Més val tard que mai, estimada Europa

Oh, sorpresa, l'economista Jean Pisani-Ferry plagiat de forma grollera tant pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com per Hollande i Merkel després de la reunió d'ahir a París abans de la primera cimera europea sense els nostres estimats illencs abanderats del Brexit. Curiós que Pisani anunciàs en el seu llibre, Le réveil des démons de fa ja anys que Europa havia passat d'una crisi financera, a una altra econòmica i social per acabar en una crisi existencial. Totalment d'acord. El que me costa de creure és que ara Juncker, i de sobte Merkel i Hollande, hagin descobert que el motor del nostre continent, el projecte de la UE, estigui en el divà. Ja fa temps que ho sabem, i els líders ens ho anuncien com una novetat absoluta. La veritat, Europa necessita d'audàcia i de compromís amb els seus valors més que amb les entitats financeres i l'austeritat. el projecte està vigent, els seus pilots necessiten una dosi d'imaginació que ara per ara és una protagonista absent. Ni més ni menys Europa, simplement una Europa que doni respostes al creixement, a la seguretat, a la política exterior, als refugiats, als populismes, a la globalització, des de la perspectiva fundacional, i no des de la perspectiva simplement funcional de fer complir uns paràmetres que maten el projecte i a la gent. Per sort, Europa és més necessària que mai front el que tenim per endavant.