La desintegració de l'Estat espanyol. (1)

                   La desintegració de l'Estat espanyol. (1)

Indicis de l'any 13.

    Desintegració de l'Estat espanyol, en el sentit que l'oligarquia espanyola (l'oligarquia castellano-andalusa) perdrà el control de l'Estat, control que ara és a les seves mans.

   Aclariment: L'oligarquia actual és la deriva de l'oligarquia que va mantenir el poder a l'època d'En Franco. És la continuadora de l'oligarquia que pegà el cop d'Estat contra la República. És la continuadora de l'oligarquia aristocràtica tradicional que des dels inicis històrics ha mantingut el domini de l'Estat.   L'oligarquia continua tenint el monopoli del control dels mecanismes del poder de l'Estat (Per veure el tractament de la qüestió, podeu baixar la meva web  L'Espanya impossible).

    Actualment, malgrat la crisi econòmica i enfront de l'agitació independentista catalana, l'oligarquia manté el  control de l'Estat, control que ella mateixa, l'oligarquia, s'autoatribuí. I se sent segura. Controla el poder militar i el poder judicial. A qualsevol moment, si se sent amenaçada, pot decretar la suspensió de les funcions  de la Generalitat de Catalunya.

   A l'actual impàs, les diverses formacions independentistes catalanes declaren que confien amb el suport ''d'Europa'' al dret d'autodeterminació de Catalunya (o sigui, de Catalunya-Principat), però aquesta confiança no es recolza sobre cap argumentació basada en fets històrics (Ans al contrari, França sempre ha entrat en guerra contra Catalunya, Itàlia es mostra menyspreadora i Anglaterra al 1713 es rentà les mans).

    Però la tesi central d'aquest escrit sosté que, malgrat el quasi monopoli del Poder que disposa l'oligarquia, la desintegració de l'Estat espanyol és imminent.

   Tesi: Al llarg de la història la classe aristocràtica de Castella ofegà la burgesia castellana i impedí el seu desplegament, de tal manera que encara ara les atrofiades ciutats castellanes porten la marca del seu ofec històric.

   Com explico a la web, en tot moment, l'aristocràcia (que sempre té el quasi monopoli del Poder) també vol el control absolut de l'economia i pretén participar directament als beneficis de les grans explotacions econòmiques, però a la manera oligàrquica, és a dir, per mitjà del monopoli econòmic.

   Per descomptat, aquesta pràctica econòmica de l'oligarquia sempre condueix a l'estancament econòmic i a la ruïna, a la fi (Els senyors de la ''mesta'' preferien dedicar els seus latifundis a pastura de les ovelles amb l'objectiu del comerç de la llana;  en cap moment donaren suport a la menestralia llanera castellana).

   Tesi: La crisi econòmica del 2008 que afecta l'Estat espanyol representa la fi del domini de l'oligarquia i, en conseqüència, la desintegració de l'Estat.

     Als darrers temps, l'oligarquia va decidir fer una nova aposta econòmica, la de l'acomodació de Castella a la modernitat industrial.

    El punt primer de la nova programació consistia en  fer de Madrid el principal centre econòmic i industrial de l'Estat. L'entrada a la Unió Europea i els fons per al desenvolupament foren un gran estímul pel projecte.

   Amb ''l'Aznarat''  (l'època del govern de N'Aznar), el projecte industrial espanyol arribà al zenit. Sempre mitòmana, l'oligarquia espanyola proclamava a tort i a dret que Espanya era de les deu més grans potencials del món.

(continuarà...)