Mallorca, el paradís perdut (XXVI) - Les roques i la bellesa de Mallorca

Mallorca, el paradís perdut (XXVI) - Les roques i la bellesa de Mallorca -

En el llibre La llarga ruta de l'excursionisme mallorquí. Volum I de Gaspar Valero i Martí podem trobar els noms més significatius de tots aquests estudiosos i artistes que han deixat constància escrita de la seva estada a Mallorca. Hi podem trobar relació dels escrits de Vargas Ponce i Gaspar Melchor de Jovellanos referents a les Illes. El primer publicà l'any 1787 l'obra Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares; el segon, exiliat a Mallorca per ordre de Godoy, deixà diverses notes referents a les seves reflexions i passejades per Mallorca. El llibre de Gaspar Valero reprodueix una acurada descripció d'alguns indrets de la nostra terra en l'obra Vista de la isla de Mallorca on, entre moltes altres afirmacions referents a l'"exuberància de fruits", "els jardins fragants i les hortes delicioses" ens parla també de cims i roques com els que retrata Bartomeu Payeras en les seves fotografies. Diu Jovellanos: "Quan es contempla la forma d'aquestes muntanyes, la imaginació de l'espectador s'encén i s'exalta, i roman transportada, sense arbitri, als segles de la més remota antiguitat. Perquè mentre que en la planura tot es veu renovat i embellit per la indústria de l'home, en les hòrrides carenes d'aquests cims, només serrades i dentades per la mà del temps, els talls o esquerdes perpendiculars i els pregons esvorancs, esllavissats dels seus vessants, indiquen antiquíssims i grans esfrondaments, també anuncien clarament a la nostra edat algunes d'aquelles poderoses revolucions del món primitiu, a les quals no arriben els fràgils monuments de la supèrbia humana, i que en va pretenen historiar els que sense la llum de la fe es llancen a fer de cronistes de la naturalesa"1. (Miquel López Crespí)

L'autor d'aquestes fotografies viatja per tota la geografia mallorquina de la mateixa manera i amb el mateix interès i amor que ho feren molts dels famosos viatgers del passat. Entre els llibres que he repassat per a fer aquestes notes record ara mateix Cartas desde Mallorca de Charles Wood, Notas i observaciones hechas en mi viaje i permanencia en Mallorca, de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester, Un hivern a Mallorca de George Sand, Les illes oblidades: viatge a les Balears de Gaston Vuillier, Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845 de Joan Cortada i Viaje a las villas de Mallorca. 1789 de Jérôme de Berard. Són, evidentment, obres agafades a l'atzar, però que ens donen notícia d'una manera d'estimar la nostra terra semblant a la de Bartomeu Payeras. Però si haguéssim de fer relació dels homes i dones que han escrit sobre Mallorca la llista s'allargaria fins a fer un llibre d'un milenar de pàgines. Sortosament sempre hi ha hagut ulls i cors atents als valors culturals i paisatgístics de l'illa. Un dels homes cabdals en aquest coneixement de Mallorca i les Illes és, sens dubte, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, que en deixà el seu impressionant llegat cultural i científic a què tot sovint ens referim: Die Balearen.

Escriure aquest llibre comentant l'obra fotogràfica de Bartomeu Payeras ha estat per a mi una oportunitat de ver una travessia vers el passat, vers els instants màgics d'una Mallorca encara possible si el poble de l'illa es posa dempeus i exigeix, amb veu forta i potent, la fi de la destrucció de la nostra natura. Reconec que, en provar de copsar el missatge de la bellesa que ens fa veure el fotògraf, hom no deixa, com a poeta, d'endinsar-se en els replecs més profunds del subconscient. Quantes idees no m'han portat aquests detalls de roques i estalagmites, d'estalactites i plegaments antiquíssims! La relativitat del temps, la nostra història amagada, la terra en què ens hem fet, els colors que han condicionat la nostra sensibilitat i fan que, un dia rere l'altre, estem enmig del carrer demanant la fi de la salvatge especulació que patim els mallorquins i mallorquines.

Però les estalactites del fotògraf també parlen dels camins ocults, de les incertes tresqueres de la terra, del cruixir de macs i macolins en el perpetual camí on els nostres avantpassats escenificaren els ritus descolorits que descobrim en els llibres d'història. Aleshores, quan descendim a l'interior de les coves, hom recorda les atxes del passat, quan fa cinquanta anys penetraven a fondàries de bellesa sublim on no havia arribat l'electricitat. En aquell pretèrit passat encara semblava que tot era possible i que amb un esforç de voluntat podríem servar cales i pinedes per als nostres fills. En el present, malgrat l'actitud altiva com a manifestants que surten al carrer per aturar el pas a les excavadores, ens sentim cada vegada més com a fugitius dins la nostra pròpia terra, nòmades enmig de l'escombrall de les antigues rialles.

Per això sovint ens amagam en les històries descrites pels viatgers d'aquella Mallorca antiga, com si volguéssim recuperar desesperançadament, amb tota la força d'un conjur, el que ja ha desaparegut de l'abast de la nostra mirada.

En el llibre La llarga ruta de l'excursionisme mallorquí. Volum I de Gaspar Valero i Martí podem trobar els noms més significatius de tots aquests estudiosos i artistes que han deixat constància escrita de la seva estada a Mallorca. Hi podem trobar relació dels escrits de Vargas Ponce i Gaspar Melchor de Jovellanos referents a les Illes. El primer publicà l'any 1787 l'obra Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares; el segon, exiliat a Mallorca per ordre de Godoy, deixà diverses notes referents a les seves reflexions i passejades per Mallorca. El llibre de Gaspar Valero reprodueix una acurada descripció d'alguns indrets de la nostra terra en l'obra Vista de la isla de Mallorca on, entre moltes altres afirmacions referents a l'"exuberància de fruits", "els jardins fragants i les hortes delicioses" ens parla també de cims i roques com els que retrata Bartomeu Payeras en les seves fotografies. Diu Jovellanos: "Quan es contempla la forma d'aquestes muntanyes, la imaginació de l'espectador s'encén i s'exalta, i roman transportada, sense arbitri, als segles de la més remota antiguitat. Perquè mentre que en la planura tot es veu renovat i embellit per la indústria de l'home, en les hòrrides carenes d'aquests cims, només serrades i dentades per la mà del temps, els talls o esquerdes perpendiculars i els pregons esvorancs, esllavissats dels seus vessants, indiquen antiquíssims i grans esfrondaments, també anuncien clarament a la nostra edat algunes d'aquelles poderoses revolucions del món primitiu, a les quals no arriben els fràgils monuments de la supèrbia humana, i que en va pretenen historiar els que sense la llum de la fe es llancen a fer de cronistes de la naturalesa"1.

1 Gaspar Valero i Martí. La llarga ruta de l'excursionisme mallorquí. Volum I. Pollença (Mallorca): El Gall Editor i Grup Excursionista de Mallorca, 2001. Pàg. 58.