Primera línia i una reflexió

Al passat ple de dia 27 de juliol, l'equip de govern va dur a aprovació inicial un expedient de modificació de crèdit de 2.312.000 euros per les següents despeses: asfaltat de vies públiques (12.300), rehabilitació Centre Cultural (200.000) i obres passeig Port de Pollença fase II (2.100.000).

El nostre vot va ser en contra i, juntament amb el vot contrari de Tots per Pollença, el PI i el canvi de vot de darrer moment del PP (que va dir que votaria a favor i després es va abstenir per sentir-se ofès per les paraules de Tomeu Cifre Bennàssar), va suposar que l'equip de govern perdés la votació.

Pel que fa a nosaltres, ja vàrem explicar al ple el nostre vot i ho tornarem a fer.

De les obres de reforma de la primera línia es pot dir que no han comptat mai amb la nostra simpatia. Ja ens oposàrem i presentàrem al·legacions al projecte el febrer del 2015, quan va estar a exposició pública, perquè no s’havia realitzat amb un mínim de participació(es va fer una única reunió amb l'oposició i va ser per parlar de l'estudi de mobilitat), perquè era contrari a l’ordenament urbanístic vigent (que preveia que fos un passeig peatonal), perquè després de les crítiques d'UMP no estava clar que que s'apliqués el pla de mobilitat per reduir el trànsit que teòricament fonamentava el pla de reforma, i pel seu excessiu cost, donat que simplement seria una reforma o embelliment de la primera línia.

L'equip de govern va considerar que el projecte no era suficient per «la millor badia de la mediterrània» i varen voler fer una segona fase d'obres per millorar-ho o embellir-ho més. Aquesta segona fase és el seu projecte, no el nostre.

Ha mancat participació o negociació amb l'oposició (que és el que s'ha de fer quan no tens majoria i vols governar). S'ha fet una única junta de portaveus, informativa, sobre el projecte de l'equip de govern. Per exemple, nosaltres seguim considerant que no té sentit fer una inversió de tal magnitud només per embellir, ja que el que es preveia per reduir el trànsit (circulació convectiva) s'ha eliminat perquè sembla que no interessa i l'estudi de mobilitat s'ha anat modificant així com ha convengut.

Al ple, vàrem proposar que se separés la modificació de crèdit de primera línia, de la del Centre Cultural, i així votaríem a favor de la segona. Però això no es va voler fer: perquè interessava mesclar temes diferents, o perquè no es va tenir prou cintura.

No podem acabar aquest article sense fer una reflexió:

Després de perdre la primera votació del mandat, ens semblaria lògic que des de Junts Avançam es plantejassin unes quantes coses: ens hem confiat massa duent a Ple coses no negociades? Ens pensam que Alternativa votarà sempre a favor d'allò que presentam? Ens pensam que el discurs demagògic de la «responsabilitat» i «el bé del poble» ens servirà per retrobar vies d'acord amb Alternativa? Ens hauria de servir com a pista del malestar d'Alternativa els comunicats dels darrers mesos dient que no complim l'acord d'investidura i parlant de pèrdua de confiança?

I després, a continuació, des de l'equip de govern s'hauria d'iniciar una roda de contactes urgents per convocar un ple extraordinari que permeti aprovar la modificació del Centre Cultural com a mínim, i negociar la segona fase.

Però en canvi, deu minuts després de perdre la votació, des de dins el ple Junts Avançam feia un comunicat-potadeta, i després per les xarxes una campanya de victimisme i de culpabilitzar l'oposició, tensionant i dinamitant els ponts que puguin afavorir un enteniment posterior. Molt poc intel·ligent políticament parlant. Junts Avançam s'hauria de plantejar la seva estratègia comunicativa i cercar persones dins la coalició que siguin més facilitadores de consens i de bones relacions, que les que estan duent la veu cantant fins ara.