Primera trobada municipalista

Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears

E lcap de setmana passat vam assistir a Sineu a la Primera Trobada Municipalista que organitzavam amb set partits locals més de Mallorca i on diferents polítics de Catalunya van compartirn amb nosaltres les seves experièncie.

Anna Gabriel de la CUP va fer la ponència inicial en la qual va tractar el tema del municipalisme i noves polítiques, explicant la por que hi havia durant la transició democràtica al possible resultat de les eleccions municipals. Els que tenien el poder no havien oblidat que van ser unes eleccions municipals les que van expulsar als Borbons el 1931 i que el municipi, l'àmbit més proper del poder al poble és també on les esquerres tenien més forces. Això explica entre altres coses que les eleccions municipals fossin les darreres en realitzar-se el 3 d'abril de 1979 quan ja s'havia fixat la correlació de forces polítiques a les eleccions supramunicipals, d'aquesta forma entre altres es va debilitar la força transformadora que podien haver tingut. A partir de la propaganda i la injecció de recursos econòmics als municipis, amb poques excepcions, es va traslladar la professionalització de la política de les eleccions generals i amb aquestes la cultura política a la qual els ciutadans es conformen a delegar el seu poder i les seves responsabilitats en els partits polítics. D'aquesta forma els partits polítics es van anant convertint en les úniques corretges de transmissió de les demandes socials, mentre que altres actors, com per exemple les associacions de veïns, van passar a tenir un paper secundari. Va ser molt important el transvasament que es va produir de militants de moviments socials als partits i les institucions i es va buidar el carrer per omplir les institucions, una errada que no s'hauria de repetir.

Una altra part important de l'exposició de n'Anna Gabriel que després va ser desenvolupat per en Busqueta va ser la crítica a les propostes de la socialdemocràcia. L'estat del benestar no és la solució, el capitalisme no té futur, cada vegada és més explotadors de vides i recursos en la seva recerca de beneficis. No podem blanquejar un sistema econòmic impossible que cada vegada accelera més la destrucció del planeta i cerca un major control social, enfortint les polítiques repressives.

El canvi de sistema necessari per arribar a una societat del bon viure passa per una xarxa autoorganitzada forta al carrer, un contrapoder popular. No ens hem d'enganyar, les institucions tenen molt de límits i la seva estructura burocràtica, clientelar i corrupta està dissenyada des del sistema i per mantenir el sistema. L'ex batle de Figaró Montmany, en Lluc Pelàez, va ser molt clar en aquest tema. La legislació actual està feta totalment des de la dreta i el va deixar molt clar amb dos exemples: si un Ajuntament vol privatitzar un servei públic, no té absolutament cap problema però si vol municipalitzar un servei, es trobarà amb multitud de traves i problemes. Igualment és fàcil traspassar doblers del capítol de manteniment de serveis al d'inversions però pràcticament impossible fer-ho al revés. No obstant tampoc hem de pensar que la lluita institucional des dels ajuntaments és inútil. Podem obrir escletxes, neutralitzar accions nocives i sumar els ajuntaments als processos de canvi. Així el van demostrar a les seves explicacions els companys de Catalunya amb les seves experiències; bonificant les bones pràctiques a l'àmbit laboral de les empreses contractades, remunicipalitzant servei, lluitant contra el clientelisme, enfortint l'autoorgantizació de les associacions, recuperant la sobirania alimentària, fent feina amb cooperatives de consum als menjadors escolars, avalant crèdits a les cooperatives, fent auditories ciutadanes, processos de participació ciutadana...

L'objectiu final no pot ser altre que  arribar a un sistema més just i democràtic el que és totalment incompatible amb el capitalisme, i per això necessitam gent al carrer i a les institucions, posant en marxa estructures de lluita i estructures de vincle social que permetin que la força popular augmenti el seu poder.