Qualques consideracions sobre la guerra ideològica a l'actualitat (any 2016).

                                   Qualques consideracions sobre la guerra ideològica a l'actualitat (any 2016).

    A manera de preàmbul,  vegeu aquest quatre enunciats generalistes.

1.      Al llarg de tota la història,  les elits socials despleguen sempre una estratègia secreta orientada a assegurar – o a augmentar – els seus privilegis socials i econòmics. En la fase de decadència,  els privilegis creixents de les elits menen a la ruïna de la nació (o de l'imperi,  si és el cas). O sigui, és l'oligarquia mateixa la que,  secretament,  ''treballa'' de manera que provoca la ruïna econòmica i el caos social.

2.          A l'època contemporània les nacions imperials,   a la fase de decadència, fa recurs canalla als seus instruments de domini imperial per a afavorir la competivitat de la seva economia.  Per posar un cas com a paradigma:  Al 1953,  l'imperi anglès i l'imperi ianqui  promogueren el cop d'Estat contra el govern nacionalista d'En Mossadeq,  imposant el govern vassall del Xa En Rez Pahlavi. D'aquesta manera les companyies petrolieres dels dos imperis es trobaren sense obstacles per a continuar l'espoli de l'Iran.

3.         Des de sempre,  les elits socials (el Poder) manipulen amb l'objectiu d'imposar una ideologia servidora dels seus interessos.  I en el mateix sentit,  intenten afeblir o anorrear aquelles ideologies  que són considerades com a una amenaça,  és a dir, aquelles que fan crítica a la ideologia hegemònica.

4.        En tot temps,  les elits de la nació opressora d'altres nacions despleguen tot un ventall ideològic que justifica i enalteix la seva ruta imperialista.

5.         La història fa palès que les classes populars de la nació imperial fàcilment són corrompudes pel discurs imperial de les elits i es fan còmplices de l'opressió.

   Al moment present,  al 2016,  sembla que el procés de decadència dels EUA ha arribat a un punt crític, de manera que es veurà empès a renunciar a la seva estratègia de domini mundial.

   Vegem com la cosa.

   Per una banda, la política neoliberal de l'elit ianqui (elit que seria un 1 % de la població, segons es diu) ha dut la nació al caos econòmic i social.

    Caos econòmic:  des de 1970,  els EUA ha seguit un procés de desindustrialització,  procés que s'ha intensificat a aquesta dècada (Podeu veure el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

    (Comentari extra:  Es pot constatar que les previsions d'En Karl Marx eren un fals producte del seu etnocentrisme. El sorgiment de nous Estats industrials asiàtics no estava previst  a la ''ciència'' marxista).

    Caos social:  Les elits han continuat augmentat la seva porció de la renda nacional fins a un punt socialment insostenible. Als EUA, 50 milions de persones han de recórrer als cupons de menjar gratuït per a sobreviure.

   Caos mundial:  Actualment, la decadència de la capacitat econòmica dels Estats Units i dels seus vassalls fa que els governs ''occidentals'' (l'Imperi i els seus vassalls) intensifiquin com mai el recurs a l'intervencionisme polític i a l'intervencionisme militar a tot arreu del món.

     El procés mundial:  Defugint les previsions d'En Marx,  l'Àsia torna a ser el centre del món. Vegeu que s'ha donat un desplegament accelerat de l'economia xinesa de manera que al 2015 esdevingué la primera economia mundial,  sobrepassant als Estats Units. Però allò a destacar (I que miren d'ocultar els mitjans ''occidentals'')  és que la indústria de la metal·lúrgia xinesa és entre sis i vuit vegades més gran que la ianqui (al 2015,   el consum d'acer de la Xina fou més de deu vegades més gran que el dels Estats Units).

   Al costat de la Xina,  l'Índia és a punt d'esdevenir la tercera economia mundial; i com a gran potència industrial que ja és,  segons les estadístiques,  ha pujat al tercer lloc en el ranking mundial  (Ho podeu veure en el post Top 10 Steel Producing Countries In The World - WorldAtlas.com).  

   L'estratègia militarista de Washington ha fracassat:  Com no podia ésser d'altra manera,  l'accelerat desenvolupament dels països asiàtics ha determinat que aquests països anessin desfent (silenciosament) els lligams que els fermaven als interessos de l'imperi ianqui.  El fet és que la major part d'aquests països tenen la Xina com a principal soci comercial.

   L'estratègia de Washington:  Després de la  II Guerra Mundial,  Washington va anar imposant les seves condicions polítiques i econòmiques a la major part de països,  de manera que les empreses ianquis en sortien afavorides.

    Aquests països no denuncien els pactes contrets amb Washington perquè saben que continuen sota l'amenaça intervencionista ianqui. Que resti clar:  la CIA i les altres 15 agències  d'intervenció en tot moment promouen tot greus problemes als països que s'oposen a l'estratègia dissenyada per Washington.

     Just ara mateix,  Washington ha restat aterrit per la rebel·lió del govern filipí. Per primera vegada govern d'un país aliat (o sigui, vassall) dels EUA s'atreveix a trencar els pactes. El president de les Filipines,  En Rodrigo Duterte ha despertat l'entusiasme de les amples masses del ''tercer món''; de manera escandalosa,  ha declarat que vol trencar els lligams militars amb Washington  i aliar-se amb Pequin i Moscou.

       O sigui, tesi:  A l'actualitat,  Washington,  amb l'objectiu de mantenir els seus privilegis econòmics,  recorre de cada vegada més descaradament a l'amenaça intervencionista (amenaça de danys econòmics i polítics,   de provocar la revolució taronja,  d'intervenció militar directa,  i d'altres). Washington ve a dir:  o ets soci meu o seràs destruït.

    Al post que veureu tot seguit, l'estudiós En Tony Cartalucci posa Tailàndia com a paradigma del procés d'allunyament dels EUA. Així, diu:  Tailàndia, aliat de llarga data de Washington, recentment ha "desmantellat progressivament la influència nord-americana sobre ella''.

  

Les activitats comercials de Tailàndia se centren ara principalment a Àsia, amb la majoria de les seves importacions i exportacions "dividits en parts iguals entre la Xina, el Japó i l'ASEAN" . Vegeu el post   Waning Influence: Washington Losing Its Grip and Its Allies in Asia Pacific.

      A Washington se li ha acabat el ble. Per una banda, la seva guerra bruta per ofegar les economies rivals (la Xina, Rússia, l'Iran,  en especial) han fracassat; per l'altra banda,  al moment present,  Rússia i la Xina han fet saber al món que han igualat ( si no superat) l'alta tecnologia militar dels ianquis.  Entre molts exemples,  vegeu el que s'explica en aquest post del Daily MailChina-developing-hypersonic-jet-Planned-space-plane-drastically-cut-cost-space-travel.html - Traductor.

    No resta sinó concloure que Washington d'immediat haurà de llençar la tovallola; haurà de reconèixer que renuncia al excepcionalisme ianqui i que accepta el nou ordre mundial multilateral,  multipolar,  d'essència pacifista.