc protegeix el territori ocupat del que va ser una colònia espanyola ignominiosament abandonada. Hi ha, naturalment, el Mur de Jerusalem i Cisjordània, una brutal operació d’alteració de fronteres reconegudes, d’annexió i d’ofegament davant la qual el món tanca els ulls. I hi ha sis murs més: aquell residu de la Guerra Freda que separa dues Corees, nous murs urbans que la guerra civil ha obert a les ciutats de Síria, una altra tanca faraònica amb què una Índia puixant es defensa d’un Bangladesh empobrit, murs de divisió que tracen fortaleses de benestar envoltades de la misèria de Sao Paulo, noves barreres amb què els grecs volen evitar l’entrada dels enemics seculars turcs, i tanques de divisió (encara) a Belfast. I a la llista no hi ha aquest altre gran mur que és la mar: Lampedusa…

Que els bons murs facin els bons veïnats pot ser un principi d’organització social rural. Si voleu, algú s’ho pot prendre per una directriu saludable per a les relacions personals. I, naturalment, un gran poeta pot tractar la frase amb ambivalència i fer un gran poema. Dels grans murs reals, físics, només podem dir que Kennedy va triar bé el vers i que, en realitat, “bad fences make bad neighbours”. Amb misèria i tragèdia i vergonya nostra pel mig.

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 10488

Latest Images

Trending Articles