Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Carta oberta al Govern de les Illes Balears – Miquel López Crespí

0
0

Domingo Morales en el record


Carta oberta al Govern de les Illes Balears – Miquel López Crespí


Domingo Morales, Isabel Rosselló, Toni Roig, Antònia Serrano, Jaume Adrover, Jaume Moncades, Gerard Matas, Miquel Morell, Llorenç Buades, Paco García, Miquel Vanrell, Josep Planas Montanyà, Sebastià Serra, Francesc Calvet, Maties Tugores, Aina Montaner, Joan Pericàs…


Per la dignitat i la memòria


Carta oberta de l´escriptor Miquel López Crespí al Govern de les Illes


No ens basta el ritual homenatge al tanatori (ni que sigui enmig de la Plaça Major de Ciutat!). No ens és suficient una medalleta de reconeixement quan aquella persona ja no pot veure reconegut públicament el seu esforç. Què hauria estat dels polítics professionals sense el suport d’aquesta munió d´intel·lectuals i activistes? Qui ha creat el teixit social de la nostra societat? Qui ha fet la feina per enlairar qui està situat a les cadiretes institucionals? No ens basten excuses de mal pagador. Manco paraules i més accions en defensa dels nostres! Volem una permanència perenne. Volem que el seu exemple no desaparegui amb el pas inexorable del temps! La paraula ritual d’homenatge s’esvaneix. El llibre perdura. Potser estudiat durant generacions i generacions! (Miquel López Crespí)


El silenci oficial en referència a la mort d´alguns dels nostres activistes culturals i polítics més destacats, d´artistes i escriptors, m’ha fet reflexionar; i voldria suggerir algunes possibles actuacions a les nostres autoritats culturals. Pens ara mateix (però la relació de noms podria ser interminable!) en determitats i significatius silencis sobre persones que han estat imprescindibles per a crear el bastiment essencial de la societat civil i cultural de les Illes. Seria el cas de tants coneguts i companys de lluita morts recentment: Domingo Morales, Isabel Rosselló, Toni Roig, Antònia Serrano, Jaume Adrover, Jaume Moncades, Gerad Matas, Miquel Morell, Llorenç Buades, Paco García, Miquel Vanrell, Josep Planas Montanyà, Sebastià Serra, Francesc Calvet, Maties Tugores, Aina Montaner, Joan Pericàs… La llista es pot anar ampliant; són els primers noms que m´han vingut en ment. I encara d’altres que moriren fa temps: Rosa Bueno, Joan Soler Antich…

La meva proposta és crear una petita Biblioteca Popular, una col·lecció de llibres que, amb una acurada biografia, servís per a mantenir viva la memòria i l’exemple de tants i tants sindicalistes, intel·lectuals, autors, artistes, activistes culturals que, com els esmentats, han estat la columna fonamental del nostre redreçament nacional i social. I que, en el cas concret de Llorenç Buades, recollís la seva obra (articles, història de Mallorca…) que es pot trobar en el Web que ell coordinava, Ixent.

No ens basta el ritual homenatge al tanatori (ni que sigui enmig de la Plaça Major de Ciutat!). No ens és suficient una medalleta de reconeixement quan aquella persona ja no pot veure reconegut públicament el seu esforç. Què hauria estat dels polítics professionals sense el suport d’aquesta munió d´intel·lectuals i activistes? Qui ha creat el teixit social de la nostra societat? Qui ha fet la feina per enlairar qui està situat a les cadiretes institucionals? No ens basten excuses de mal pagador. Manco paraules i més accions en defensa dels nostres! Volem una permanència perenne. Volem que el seu exemple no desaparegui amb el pas inexorable del temps! La paraula ritual d’homenatge s’esvaneix. El llibre perdura. Potser estudiat durant generacions i generacions!

Just en aquest moment, gràcies al nou Pacte de Progrés, els partits que aquests lluitadors situaren en el poder polític (em referesc a MÉS, Podem i PSOE) tenen a la seva disposició els recursos adients per a portar endavant aquesta proposta de Biblioteca Popular d´activistes illencs.

No és la primera vegada que faig una provatura semblant. Però els nostres no escolten. Mesos després de la mort del company Llorenç Buades el silenci més brutal era la resposta de l’esquerra oficial a la suggerència de salvar l´obra d’un dels intel·lectuals marxistes que més han fet pel redreçament nacional i social dels Països Catalans.

Vet aquí la nota escrita quan morí l’historiador marxista i independentista Llorenç Buades:

“Caldria fer justícia en record dels grans activistes culturals i polítics que, com Llorenç Buades i Jaume Adrover (entre tants d´altres!), han portat a coll la lluita contra la dreta i en defensa de les idees republicanes i antifeixistes.

Cal pensar en l’edició d’un llibre amb els articles més importants de Llorenç Buades! Un volum que pogués preservar tot el que va fer en defensa de la nostra memòria històrica, la lluita contra la dreta neofeixista espanyola i les claudicacions constants de certa esquerra. També caldria portar endavant la realització d’un documental damunt el constant combat en defensa dels nostres drets nacionals i socials. No seria gens difícil ara que, amb el nou Pacte Progressista de les Illes, es poden emprar els nombrosos mitjans que té a l’abast el Govern per fer realitat una aportació útil i valuosa a la recuperació de la memòria històrica dels Països Catalans. El material amb el qual podria fer feina un equip de la Conselleria de Cultura es pot trobar en el web Ixent. Per tant, editar un llibre i fer un documental no causaria cap greu problema econòmic als nostres gestors. Es tracta de tenir voluntat i voler transmetre a les noves generacions l’exemple de lluitadors plens de dignitat, teòrics del pensament independentista i revolucionari, grans historiadors com era Llorenç Buades.

Hauríem de recordar que els homenatges s’esvaneixen, però els llibres resten! Ara que tenim l’esquerra al Govern és el moment oportú de portar endavant aquesta tasca. Un llibre no costa tant! Un documental de trenta o quaranta minuts, tampoc! En cas contrari, tan sols restarà el record i la interpretació dels vencedors, dels que signaren amb els franquistes la repartició de sous i cadiretes per a poder viure sempre d’esquena dreta. Sense aquesta feina summament senzilla, la memòria dels grans pensadors i activistes culturals illencs d’esquerra quedarà esborrada, oblidada sota tones de ciment armat, de la mateixa manera que ha estat liquidat el record de tants revolucionaris intel·lectuals republicans i independentistes, marginats sempre per alguns sectors que controlen la nostra cultura.”

És evident que mai ningú, al cap d’un any i mesos de la mort de l’historiador, ha fet res al respecte. Ara demanam més. Ara la petició inclou també les persones esmentades més amunt. Una col·lecció de llibres que servi els fets més essencials de la seva lluita pel nostre redreçament nacional i social. Les autoritats que ells ajudaren a situar en el poder no poden mantenir el silenci i la inacció actuals.

La Biblioteca Popular que volem podria titular-se “Els Imprescindibles”.

Esperam una resposta.

Miquel López Crespí (Palma, 23-VIII-2016)


Adéu Domingo, amic, company...


Per Lila Thomàs


Se n’ha anat en Domingo Morales, amic, company de lluites des de fa molts anys. Lluites polítiques, per les llibertats, contra la dictadura franquista, de lluites sindicals, en defensa dels treballadors i treballadores, de lluites socials, pels drets humans, en solidaritat amb els pobles en lluita, pel dret a l’habitatge, a una vida digna, per la recuperació de la memòria democràtica de tantes persones que hi deixaren la vida...

Se n’ha anat en Domingo, company d’Iniciativaverds i de MÉS per Mallorca. Company del sindicat de CCOO durant anys, molts anys, que compartírem lluites cada un de nosaltres des de la nostra branca, com recordava en Ginés a l’acte de comiat de diumenge. Company actiu a totes les plataformes socials, a la lluita dels padrins i padrines flautes. Company imprescindible de la plataforma Es Molinar port petit, Salvem Es Molinar.

En Domingo Morales era un lluitador compromès, un treballador conscient, un ciutadà actiu. Diumenge 21 a Bon Sossec ens acomiadàrem d’ell,un bon grapat de persones que volguérem retre-li un homenatge i a la vegada acompanyar n’Amàlia i en Rubén en el seu dolor, amb la seva i la nostra tristesa. Ens hi trobàrem persones molt diverses. Des d’aquelles que el coneguérem quan era membre actiu de l’OIC i MC, en els primers anys de la democràcia, més tard de Revolta, i ara company d’Iniciativaverds i MÉS per Mallorca, fins a altres que compartiren amb ell les lluites a hoteleria pels convenis, pel reconeixement dels drets sindicals avui tan malmesos i oblidats. També persones que han treballat amb ell a l’associació de padrins i padrines flautes, o de memòria de mallorca, o de defensa del port d’Es Molinar. I més, molts més, persones amigues, familiars, persones que l’estimaven.

A l’acte cívic de comiat conduït per en Toni Pons, hi parlaren n’Esther, na Toñi, n’Isidre, en Guillem, en Joan, en Biel, na Mariantònia, en Ginés, en David... tots amb coratge i contenint l’emoció ens parlaren d’en Domingo que hem conegut, de la persona compromesa amb la lluita, sense defallir, disposat a sortir els diumenges, els dissabtes, els dies feiners, els dijous... el dia que fos si així s’havia acordat. El primer als piquet en les vagues d’hoteleria o generals.

Treballadors i treballadores d’hoteleria i d’altres branques, companys i companyes de lluites, amics i amigues de tota la vida... allà, a BON Sossec li retérem el darrer adéu, conscients de la incredulitat del seu traspàs. Recordant mil i una anècdotes, vivències, experiències viscudes conjuntament. Un matí trist i de condol, de solidaritat, de compartir la tristesa que conteníem.

No hi ha dret, ho clamam davant tanta injustícia que ens ha tocat viure. No hi ha dret, repetim davant els retrocessos en els drets laborals, polítics, socials que tant ha costat conquerir. No hi ha dret,repetim davant la pèrdua, en tan poc temps, d’un company, d’un amic, d’un pare, d’un espòs que ha desaparegut de la nostra vida.

És cert que en Domingo serà present en tots nosaltres quan tornem a sortir al carrer, quan continuem amb el nostre compromís per transformar aquesta societat, des de l’àmbit que sigui.

Adéu Domingo, amic, company, no oblidarem el teu compromís, perquè sabem que has estat, ets i seràs un exemple quan recordem les paraules del poeta Bertold Brecht:

Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són millors. Hi ha els qui lluiten molts anys i són molt bons. Però també hi ha els qui lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.

Com recordava en Bertold, «El regal més gran que pots fer als altres és l'exemple de la teva pròpia vida.» Gràcies Domingo, pel regal que ens has deixat. No t’oblidarem.



Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images