Per a la meva filla, de Sharon Olds

Un altre curs, i un poema per començar.

Per a la meva filla

Arribarà, aquesta nit. Algú, en algun lloc,

entrarà dins tu,  cavalcant

sota el teu cos blanc, separant

la teva sang de la teva pell, els teus ulls

foscos i líquids estaran oberts o tancats, els teus cabells sedosos

cauran, bells com aigua abocada en la nit, els fils delicats

d’entre le teves cames

seran com sutures que s’han trencat.  El centre del teu cos

s’esquinçarà, com una dona que s’estripa

la costura de la falda per poder córrer. Succeirà,

i quan succeeixi jo seré aquí mateix,

al llit amb el teu pare, com quan vas aprendre a llegir

i te n’anaves a llegir a la teva habitació

mentre jo llegia a la meva, versions de la història

que canvia cada vegada que la conten, la història del riu.

Sharon Olds. The dead and the living.

Versió MAL

(I si voleu més nord-americanes en actiu, tinc alguna cosa de Mary Oliver i de Louise Glück)